dilluns, 29 de desembre de 2008

Ombra



Malson que retornes quan em desperto.


Imatge en mil bocins

em fereix les entranyes

però és el què hi ha... a vegades.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Únic-único




Bon ambient



les coses a fer amb calma i bon humor




molta gent estimada al cap, fent xarxa en la distància.






Senzill, alegre, ple: un Nadal així per a tothom,

i sé que és difícil en algunes situacions

però si més no

que allò que hi ha sigui pres com el què és: únic, fugaç i irrepetible.




Buen ambiente

las cosas a hacer con calma y buen humor

mucha gente querida en mente, haciendo red en la distancia.

Sencilla, alegre, plena: una Navidad así para todo el mundo,

y sé que es difícil en algunas situaciones

pero al menos

que aquello que hay sea tomado como lo que es: único, fugaz e irrepetible.













divendres, 19 de desembre de 2008

Amb tu


Entre que et refàs i no et refàs aquest silenci compartit, en la màxima intimitat mare-filla.
La teva personeta en els meus braços relaxada , extranyament callada i absent...
Ets el més meravellós i misteriós que m'ha succeït.

Imatge: "Contigo" d'Ana Cabrera Grohs

dilluns, 15 de desembre de 2008


Per tots els instants que m'he pogut haver perdut,tots els detalls n o percebuts ni assaborits...

per tots els moments que no he sabut trobar, les decisions que he pres precipitadament

Per veure i no mirar,ara aquesta nostàlgia.

Com diu la Mari (Chambao) "Fijarnos en los pequeños detalles de la vida, que nos hacen ser más libres. Escuchar el silencio y perderme dentro"

dilluns, 1 de desembre de 2008

Hi són



Los que han muerto no están muertos...
Los muertos no están bajo tierra,
están en el árbol que se estremece,
están en el agua que fluye,
están en el agua que duerme,
están en la choza, están en la multitud.
Los muertos no están muertos.

BIRAGO DIOP

Dedicat a tu, que també ho sents així.

divendres, 28 de novembre de 2008

Ja tens nou mesos!


Noreta petitona
nou mesos de Nora!!!

Ets Alegria, Generositat, Simpatia, Dolçura:
regales somriures, festa, carícies, balls i cançons.

Ets la nineta més desitjada i estimada,
cada dia estem més boges per tu,
filleta dels nostres ulls!!!!

El millor de tot: anar a dormir i saber que hi ets, sentir-te somiant plàcidament,
despertar-se i saber que existeixes i dones sentit, plenitud a les nostres vides.
Ganes boges d'agafar-te: comença la festa!

dimecres, 12 de novembre de 2008

Adolescències,apunts


Voldria co
mpartir per aquí algunes de les moltes idees interessants exposades per aquest psicòleg: Eugenio Díaz (Fundació Cassià Just), que participa en varis projectes interessants amb adolescents/joves, en la primera de les sessions formatives que ens dóna a la meva feina actualment.
Ell fa una proposta que és treballar conjuntament des de diferents sabers en una construcció de casos, evitant el situar-se en que 'uns saben i altres no', suggerint una col.laboració on es posen en comú els coneixements de varis.

Algunes idees que em van agradar, amb les que ell pretenia contextualitzar aquest seminari sobre les adolescències actuals, són referents a la realitat social actual:

-Quan els pares o professionals no saben com tractar el noi te l'envien; hi ha casos on els pares o professionals arriben a dimitir per aquesta causa, tiren la tovallola amb aquell noi.

-estem en una època de més llibertats i alhora de més vulnerabilitat (terme de "societat líquida" de Z.Bauman, temps puntillista, no linial, cultura de "l'ara mateix" o nowist culture, hurried culture; més processos de segregació, ...)

- època on busquem trobar la causa genètica de tot tipus de coses; que vol classificar cada malestar: tot és una síndrome, un trastorn, un trauma,...NO TOT EL DOLOR S'HA DE COVERTIR EN UN TRAUMA

-Forta medicalització ( que té la màxima expressió als EEUU,on s'ha arribat a l'extrem d' exigir a nois amb diagnòstic amb TDAH que es mediquin i sinó no podran anar a l'escola "x").

- de tot es fa estadística. Això produeix un efecte d'angoixa.

- el concepte d'autoritat ha canviat, cal repensar-lo. Aquesta autoritat te la guanyes com a persona, amb el teu exemple, segons com actues.
- convé que hi hagi un desig veritable cap a l'altre: explica que es refereix a , per exemple: "desitjo que puguis trobar una solució al teu conflicte". "Desitjo que puguis trobar un lloc al món", "desitjo que puguis trobar el teu propi desig".

Com col.laborar a que l'altre tingui un bon lloc per a sí mateix.

Que no és poc i a més són frases, les darreres, d'una bellesa extraordinària.
Si les persones treballéssim amb aquest desig cap a l'altre, d'ajudar en menys o més grau a que trobés el seu propi desig -no el nostre- penso que estaríem col.laborant de debò, amb tot el cor. I si a les famílies hi pugués haver aquest desig també, no hi hauria, si més no, alguns dels problemes greus que en algunes existeixen.

Per acabar avui (un altre dia, potser, més):
" Quan ignorem quelcom ens rendim fàcilment, però llavors és quan cal explorar les impossibilitats - amb desig- i portar-les fins a l'extrem.Però no, ràpidament diem : no sé què fer", la immediatesa, com nens petits.".

dimarts, 11 de novembre de 2008

Hivernar


Miro per la finestra: a fora foscor.
SEnsació de manca de temps, certa buidor, passivitat. Desconnexió. Aïllament.
L'ós que hiverna.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Recomiendo

De vez en cuando escribiré en castellano, abandonando mi amada lengua catalana por unos momentos. Hay alguna persona amiga que no entiende el catalán por ser de, y vivir en otro país, que me pidió que lo hiciera.

Hoy recomendar de nuevo un post del blog "100Volando", publicado a fecha de hoy y titulado "Filosofía del entusiasmo 2".


Por otro lado una película del director Ferzan Ozpetek -del que hablé en otro post-; la peli se llama "No basta una vida" (en italiano se titula "Saturno Contro"), triste pero muy humana. Un canto a la amistad, al amor, a empezar de nuevo.

La película me pone en contacto con algo que a menudo tengo en mente: la fugacidad de todo. La importancia de vivir en el aquí y en el ahora con toda amplitud de miras y lejos de la apatía, la monotonía y el victimismo/pasividad.
La importancia de valorar, cuidar, compartir.

La foto es de este film.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Lluny de l'Àfrica (malauradament)

Llibre: "Orígenes: 365 pensamientos de maestros africanos"

Cito uns quants dels textos d'aquest bonic llibre, que a part d'imatges espectaculars té frases clarividents, que provenen de la tradició oral dels grans iniciats de diferents pobles africans.
Perquè em fan reflexionar i sentir.

"El hombre debe constituir la finalidad de todo desarrollo" Ebénézer Njoh Mouelle



"Los aspectos más íntimos del desarrollo son casi indefinibles e impalpables, como la felicidad, la salud, la alegría" Joseph Ki-Zerbo



"Si eres rico pero no eres generoso es como si no tuvieras nada." Tradición oral basar.



"En verdad no es una nueva aceleración lo que el mundo necesita ahora, sino una cama, una cama donde acostarse para que su alma se conceda una tregua. En nombre de la salud! Existe civilización alguna al margen del hombre y su disponibilidad? El hombre civilizado no es acaso un hombre disponible?" Cheikh Hamidou Kane



"Compartir! Ésta es la palabra clave. La palabra esencial! Ken Bugul



"Adquiere conciencia de estar implicado en algo mucho mayor que tú mismo." Sobofu Somé



"En el ámbito del poblado, lo esencial es comunicar, exponer ante todo el mundo los problemas comunes." Joseph Ki-Zerbo



Casi ná!!

divendres, 24 d’octubre de 2008

Ballem?

Això s'anima. Cada dia la petita ho és una mica menys, de bebé. Ens llevem i sap fer coses noves. Una de les sorpreses d'aquesta darrera setmana ha sigut que balla. Tant si posem música com si cantem "a pèl", comença a balancejar-se, divertidíssima, amb cara de deixar-se portar per la melodia, i a més acompanya el balanceig amb la mà, obrint-la i tancant-la, o bé extenent-la com si fos una rappera. Opcionalment pot cantar -el tema afinació es deurà anar perfeccionant capítols més endavant-.

Segurament pot tenir alguna cosa a veure, el fet
que tingui bon sentit musical i del ritme, amb que la seva mama sobretot, la convida a ballar quasi cada matí: alegrement se les pot veure i gaudir (jo em poso un pitet per recollir-me le baves) amunt i avall ,giravoltant i al.lucinant a tope!!

dimarts, 21 d’octubre de 2008

PARAR!!!


A les preguntes que considero de gran importància fer-me sovint:

"QUÈ NECESSITO?"

"M'HO PUC DONAR?"

sovint em vénen les respostes:

ANAR POC A POC

TROBAR TEMPS PROPI


Estic per tatuar-me un senyal de "Stop" a un lloc que vegi sovint (la mà...) per recordar-me'n.
(Sóc una persona que va eminentment accelerada per la vida.)

Lograr anar poc a poc i dedicar-se temps és molt complicat, tant perquè frenar-se, preguntar-se, donar-se temps per a les coses requereix ferma voluntat i saber postposar totes les exigències: les pròpies i les de l'entorn.

I a aquest darrer volia acabar arribant: és un entorn que visc com a fet de molta gent que sempre té pressa, no té temps de res, una cultura accelerada i buida, que vol anar a tot arreu i no arriba enlloc.

Amb aquest panorama, fer-se camí contra corrent d'això i de la pròpia inèrcia de seguir-ho es fa complicat.

Per a mi és un ferm propòsit per a cuidar-me - i per tant poder cuidar- de debò.

Què en penseu? Si encara algú té temps de llegir això...


dilluns, 20 d’octubre de 2008

Nit a nit



Uns instants de compartir en família cada vespre , per cansades que estiguem.

Aquesta nit l' única que xerra, gateja, crida i balla és la Nora. Jo que li dic: "És l'hora d'anar a dormir els bebitos". Però ella està del tot desperta i decidida a anar a la seva.

Compartir un sopar auster, silencis, cansament i també paraules breus però imprescindibles de complicitat.
Un petit repàs de les respectives jornades laborals i casolanes en franja horària intercanviada.

Petits detalls quotidians que donen tot un sentit a la vida.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Darreres lectures

Vull parlar d'alguns llibres llegits darrerament/actualment, reprenent el fil dels comentaris que algunes persones vau fer en el post "Llibres que recomaneu", del 10 de setembre:


"El déu de les coses petites" d' Arundhati Roy: me'l va regalar la meva tieta fa molt, però fins aquest estiu no l'he llegit complet: molt vívida cada descripció, transporta a l'Índia a través de moltes sensacions. hi ha algun succés dur; intriga amb les històries narrades a través de flashbacks, que muntes com un puzzle.
"Los reglones torcidos de Dios" de Torcuato Luca de Tena : ara l'estic llegint a estones quan puc, és "un totxo" de gruixut, succeeix en un sanatori mental de no fa tants anys: amb un panorama força desolador, com es pot imaginar. Hi ha un rerefons de misteri. M'està agradant força.

"Persépolis" de Marjane Satrapi :el recomano molt per damunt de la pel.li, o en tot cas veure aquesta un cop gaudit el llibre, com sol passar. És en format còmic. Va arrasar en el seu moment perquè és original i tota una lliçó d'història de l'Iran molt amena de llegir i mirar.

"Omple'm de petons. Com criar els vostres fills amb amor." De Carlos González. És una visió allunyada i crítica amb teories pediàtriques rotllo "mètode estivill", més propera a entendre el nen i el que deu sentir, no tant a pensar que el nen fa rebequeries perquè està mal acostumat, i aquest tipus de discursos.

"El celler." Noah Gordon. Novel.la que viatja per la Catalunya (i a estones per l'Espanya) del segle XIX, per terres viticultores, de la mà d'un protagonista que es fa cada cop més entranyable per ser senzill i alhora intel.ligent ,i pencaire(molt català).

divendres, 17 d’octubre de 2008

Una causa: lluita contra la discriminació dels trastorns mental


L'Antoni Basses va llegir, en el Dia Mundial de la Salut Mental a la plaça Sant Jaume, el següent manifest elaborat per la Federació Catalana d'Associacions e Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM), que em sembla molt interessant:


http://www.els3turons.org/pdfs/manifest_dmsm_08.pdf

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Mal viatge

Aquesta tarda la Nora i jo hem tingut un mal viatge, cada una el seu.
Està malalta (encostipat+tos+febre), (jo també : mal d'orella, de coll...).
A la Nora ja de normal li costa menjar, aquests dies malaltona encara més. Ha berenat la meitat del normal, l'he ajudada a dormir (tot això ha costat la tiiraaa d'estona). Entre una cosa i una altra posava una rentadora, preparava la casa per a fregar el terra,... La poso al llit costosament acabada d'adormir i sento soroll d'aigua al quartet del safareig. Cara de pànic: El tub de desaigüe de la rentadora, que dóna al safareig, s'havia sortit d'aquest i estava tot el quartet inundat. En aquell mateix moment la Nora ha començat a plorar desconsoladament, a tossir molt fort, jo no podia deixar de recollir aigua (empapava tovalloles, llençols, fregona,..a tot drap) sinó anava tot al parquet, s'acabava d'inundar tot, impossible deixar-ho. La Nora no parava de plorar i tossir molt fort; de seguida que he aturat "el cop" de l'aigua he anat cap al seu llit i allí estava: vomitant; l'he agafada i ha seguit treient tot el berenar per tot arreu,pobreta.
Quiinaaa peenaa, pobreta petitona meva, quina maleïda situació!!
Porto tota la tarda com catatònica, esgotada, i fent-me retrets per no haver-ho sabut portar tot millor. Com deia el capità Haddock: LLAMPS I RELLAMPS!!!
Ella, que és una machine, s'ha refet de seguida i després d'una bona dormida ja gatejava com una deseperada pel passadís.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Recomanacions

Un post que m'agradaria recomanar:
"Responsabilidad: otra forma de pensarla, y de sentirla"
a www.100volando.blogspot.com
d'Alejandro Rozitchner
del 8 d'octubre de 2008

Teniu algun blog o post que voldríeu recomanar aquí? Endavant!

