divendres, 28 de novembre de 2008

Ja tens nou mesos!


Noreta petitona
nou mesos de Nora!!!

Ets Alegria, Generositat, Simpatia, Dolçura:
regales somriures, festa, carícies, balls i cançons.

Ets la nineta més desitjada i estimada,
cada dia estem més boges per tu,
filleta dels nostres ulls!!!!

El millor de tot: anar a dormir i saber que hi ets, sentir-te somiant plàcidament,
despertar-se i saber que existeixes i dones sentit, plenitud a les nostres vides.
Ganes boges d'agafar-te: comença la festa!

dimecres, 12 de novembre de 2008

Adolescències,apunts


Voldria co
mpartir per aquí algunes de les moltes idees interessants exposades per aquest psicòleg: Eugenio Díaz (Fundació Cassià Just), que participa en varis projectes interessants amb adolescents/joves, en la primera de les sessions formatives que ens dóna a la meva feina actualment.
Ell fa una proposta que és treballar conjuntament des de diferents sabers en una construcció de casos, evitant el situar-se en que 'uns saben i altres no', suggerint una col.laboració on es posen en comú els coneixements de varis.

Algunes idees que em van agradar, amb les que ell pretenia contextualitzar aquest seminari sobre les adolescències actuals, són referents a la realitat social actual:

-Quan els pares o professionals no saben com tractar el noi te l'envien; hi ha casos on els pares o professionals arriben a dimitir per aquesta causa, tiren la tovallola amb aquell noi.

-estem en una època de més llibertats i alhora de més vulnerabilitat (terme de "societat líquida" de Z.Bauman, temps puntillista, no linial, cultura de "l'ara mateix" o nowist culture, hurried culture; més processos de segregació, ...)

- època on busquem trobar la causa genètica de tot tipus de coses; que vol classificar cada malestar: tot és una síndrome, un trastorn, un trauma,...NO TOT EL DOLOR S'HA DE COVERTIR EN UN TRAUMA

-Forta medicalització ( que té la màxima expressió als EEUU,on s'ha arribat a l'extrem d' exigir a nois amb diagnòstic amb TDAH que es mediquin i sinó no podran anar a l'escola "x").

- de tot es fa estadística. Això produeix un efecte d'angoixa.

- el concepte d'autoritat ha canviat, cal repensar-lo. Aquesta autoritat te la guanyes com a persona, amb el teu exemple, segons com actues.
- convé que hi hagi un desig veritable cap a l'altre: explica que es refereix a , per exemple: "desitjo que puguis trobar una solució al teu conflicte". "Desitjo que puguis trobar un lloc al món", "desitjo que puguis trobar el teu propi desig".

Com col.laborar a que l'altre tingui un bon lloc per a sí mateix.

Que no és poc i a més són frases, les darreres, d'una bellesa extraordinària.
Si les persones treballéssim amb aquest desig cap a l'altre, d'ajudar en menys o més grau a que trobés el seu propi desig -no el nostre- penso que estaríem col.laborant de debò, amb tot el cor. I si a les famílies hi pugués haver aquest desig també, no hi hauria, si més no, alguns dels problemes greus que en algunes existeixen.

Per acabar avui (un altre dia, potser, més):
" Quan ignorem quelcom ens rendim fàcilment, però llavors és quan cal explorar les impossibilitats - amb desig- i portar-les fins a l'extrem.Però no, ràpidament diem : no sé què fer", la immediatesa, com nens petits.".

dimarts, 11 de novembre de 2008

Hivernar


Miro per la finestra: a fora foscor.
SEnsació de manca de temps, certa buidor, passivitat. Desconnexió. Aïllament.
L'ós que hiverna.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Recomiendo

De vez en cuando escribiré en castellano, abandonando mi amada lengua catalana por unos momentos. Hay alguna persona amiga que no entiende el catalán por ser de, y vivir en otro país, que me pidió que lo hiciera.

Hoy recomendar de nuevo un post del blog "100Volando", publicado a fecha de hoy y titulado "Filosofía del entusiasmo 2".


Por otro lado una película del director Ferzan Ozpetek -del que hablé en otro post-; la peli se llama "No basta una vida" (en italiano se titula "Saturno Contro"), triste pero muy humana. Un canto a la amistad, al amor, a empezar de nuevo.

La película me pone en contacto con algo que a menudo tengo en mente: la fugacidad de todo. La importancia de vivir en el aquí y en el ahora con toda amplitud de miras y lejos de la apatía, la monotonía y el victimismo/pasividad.
La importancia de valorar, cuidar, compartir.

La foto es de este film.