En un dia com avui

Un mantell de núvols posa el cel al nostre abast;
qualsevol cosa es fa possible entre els raigs d'aquest sol,
pel camins d'aquest llit d'arbres, per les noves escletxes que s'endevinen...
Qui sap on duran...


La foto és meva, feta ahir 30/01/10

era a dins

Has mirat en miralls equivocats
mentre que la persona que volies ser era dins teu.
Ara resta re-conèixe't en ella
i apropiar-te d'aquesta comoditat.
És teva i ningú mai més te l'ha de prendre.

Placidesa

En aquest bloc hi ha molta quietud.

No pas en el transcórrer dels nostres dies des que ha començat l'any, però es veu que alguna cosa està més calmada.
És una quietud plàcida, en el fons de l'activitat alguna cosa s'ha aturat a respirar i a gaudir.

Sento les dues noietes cantant plegades, cada vegada entenc millor quines cançons canta la petita. Cada vegada som un equip més sòlid.
Com costa fer equip quan de dues persones es passa a ser-ne tres! Quants moviments s'han de succeir, sentiments, organització i entesa hi ha d'haver.
I que bé quan ja hi ha aquesta quietud de quan l'equip ja juga bons partits!

La foto és meva, novembre 2009, St Jaume de Frontanyà