dimarts, 24 de novembre de 2009

Entusiasme



Viure per a l'entusiasme!!! La mateixa paraula "entusiasme" convoca una gran força, una atracció irresistible per allò que ens agrada. Deixar-se arrossegar amb valentia per nous camins, per la improvització, espontanietat i passió.

No és això estar aquí? No és de debò fer-se un collaret amb allò que realment ens empeny a saltar, a gaudir, a superar?

Entusiasme és una paraula que ja encomana de tota la bona energia per a sortir de camins monòtons i fer una nova via, lliure, plena.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Restar


Foto:Zúrich Alessandro Della Bella

El temps em du a entendre més coses que abans em resultaven injustes o alienes, a tirar endavant, i m'ensenya a prendre el que hi ha, però també a no resignar-me si puc. I si ho haig de fer , fer-ho amb més humor.


MÉS VIDA (Miquel Martí i Pol, del llibre "L'àmbit de tots els àmbits", 1980)

Que és bo saber restar quan tot incita
a desistir.
Tanquem, si cal, les portes
i convertim la casa en un reducte
on cada cosa, a poc a poc, reprengui
dimensions comprensibles i amigues.

Res no ens limita fora del refús
d'aquest espai. En la incertesa granen
veus i més veus i al lluny el mar proposa
l'impuls del vent i la llum de les rutes.

Sempre el ponent convoca focs i aurores.

Saber restar, vet ací la consigna,
i preservar cadascú el petitíssim
terreny en que proclama, altiu, més vida.

dimecres, 18 de novembre de 2009

Mentrestant




A fora fa fred i és fosc. Circulem en el cotxe amb la tranquil.litat d'haver començat el cap de setmana en divendres, amb aquella sensació d'estar com flotant en una dimensió diferent tot viatjant de nit amb la música suau sonant i la son a frec de la vigília.


La lluna plena i taronja, enorme, ens acompanya jugant a fet i amagar amb una bufanda de núvols.
I mentrestant sona a la ràdio una versió techno pop de "Sounds of silence" de Simon and Garfunkel curiosa i bonica alhora. Em relaxo i deixo portar. És una sensació màgica. Res ocupa la meva ment més enllà del moment.

Decidim aturar-nos a comprar uns entrepans per sopar. En sortir del cotxe un fred intens m'abraça. Fred desitjat, hivern que s'apropa de la mà del Pre-Pirineu.

Escrit el 6/11/09

dilluns, 16 de novembre de 2009

Activitat frenètica



El nivell d'activitat de la nostra petita va en augment de forma exponencial dia a dia.
Ja no és només que li interessa TOT sinó a la velocitat a la que ho explora. Va a varis calaixos, superfícies i armaris per minut, i no crec exagerar.

El tema és que, evidentment, no només ho mira sinó que el joc, l'aprenentatge, és remenar-ho, treure-ho, llepar tot allò que poc abastar, ficar-se a la boca i canviar de lloc, quant més àmplia sigui la superfície que cobreixi de milers de coses millor.


I veus el petit personatge fent feina, i servidores al darrera a tot drap mirant de posar tot a lloc. Una autèntica cursa d'obstacles perduda d'entrada. Mai aquesta seva velocitat vertiginosa pot ser igualada, ni tan sols ens hi podem apropar. Per tant, imagines com pot acabar el pis? I com es pot arribar a dormir de pla a la nit?

divendres, 13 de novembre de 2009

Du hast


D'estètica provocadora, fosca i potent, són una font d'energia renovadora per a treure dimonis i entrar a la vena emocions fortes. Són capaços d'oferir una bons dosi d'agressivitat estètica però una via de canalitzar fúria creativa i depuradora.

Sortim com motos avui del seu concert, i som una munió de gent vestida de negre que no voldries trobar-te venint de cara en massa i estant tu sola en una nit com la d'avui, al metro. I en canvi una gent totalment civilitzada, pacífica, com si sortíssim d'un concert hippie de bon rotllo, penya satisfeta d'haver vibrat en multitud amb l'hiperpotent so i els efectes de llums i sobretot pirotècnics. La veu alemanya d'ultratomba del cantant és imprescindible per a fer-nos saccejar de dalt a baix.

Una nit al meu aire, amb amics de molt nivell, una nit per a recordar, per única. per a fer-me sentir com quan tenia 20 anyets i cap tipus de preocupació més enllà de buscar emocions i gaudir-ne a tope!!!

RRRaaam-steinnnnn!!!!

dilluns, 9 de novembre de 2009

mmm fruuiitaaa


No, no és una campanya de la Generalitat d'educació de la ciutadania per a que mengi fruita.

Però és que aquest cap de setmana ha arribat un moment molt esperat per a nosaltres: la Nora no només ja no es nega a provar cap trosset de fruita per petit que sigui, sinó que la demana i la menja amb passió. Que si ara un plàtan a grans mossegades, que si la poma (molts trossos acompanyats d'un més que expressiu mmmmmm, que fa goig :-), aquest vespre una mica de pera i tot.

El moment culminant imagino que serà quan la veiem menjar una macedònia amb alegria!

Quin és el secret? Podeu llegir-ne una bona part a continuació.

Si hi ha algun pare o mare desesperats perquè no els tasta la fruita podeu provar de fer el joc que ens ha funcionat: ensenyeu-li què és cada fruita, jugant amb ella, pelant-la al seu davant, que la remeni, mengeu-la davant d'ell/a fent grans demostracions de la seva excel.lència, i segurament així començarà a desitjar-la i la curiositat li podrà als escarafalls.
La resta l'ha fet possible una fruita boníssima del Berguedà, i que a la noia li ha vingut la inspiració en aquest precís moment. SEmpre el ritme l'acaben posant ells!!

dijous, 5 de novembre de 2009

Entranyables


Tinc la gran sort de treballar al servei de persones que són, moltes d'elles, entranyables. Sovint han suportat i suporten grans dosis de patiment, d'incomprensió social, d'aïllament respecte als altres. Poden sentir-se inferiors,disminuïts finsitot en alguns casos, diferents en molts, estranys, canviats, que no són com el model ideal de persona que se'ns ven actualment (competitiu, d'èxit, aconseguint sempre el que es vol,...)

Ells, en relació amb tots aquests cànons, són d'un altre planeta. A mi aquest seu planeta diferent m'agrada. M'agrada el que expliquen i com ho fan, m'agrada la seva particularitat, la de cada un. La manera tan sensible de captar les coses, d'una intel.ligència a vegades superior, al contrari del que pot pensar més d'una persona "sana".

La importància que poden arribar a donar a quelcom diminut, el seu desig i lluita per a trobar-se amb l'altre.


Els joves que jo atenc em fan sentir plena amb la meva professió, per tot aquest molt que em donen al compartir-hi les hores.

L'obra de la imatge és una pintura d'Andrea Himsalam anomenada "Tendresa"