dijous, 4 de setembre de 2008

Siusplau: que surti del cor!! I visca la imperfecció!!




Que no surti bé, que sigui absurd, que no complagui a tothom, que resulti massa simple,.. Què més dóna? El que vull és fer allò que em surti del cor.

Al cap i a la fi tot és tan breu...!


El tabú al sentiment, a l'expressar emocions, a que aquestes desbordin i ens amarin, al que els altres puguin descobrir d'un mateix: aix, quina por!!
Guardem tresors valuosos en una capseta que pretenem obrir algun dia, sempre futur i cada cop més llunyà.


Això encorseta, ens fa anar amb més pes del compte i més rigidesa de la desitjada.

Doncs per a mi en les emocions està el sentir-me viva, no ser una autòmata, sortir-me del desig de controlar, de fer bé, de no errar. Que intel.ligent és qui sap riure després d'haver-se equivocat, com parlàvem ahir amb un bon company.

També la ràbia o la tristesa són emocions que ens fan ser qui som i que és bo païr com a part de cadascú. Tan mal vista que està la tristesa! Que no ens vegin plorar, és pecat, signe de debilitat. I que bé que arriba a anar!! Quan he plorat em sento tan lleugera...tota càrrega n'és una mica menys.

Que puguem ser una mica més imperfectes cada dia, tot enrient-nos-en!!



Per acabar cito al filòsof argentí Alejandro Rozitchner del seu blog: www.100volando.net , per a mi totalment recomanable:

"Espontaneidad y autenticidad son modos que van siempre juntos. Dan la sensación de frescura, de liviandad. Es un estado de fluidez emocional, que puede darse cuando lo que hay por sentir es aceptado y encajado en la realidad personal."

2 comentaris:

namaga ha dit...

viscaaa! viscaaa! m'agrada!
:*

Ju ha dit...

M'agrada que t'agradi, namaga!! Petons de bombolletes de sabó, com les que tu dibuixes.