Poema (que mai no m'abandona)



"Estimo aquest silenci i aquesta hora,
i més ara que em gronxa fins a perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona!"

Miquel Martí i Pol. Tendresa.


Moment 2


El mar davant meu: brillant sota un sol esplèndid;
majestuós sol en el cel nítid.
El moll de la Fusta, les Golondrines reposant sobre l'aigua.
Davant meu: un enorme catamarà per recórrer la costa a vela, quin regal...!
Sensació d'intemporalitat, calma, retorn a cert benestar.
Ànsies de més moments de solitud com aquest, quasi impossibles ara.
M'imagino capbussant-me endins endins,
els únics companys: els peixos.



dijous, 9 d’octubre de 2008

Moment 1


Hi ha moments tristos, de ràbia i impotència, en que no es pot gestionar tot per acumulació de malestar. En què ens hem de saber allunyar, reservar, refer.

Moments en que, malgrat el guió està completament canviat respecte al que havíem "planificat", ens hem d'adaptar i apretar les dents, ens hem de desviar un bon tram del camí, passar per dolors finalment ineludibles.

Però sabent que hi tornarem un cop passada la tempesta.

Pintura de: Ivone Alder

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Entussiastes

Voldria parlar d'un tipus de gent: aquella que desprèn molta confiança, alegria, positivitat. Que et fa sentir com si la coneguessis de tota la vida malgrat no haver-la vist mai abans.

Persones decidides, prop
eres i que fan les coses amb sentiment i passió. Si els trobes a la seva feina, dóna gust veure'ls treballar per com s'hi entreguen i el que transmeten.

D'entrada sembla qu
e no es compliquen gaire la vida, que van "amb poc equipatge". Les coses les saben arribar a dir pel seu nom, i això els evita força embolics.Segurament s'ho han currat força per arribar a aquest grau de benestar amb sí mateixes. Tot i que en algunes ho he vist com un do innat.

Una d'aquestes persones, que he trobat en els darrers temps, és la pediatra de la nostra filla. És ben bé així: una noia que ens ha cuidat des que va atendre la Nora en néixer, que li té molt carinyo, com si fos de la seva pròpia família, i que ens fa sentir molt a gust quan fem la visita mensual de la petita. Riem molt totes plegades i sembla que hi hagi una amistat de fa molt.

Espero seguir passejant-me per la vida tot trobant-me força gent així, i que s'encomani!

La imatge és de Teresa Herrador.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Amor al bloc


Des de fa moolts anys escric, apunts sobre coses que llegeixo, el meu diari,.. Mai he valorat massa com ho faig sinó més aviat quant de bé em fa escriure, expressar d'aquesta manera allò que em passa i sento, és vital per a mi fer-ho, dóna molt de sentit al meu dia a dia. Ara, llegeixo diaris de fa més de 1o anys i m'ho passo pipa veient les coses que vivia i com ho feia.

El bloc m'ha donat l'opció de fer quelcom creatiu i divertit, i a més compartir-ho amb la gent que vol passar-hi, cosa que mai havia fet (tret de llegir-li algunes coses, no poques, a la Sandra). No sé si me'n cansaré però ara per ara: estoneta que tinc estoneta que miro de passar per aquí i assaborir-ho.

Imatge: Erich Brauer.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

persones amb trastorn mental: a tots ens pot passar


Anem fent camí i tenim més o menys sort. Sento que la salut és el més fonamental.

Hi ha molta gent que no gaudeix de bona salut mental. I un bon grapat que té problemes greus per malalties mentals severes que els han pres molt o quasi tot el que tenien abans.

Un cop tocats pel primer mal tràngol, és molt probable que en vinguin d'altres, que cada crisi deixi seqüeles, que la vida ja no pugui tornar a ser mai com abans.

Treballo amb persones que tenen aquest tipus de problemes , que pateixen l'estigma, a sobre de la malaltia que per loteria els ha tocat viure, d'una societat que es pensa que són perillosos, o tontos, o inútils.

Quan hi ha una persona "amb diagnòstic en salut mental" que fa quelcom agressiu, els mitjans de comunicació ja s'encarreguen de donar color groc a la notícia i remarcar el "greu trastorn que patia", i fomentar la por. Ven més. Hi ha molts actes violents comesos per individus que no tenen dificultats d'aquesta mena.


Entre els professionals dedicats a això s'intenta -i no vol dir que sempre s'aconsegueixi- tenir clar i transmetre'ls que poden ser moltes més coses més enllà de la malaltia. Sense caure en el paternalisme.

Tan de bo molta gent que no té aquestes dificultats i que els costa d'entendre-les puguessin conèixer més d'aprop aquestes realitats, estar-hi un temps en contacte i veure que hi ha molt a aprendre'n; sovint hi ha molta intel.ligència i sensibilitat en ells, i experiència de la vida a través de grans dosis de patiment, necessitat de ser escoltats i tractats com a la resta, necessitat de tenir un lloc al món, de fer sentir la seva veu, de tenir més autonomia i iniciativa de la que tenen.I un cop de mà els ajuda a anar més enllà del que pensen que podran.

Són el que fa que aquesta feina m'agradi.

I que cada un és diferent, no valen etiquetes.

I que a tots ens pot passar.


dimecres, 24 de setembre de 2008

Exposició Maternitats


No calen paraules, són imatges que van molt més enllà.
Es pot veure al Caixa Fòrum fins el 8 d'octubre i l'autor és Bru Rovira.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Claredats



Tot és ple de sentit
ara que aprenc a anar més a poc a poc i a notar la carícia de les coses, el sabor, les textures i a percebre el temps passant a frec, sense límits ni neguit.

Tot és més clar i t'aprenc a estimar millor,i a trobar nous camins i sentits encara més profunds i a endinsar-me, en la teva companyia, a la vastitud del moment.

Ara que res m'urgeix i tot m'interessa, ara que dins meu el món ja no té pressa.




Lluneta de coixí


CANÇÓ DE BRESSOL

Bruixeta la non-non,

amb caputxeta blanca.

Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca

si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,

lluneta de coix
í.

M.Mercè Marçal. Sal oberta.
(No sé si algú l'ha musicat però m'encantaria saber-ho si així fos, per a poder-li cantar a la Nora.)

Hi ha un àngel que dorm a la seva habitació. Quan la miro cridaria molt fort de tant amor que em fa sentir. La meva filla és el regal més bonic que m'ha dut la vida, juntament amb estar amb la Sandra.
Ella dorm i vetllaria a tota hora perquè res de dolent li passés mai.

"He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc al cabell i a les ales."
Diu també la Maria Mercè.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Regal de cine


Feia dies que estava tot lligat i ben coordinat amb els meus cunyats: ens cuidarien a la Nora, i gràcies a això ens podíem procurar un regal: una sessió de cinema de mitja tarda de diumenge, com en els vells temps. Un luxe del que no gaudíem des de feia una deu mesos.

La cosa era escollir bé: volíem una pel.li amb xispa, de les que et deixen amb bon cos.

"Mamma mia!" ho ha aconseguit - i això que jo no les tenia totes...Els musicals no em solen agradar, em sonava a pel.li tonta, etc-.

Hem tingut dues hores de diversió, de música d'Abba -m'encanta!-, missatges tipus Treu-te el corsé que no val la pena anar tan incòmoda per la vida, desmelena't, ves cap on més t'agradi, fes el pallasso,...


M'ha retornat, a més, a les illes gregues i els seus meravellosos paisatges,a sentiments del tot positius com a filla, parella i mare, a certes nostàlgies,... molt de riure i més d'una llàgrima.

No apta per a estómacs amb molta racionalitat i poc sentit de l'humor i de la diversió. I si no t'agrada Abba...xungo.

Per cert també he trobat de molt bon gust els detalls de decoració i il.luminació mediterrànies, el vestuari i toc hippie que es respira... I les escenes finals no tenen desperdici!!

La Meryl Streep està divertidíssima, i no desmereixen gens les dues actrius que fan d'amigues seves, ni el Colin Firth.

dijous, 18 de setembre de 2008

Tenir dues mames



"Com serà per a la Nora tenir dues mames quan ja s'adoni d'aquest tipus de coses?" És una pregunta que em faig no poques vegades.

Quin temperament tindrà ella, com afrontarà aquesta diferència de la seva família respecte al gruix de famílies tradicional? Clar, d'entrada ella viurà la seva família com el que ha vist sempre i per tant com el més normal. Després s'adonarà que com la nostra no n'hi ha gaires (tot i que van augmentant).

Una cosa és clara: si tu transmets por ells n'agafen, si et sents que has d'amagar alguna cosa els petits acaben per notar-ho. Així que: "valor i al toro!", penso. La visibilitat i naturalitat és el millor camí. Sense haver d'anar amb la bandera onejant a tota hora, sinó més aviat sentint-se una família com una altra. Cada una té les particularitats, més enllà de gèneres.

Si les mames estem tranquil.les i satisfetes, molts més números perquè la petita n'estigui.
Això vol suficient seguretat personal. Aconseguir-la, per la millor de les causes: el benestar de la nostra petita.

dilluns, 15 de setembre de 2008

La Lluna Plena



Una Molt Bona Amiga m'ha dit: heu vist la lluna plena avui, Ju? Doncs mira-la perquè està preciosa.

Ara que he tingut un momentet he sortit al balcó

i Ella estava allà, immensa, esplèndidament bonica.

Quanta gent deu estar mirant-te ara, lluna que ens fas el ple? Quanta gent en aquest mateix instant t'admirarà en silenci?


Volia compartir aquest instant de Plenitud aquí.
Que bonic aturar-se i tan sols admirar el que sovint ens acompanya, amb ulls nous. Ulls infantils, curiosos i brillants com els teus , Molt Bona Amiga Pat!

"Ya la Luna
baja en camisón
a bañarse en un charquito
con jabón.
Ya la Luna
baja en tobogán
revoleando su sombrilla
de azafrán.
Quien la pesque
con una cañita de bambú,
se la lleva
a Siu Kiu."

Walsh,María Elena. "Canción de bañar la Luna (Japonesa)" (poesía).

divendres, 12 de setembre de 2008

Woody Allen


I parlant de llibres.
Per aquells que siguin 'woody fans': es veu que avui surt a la venda un llibre molt complet que es diu:"Conversaciones con Woody Allen" d'Eric Lax . Són unes 500 pàgs. sobre el brillant director on parla d'ell, la seva vida, ...a través de les preguntes que l'autor li va fent.
També hi ha un munt de fotografies de la seva vida i carrera.
Tot un caramel!!

dimecres, 10 de setembre de 2008

Llibres que recomaneu

Estimades i estimats: us volia demanar un favor: teniu llibres,especialment novel.les -però no necessàriament- que pugueu recomanar? (Ho podeu deixar a "Comentaris").
Quan m'escapi a la biblio miraré d'anar-ne agafant per les estonetes lliures...

Ferzan Ozpetek




Ferzan Ozpetek és un director de cinema italoturc, que m'ha commogut en les tres pel.lícules seves que he pogut veure: "Hamam baño turco"(1997), "El hada ignorante"(2000) i "La ventana de enfrente"(2003).


Són històries força properes a la vida real, que parlen sobretot de l'amor, la mort, la nostàlgia, l'amistat, la comunitat, el que no sabem i que pot estar passant davant dels nostres ulls, la màgia de la vida quotidiana que està amagada i pendent de ser degustada per aquelles persones que es fixen en els petits detalls.

Històries senzilles però opino que amb molt d'encant. El que m'agrada és això: que justament sense massa pretensions aquest home m'ha fet passar moments molt bons amb les relacions que explica, però en la meva opinió sense caure en el tòpic de la típica història d'amor buida i tonta.


Diumenge vam veure "La ventana de enfrente",i ens vam quedar amb molt bon sabor de boca; no m'agrada explicar massa ni que m'expliquin les pel.lis, només dir que, entre d'altres coses fa reflexionar sobre diversos tipus de relació amorosa (les que duren anys, i les que són més tòrrides i passionals, les que estan prohibides, ...), i també hi ha una reflexió històrica ,arrel d'un personatge d'entrada força intrigant.


Miraré de trobar d'altres pel.lícules d'aquest director. Tinc pendents, que jo sàpiga , "No basta una vida" (2007) i ,més antiga, "El último harén" (1999´).

dimarts, 9 de setembre de 2008

La Nora fa



Ella mira a fora, a través de les seves dues immenses finestres d'aigua, i encara en necessitaria més grandària per abastar tot el que vol veure i entendre.
Àvida d'aprendre i de conèixer.
Ja sap rodar sobre sí mateixa, fent el macarró. Ja sap fer això i acte seguit agafar el xumet i posar-se'l a la boca a tota velocitat.
Pràcticament ja sap aguantar-se asseguda. I tot això, només fa a penes 24 hores, encara no ho dominava, tan sols ho assajava. I pensar que avui no es troba bé...!
Diu frases senceres, inintel.ligibles però ja les construeix i s'explica coses mirant els arbres de fora. Ai com li agraden els arbres, se'ls mira tanta estona...
Mai mai tornarem a aprendre tant en tan poc temps, com en el primer any de vida; quina passada!!

"Un mundo nuevo aparece junto con los hijos porque ellos vienen y modifican todo, nadie vuelve a ser el mismo, el tiempo y el espacio que habitamos se convierte en algo desconocido con todo por descubrir, asi es como se vuelve fundamental poder hacer un trabajo de reconstrucción personal. (...)" Ximena Ianantuoni. Psicoterapeuta

