L'aire porta, ara sí ara no, les notes d'un piano llunyà, que penetren en mi com gotetes de pluja a la pell. La resta: silenci.
Em sento una fulla baixant animada pel corrent suau d'un riu de muntanya. Veig ara el cel, ara les pedres, ara els arbres. M'hi tombo, em capbusso. Floto, i em sento alliberada: sóc en un gorg. Un ocell xipolleja a la vorera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada