Sort era ple d'orenetes per tot arreu, al pis on hem estat hi havia un munt de nius: per tot l'edifici i els del voltant, i pels carrerons del poble, i omplint el cel cada matí i tarda...!!).
Voltant per la Vall d'Àssua (i descansant a Sort) hem passat uns dies d'allò més tranquils. Les carreteres voltades de verds, muntanyes i sempre acompanyades per algun riu, en oferien la calma necessària per a transportar-nos. La música de fons, totes tres ben relaxades en els nostres seients, les mames fent broma, callant o cantant alguna de les cançons que la "Dj-Sandra" va gravar curosament pel viatge.
Pujant colls cap al cel, baixant per valls protegides per immenses masses muntanyoses sense fi...
Sentint la fressa del riu, la Nora riu. Guanya el mar, però els rius també s'ha comprovat que li agraden molt. Com la resta de coses: se'ls mirava encuriosida, els rius que trobàvem. Els hi xerrava (auuaa, aooo, aiia...) i finsitot algunes notes musicals els ha dedicat.
Ah! I ella es canta a sí mateixa quan s'adorm (aaaahh, eiiiaaahhh, ...zzz, aaa...zzzz).
Vam anar a cel.lebrar els seus sis mesos el dia 26, a Cóll (Vall de Boí), el poble on vam estiuejar fa un any. Aleshores ella només era, a la panxa de la seva mama, un ésser minúscul. Ara ja xerrava i xisclava a l'hostal: amb la fressa de la gent dinant ella s'hi animava.
Un moment que trio d'aquests dies: en cotxe, fent camí de tornada de la Vall de Boí cap a la d'Àssua, amb la cançó: " Later Tonight" de Pet Shop Boys de fons, el sol oferint els darrers raigs de la tarda damunt els prats multicolors. La quietud i benestar, sense dir res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada