La Nora avui està especialment neguitosa, queixosa, plorosa. Segurament perquè ha passat d'estar amb les seves mames a tota hora durant un mes, a tenir-ne a casa ara una, ara l'altra, però quasi mai alhora. Alguna cosa ha canviat. Com ho noten els petits això!!
I. La paciència és elàstica, mires d'estirar-la tant com pots i et vas sentint com no ho hauries dit mai (no sabies que en tinguessis tanta). Però també arriba el moment en que notes "el tope"; et desesperes i finsitot perds una mica els papers, mires de calmar-la fins que: a qui s'hauria de calmar és a tu, amb dos o tres vàliums ja faríem...Et tornes a mirar d'asserenar, respires unes deu vegades a fons, la passeges passadís amunt, passadís avall unes vint vegades i ...tornem a començar.
Ah! Qui diu que tenir un fill sigui sempre un camí de roses? Amb la Nora tot és molt fàcil...menys el dia dels neguits.
2 comentaris:
Mirada neta, tendra i profunda, i la Nora es calma. Somriure que enlluerna, dolça veu que gronxa i la Nora riu.
Explossió d'amor que omple la llar,
Gràcies
Gràcies a tu, dona preciosa. Sense tu a les tardes la llar està una mica buida, ens falta el teu amor. A la nit tot és alegria!!
Publica un comentari a l'entrada