
Uns instants de compartir en família cada vespre , per cansades que estiguem.
Aquesta nit l' única que xerra, gateja, crida i balla és la Nora. Jo que li dic: "És l'hora d'anar a dormir els bebitos". Però ella està del tot desperta i decidida a anar a la seva.
Compartir un sopar auster, silencis, cansament i també paraules breus però imprescindibles de complicitat.
Un petit repàs de les respectives jornades laborals i casolanes en franja horària intercanviada.
Petits detalls quotidians que donen tot un sentit a la vida.
1 comentari:
nit a nit, frec a frec, mirada a mirada... cada dia un nou aprenentatge per estimar-te més i millor
Publica un comentari a l'entrada