diumenge, 25 de juliol de 2010

Amunt!


Ja són dies per deixar caure els pesos que subjecten el globus a terra i deixar-lo volar!!!!!

dilluns, 19 de juliol de 2010

Racó per a gnoms, o deixar fluir


La foto és meva.

Fent les tafaneres pels voltants del poble hem anat descobrint racons màgics.

Com ahir a la tarda.
S'havia fet força tard i jo ja pensava que no la podria convèncer. A la petita sí, perquè té tantes ganes de marxa que el difícil és tot el contrari: demanar-li que pari quieta un instant.

Vaig tenir sort i ella es va deixar encuriosir.

Després de poca estona de passejar vèiem davant nostre un pont molt arreglat, com és típic de la zona el tenir cura de les coses, amb el riu cantant força avall, i una cascada i tot.

Passat el pont el camí que seguia estava barrat, ideal per a gent inquieta: vam seguir enllà fins a arribar el que es diria ben bé un racó de fades: l'herba el tapissava, hi havia a més , sota els arbres , unes boniques taules de fusta per a fer-hi picnic. Després el bosc seguia amunt, convidant a explorar-hi.

Així ho va fer ella, i al cap d'uns minuts tornava contenta parlant d'un petit rierol.

M'hi vaig enfilar, el caminet duia a una part feréstega, on en un punt d'aquell rierol hi havia un pessebre. Sí, era tal mateix: una part on la molsa havia cobert una roca, damunt de la qual hi havia una cova i un gorg, i finalitzava en un salt d'aigua cap al riuet, tot a escala per a gnoms. T'imaginaves de seguida com els petits éssers devien nedar en aquell indret quan ningú els venia a estorbar.

I aleshores vaig tenir una sensació de pau molt gran, i em va venir a la ment la frase tranquil.litzadora que necessitava escoltar" Serà el que hagi de ser". SEnsació de deixar fluir, no oferir resistències!!!
Era un regal de les criaturetes?



divendres, 9 de juliol de 2010

Tot un cel per a desitjar



Des d'aquesta finestra endevino la immensitat del cel i com les constel.lacions es gronxen imperceptiblement.


I aleshores
te'm fas present
i ho omples tot.
I adquireix cada cosa un nou sentit, més profund, pausat, bell.


Cada nit li demanava a una estrella
fins que un dia una em va clucar l'ullet.