
Tot és ple de sentit
ara que aprenc a anar més a poc a poc i a notar la carícia de les coses, el sabor, les textures i a percebre el temps passant a frec, sense límits ni neguit.
Tot és més clar i t'aprenc a estimar millor,i a trobar nous camins i sentits encara més profunds i a endinsar-me, en la teva companyia, a la vastitud del moment.
Ara que res m'urgeix i tot m'interessa, ara que dins meu el món ja no té pressa.
2 comentaris:
descobrir-te i coneixe't a través de les teves lletres, quin privilegi!
El privilegi és meu podent compartir amb les persones que m'acompanyeu per aquí en el trajecte!
Publica un comentari a l'entrada