divendres, 5 de setembre de 2008

Tornada a la rutina: fent lloc


Ara la cosa es posa emocionant. La feina de nou, després de les vacances, es torna a fer un lloc en les nostres vides: ocupa molt de temps i energia.
A casa: la feina domèstica, cuidar la petita, compres imprevistes i altres moltes necessitats que volen dedicació.
La readaptació requereix d'uns dies d'entrenament i de reorganitzar-nos.
Com li deia a una amiga: arribo al llit i no sé ni com. L'energia al final d'aquesta setmana escasseja, i temo que se'm quedi curta a partir d'ara i anar-me arrossegant pel món, sobretot els dijous i divendres.
I penso en la gent que té varis fills, en les moltes dones ( i també és el cas d'alguns homes) que compten ben poc amb el recolzament de la parella, a casa, que estan molt més saturades i tiren endavant, quines heroïnes!!
Això demana repartir l'energia i allargar-la al màxim, administrar-la amb coco. I frenar cada vegada que vull abarcar massa, que és una cosa que faig sovint.
Ens estem habituant després de tants dies de molta llibertat i tranquil.litat. La caiguda és forta, però es va portant.
I s'ha de dir que en el fons tornar a la feina, per a mi, suposa un estímul important. Després del lapsus estiuenc torno amb idees noves i ganes de fer-ho millor. Així que no em queixo, finalment, més aviat recol.loco.

dijous, 4 de setembre de 2008

Siusplau: que surti del cor!! I visca la imperfecció!!




Que no surti bé, que sigui absurd, que no complagui a tothom, que resulti massa simple,.. Què més dóna? El que vull és fer allò que em surti del cor.

Al cap i a la fi tot és tan breu...!


El tabú al sentiment, a l'expressar emocions, a que aquestes desbordin i ens amarin, al que els altres puguin descobrir d'un mateix: aix, quina por!!
Guardem tresors valuosos en una capseta que pretenem obrir algun dia, sempre futur i cada cop més llunyà.


Això encorseta, ens fa anar amb més pes del compte i més rigidesa de la desitjada.

Doncs per a mi en les emocions està el sentir-me viva, no ser una autòmata, sortir-me del desig de controlar, de fer bé, de no errar. Que intel.ligent és qui sap riure després d'haver-se equivocat, com parlàvem ahir amb un bon company.

També la ràbia o la tristesa són emocions que ens fan ser qui som i que és bo païr com a part de cadascú. Tan mal vista que està la tristesa! Que no ens vegin plorar, és pecat, signe de debilitat. I que bé que arriba a anar!! Quan he plorat em sento tan lleugera...tota càrrega n'és una mica menys.

Que puguem ser una mica més imperfectes cada dia, tot enrient-nos-en!!



Per acabar cito al filòsof argentí Alejandro Rozitchner del seu blog: www.100volando.net , per a mi totalment recomanable:

"Espontaneidad y autenticidad son modos que van siempre juntos. Dan la sensación de frescura, de liviandad. Es un estado de fluidez emocional, que puede darse cuando lo que hay por sentir es aceptado y encajado en la realidad personal."

dimarts, 2 de setembre de 2008

El dia dels neguits



La Nora avui està especialment neguitosa, queixosa, plorosa. Segurament perquè ha passat d'estar amb les seves mames a tota hora durant un mes, a tenir-ne a casa ara una, ara l'altra, però quasi mai alhora. Alguna cosa ha canviat. Com ho noten els petits això!!
I. La paciència és elàstica, mires d'estirar-la tant com pots i et vas sentint com no ho hauries dit mai (no sabies que en tinguessis tanta). Però també arriba el moment en que notes "el tope"; et desesperes i finsitot perds una mica els papers, mires de calmar-la fins que: a qui s'hauria de calmar és a tu, amb dos o tres vàliums ja faríem...Et tornes a mirar d'asserenar, respires unes deu vegades a fons, la passeges passadís amunt, passadís avall unes vint vegades i ...tornem a començar.
Ah! Qui diu que tenir un fill sigui sempre un camí de roses? Amb la Nora tot és molt fàcil...menys el dia dels neguits.

dissabte, 30 d’agost de 2008

El nas amb ulls

Ara mateix el meu nas té ulls. La Sandra, deliciosa parella i gran cuinera, m'està preparant quelcom exquisit a jutjar pels efluvis que m'arriben. Però com que no em deixa entrar a la cuina el meu nas es vol allargar, allargar, ...fins introduir-se a aquella sala aromàtica, i em fa imaginar...una deliciosa paella??

En una estona comprovaré si la meva nàpia -gens discreta per cert- hi veu bé. Salut i bon profit!!



Ve't aquí el que vaig poder contemplar i degustar una estona després...:
JA HO DIC JO QUE EM VAIG CASAR AMB UNA ARTISTA!!

dijous, 28 d’agost de 2008

A ca les orenetes


Sort era ple d'orenetes per tot arreu, al pis on hem estat hi havia un munt de nius: per tot l'edifici i els del voltant, i pels carrerons del poble, i omplint el cel cada matí i tarda...!!).

