coneguessis de tota la vida malgrat no haver-la vist mai abans.Persones decidides, properes i que fan les coses amb sentiment i passió. Si els trobes a la seva feina, dóna gust veure'ls treballar per com s'hi entreguen i el que transmeten.
D'entrada sembla que no es compliquen gaire la vida, que van "amb poc equipatge". Les coses les saben arribar a dir pel seu nom, i això els evita força embolics.Segurament s'ho han currat força per arribar a aquest grau de benestar amb sí mateixes. Tot i que en algunes ho he vist com un do innat.
Una d'aquestes persones, que he trobat en els darrers temps, és la pediatra de la nostra filla. És ben bé així: una noia que ens ha cuidat des que va atendre la Nora en néixer, que li té molt carinyo, com si fos de la seva pròpia família, i que ens fa sentir molt a gust quan fem la visita mensual de la petita. Riem molt totes plegades i sembla que hi hagi una amistat de fa molt.
Espero seguir passejant-me per la vida tot trobant-me força gent així, i que s'encomani!
La imatge és de Teresa Herrador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada