dimecres, 30 de novembre del 2011

8 mesos


Avui els compleixes.

Són mesos intensíssims, deliciosos. A partir de l'estiu tot va anar ràpidament a millor, però inclús en moments més durs poder donar-te pit i vàldre'm en això per a poder cuidar-te em va omplir profundament.
Donar el pit és una experiència per mi de plenitud. SEnto que és la forma més propera que tinc d'estar amb tu, vincle intimíssim, escalfor, olor, tacte, gust ... saciar necessitats i afegir tendresa a dojo.

Ara fa un parell de dies que et tenim revolucionat, perquè estàs aprenent a gatejar i et sembla que et menges el món! Estàs tan divertit..., pura simpatia.

Felicitats petitó.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Il.lusió


Sense il.lusió no arribaria ni a la cantonada, amb ella vaig gairebé a tot arreu on vull.

La foto la va fer la Sandra fa un any i mig. I com que avui fa anys aprofito per felicitar-la: per mooolts anys!!

divendres, 25 de novembre del 2011

GERMANS



Complicitats, enfados, cures, competitivitats, emmirallaments, aprenentatges... tantes altres coses de les que no podia parlar gaire a nivell vivencial fins fa poc, per no haver tingut germans.

Ara disfruto amb els nostres fills mirant com es busquen, juguen junts -sí, ja han començat- riuen plegats. Tenen ja un equip format, duet simpàtic, clucada d'ull entre iguals.

Els nostres menuts estan doblement espavilats l'un amb l'altre. Ell ja va néixer i creix amb la "canya" d'ella i a sobre s'ho passa teta, ella té un màster en compartir atenció i portar-ho amb molta dignitat. Només llevar-se ja el busca per tot el pis.

Penso que tenen sort i que per poc que s'entenguin de grans (a saber com serà) moltes són les coses positives que s'enduran, ja ho estan fent fa temps.