Voltant per la Vall d'Àssua (i descansant a Sort) hem passat uns dies d'allò més tranquils. Les carreteres voltades de verds, muntanyes i sempre acompanyades per algun riu, en oferien la calma necessària per a transportar-nos. La música de fons, totes tres ben relaxades en els nostres seients, les mames fent broma, callant o cantant alguna de les cançons que la "Dj-Sandra" va gravar curosament pel viatge.
Pujant colls cap al cel, baixant per valls protegides per immenses masses muntanyoses sense fi...
Sentint la fressa del riu, la Nora riu. Guanya el mar, però els rius també s'ha comprovat que li agraden molt. Com la resta de coses: se'ls mirava encuriosida, els rius que trobàvem. Els hi xerrava (auuaa, aooo, aiia...) i finsitot algunes notes musicals els ha dedicat.
Ah! I ella es canta a sí mateixa quan s'adorm (aaaahh, eiiiaaahhh, ...zzz, aaa...zzzz).
Vam anar a cel.lebrar els seus sis mesos el dia 26, a Cóll (Vall de Boí), el poble on vam estiuejar fa un any. Aleshores ella només era, a la panxa de la seva mama, un ésser minúscul. Ara ja xerrava i xisclava a l'hostal: amb la fressa de la gent dinant ella s'hi animava.

Un moment que trio d'aquests dies: en cotxe, fent camí de tornada de la Vall de Boí cap a la d'Àssua, amb la cançó: " Later Tonight" de Pet Shop Boys de fons, el sol oferint els darrers raigs de la tarda damunt els prats multicolors. La quietud i benestar, sense dir res.

divendres, 22 d’agost de 2008

Remors d'estiu


L'aire porta, ara sí ara no, les notes d'un piano llunyà, que penetren en mi com gotetes de pluja a la pell. La resta: silenci.

Em sento una fulla baixant animada pel corrent suau d'un riu de muntanya. Veig ara el cel, ara les pedres, ara els arbres. M'hi tombo, em capbusso. Floto, i em sento alliberada: sóc en un gorg. Un ocell xipolleja a la vorera.

Patchwork


Racó de poemes de Maria-Mercè Marçal
Cada bocí és un petit tresor.
Em permeto recordar aquests fragments, i també algun poema sencer, que són dins meu ajudant-me a fer camí.

"Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant un cuc hi plora."

"Amic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada(...)"

"Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates..."

"he estimat un arcàngel a ple vol,seda de bosc al cabell i a les ales..."

"Aquest mirall em diu que sóc ben sola

i no hi fa res que el trenqui en mil bocins.
He enfilat el carrer trist que va a escola

i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.

La lluna riu, dins la nuu que s'endola.
I jo sembro amb pedretes els camins
que em duen cap a mi, nit meva endins.
Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.

Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.
M'arrenco el colleret d'agres estrelles
i el mar se les empassa d'una a una.

I et prenc el cor segur amb què cabdelles
el teu destí, per fer, amb cartes velles,
un solitari nou sobre la duna."


"De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arrecades.
No prengueu aquest bosc per una alzina."

"Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques."


"Ralet, ralet... Paraules petitones.
Zaps? La Maiameixè t'eztima fins a cel! (...)"


Tots aquests poemes i fragments són del llibre: "Bruixa de dol", de Maria-Mercè Marçal.

Segur que en altres posts hi transcriuré més poemes seus, m'agrada mooolt com escrivia. Un record a la teva memòria, allà on siguis!



Brevíssim




Silenci suspès en una branca.








dimecres, 20 d’agost de 2008

Ve't aquí: el naixement


M'he llençat a la piscina. Començo avui, amb poca traça i moltes ganes d'explicar allò que visc, ara i aquí, en un indret del món on, malgrat a vegades una ho pugui valorar més aviat poquet, s´hi està molt bé.
Tot llegint "Persèpolis" de la Marjane Satrapi, m'ha fet pensar en com deu ser de terrible viure en un país on hi ha tanta guerra i repressió durant anys i anys.


Avui em sento agraïda per allò que visc i sóc. Quan les coses van malament tendim a veure-ho tot més complicat i extrany del que és. No vull oblidar-me d'això sinó tenir-ho en compte en hores baixes i saber no fer-me gaire cas.
Malgrat tingui dies de capficar-me per les coses, l'escapada de les tres a la platja a descansar ha sigut prou reparadora.
Encara se'm fa extrany: a casa som tres, i això ja serà així a partir d'ara. Com a mínim tres!! Uau!!
Tinc més energia que mai tot i que a moments em quedo a zero de cop, com diu una bona amiga: "sóc binària, només tinc les funcions on/off", sense termes mitjos.

Una altra Alegria és la nostra filla; de les moltes sorpreses que m'ha regalat aquests dies de vacances en els que la puc gaudir 24 magnífiques hores, és que ens assemblem en dues coses que ens encanta fer: banyar-nos al mar i estar a l'exterior, sobretot prendre la fresca a la nit mirant les llumetes en la foscor. Sense paraules. Quan penso en ella em ve la cançó d'"Alegria", de l'espectacle del Cirque du Soleil.
Tot just farà sis mesos que està amb nosaltres a fora el món i sembla impossible que abans no hi fos.