diumenge, 10 de juny de 2012

Descoberta de la Tamarita

Les meves escapades són variades i donen per a descobrir raconets encantats com aquests jardins, que he conegut avui casualment. 
En endinsar-se en aquests jardins el soroll del trànsit es va difuminant i el substitueix a cada nova passa la remor de l'aigua dels tolls i sortidors, i pels cants de variats ocells que animen la tarda.






Està ple de racons a anar endevinant, una delícia. En qualsevol dels bancs és fàcil evadir-se fins allà on la imaginació doni de sí. No gaire lluny sento els crits dels nens que juguen en una era brillant d'herba.


Les fotos són fetes per mi.

dilluns, 19 de març de 2012

Cinema i felicitat (després de veure "Intocable")


Viure amb salut és increible.
Es poden buscar, triar experiències precioses, màgiques, paisatges infinits, sensacions., sabors, rituals extraordinaris.

Apartar estorbs, des-preocupar-se de tantes coses que ens bombardegen al cap i anar avançant en el saber gaudir d'allò aparentment petit, senzill, sense grandiloqüències.
M'omple l'ínfim, l'aire net als meus pulmons i fins l'abdomen, les onades i l'olor salada, un caminet de muntanya, l'aroma de la llenya cremant dins les llars, a les cases de poble a l'hivern, un prat florit de paparoles, directament de la infantesa a l'ara.
Un cafetó en un lloc encantador, un moment de soledat triada, o una cervesa en bona companyia.
Instants sense hora ni pressa.
I al bell mig de tot això la tranquil.litat de ser lliure retrobant-me.


Recomano altament veure la pel.li "Intocable", senzillament sublim!!! Flotar, riure i emocionar-se a parts iguals està garantit.
Imprescindible d'anar a veure al cinema, no quan surti en dvd.

dimecres, 1 de febrer de 2012

Petjada a la xarxa



He desaparegut del bloc. No és que ja l'hagi abandonat. L'enyoro, enyoro el meu pas per aquí i deixar petits retalls, aquells inicis en que podia aturar-m'hi i recrear-me en poemes, moments breus, detalls i posar els sentits en cada post.
Ara el temps escassíssim em té raptada però tinc més ganes que mai de seguir deixant aquesta petita petjada a la xarxa.
I a cau d'orella dic: Fins ben aviat, això no s'acaba aquí...