Encara que mil molles de melangia ballin
mogudes per fils tristos de pluja sense solc,
amor, ara et convoco, vol clar de voliana:
surt del celler on l'0ratge ha reclòs el teu vi.
Que el llevant esbarrii un polsim de revetlla!
Plana damunt els núvols amb les ales del maig!
Acosta la teva ombra amb seguici de cintes,
al cel posa-hi domassos, estrelles als terrats!
I duu-nos en carrossa un sol vell amb copalta
i un doll de serpentines que amanti tot el món.

CAu de llunes. Ma Mercè Marçal

Això s'anima!

Quin gust tornar a entrar en el meu i nostre raconet de històries vàries.

Han sigut unes mini-vacances merescudes, molt necessàries i útils...per a no fer res. d'entre d'altres activitats. He tingut el gran privil.legi de poder descansar, que amb el ritme que es porta en aquesta casa de mares currantes a dins i a fora, ja és dir MOLT.


Descans, pànxing, sofing, llegir, veure pel.lis, veure alguna gent estimada -quan les agendes ho han permès-. I tantes activitats lúdico-apalancades com el cos i la ment necessitaven.



I avui, després de la reentré laboral ahir, bones notícies comencen a arribar. Escriu la Maria dient que la Nora ha entrat a l'escola bressol pública nova al barri!!!

En entrar a casa resulta que ha arribat la revista vigent del Lambda on hi ha una agradable coincidència que consisteix en que , d'una banda, surten en portada i interior les nostres amigues la Rosa i la Lola amb els seus bessons: el Jan i la Júlia; es tracta d'un article titulat "Històries de famílies" que és molt emotiu i retrata la seva bonica història.
D'altra banda a la revista també es parla d'aquest blog, l'"Aquí i ara" en l'apartat: "Blogs amb nom de dona", que escriu la Susanna Àlvarez. L'ha anomenat "Una petita joia" i té una mirada amb bons ulls d'aquest raconet de colors; el què explica l'autora em ruboritza una mica i dóna més empenta i millor energia per a seguir. Gràcies mil Susanna, m'ha agradat molt el teu escrit!!!!


Els dies són plens d'emocions de les que pugen l'ànim. Als moments grisots passats segueixen ara cels sense núvols i amb una llum que ho omple tot de màgia.

Esperem que aquest només sigui l'inici!!

Què vull?

Apertura sense límits, aire, vent que s'enduu tempestes, sol per a daurar la pell,
música, poesia, paisatges de natura purificadora,
fonts d'aigua, cascades, llum etèria i plena d'energia.

Que corri l'aire, que res lligui, fluir, saber estar, saber gaudir del que hi ha , saber compartir i somiar.

Paciència, pau, i encara més calma.

Calma suficient per a pensar, dedicar-se instants més importants que tots els altres junts, on una decideix tot allò que val la pena i el que no. On una simplement no fa res, descansant de tot, de tant, de tants pesos imposats des de fora i fets propis.

Instants on saber assaborir les meravelles que a cada un li dóna estar viu.