Ara la cosa es posa emocionant. La feina de nou, després de les vacances, es torna a fer un lloc en les nostres vides: ocupa molt de temps i energia.
A casa: la feina domèstica, cuidar la petita, compres imprevistes i altres moltes necessitats que volen dedicació.
La readaptació requereix d'uns dies d'entrenament i de reorganitzar-nos.
Com li deia a una amiga: arribo al llit i no sé ni com. L'energia al final d'aquesta setmana escasseja, i temo que se'm quedi curta a partir d'ara i anar-me arrossegant pel món, sobretot els dijous i divendres.
I penso en la gent que té varis fills, en les moltes dones ( i també és el cas d'alguns homes) que compten ben poc amb el recolzament de la parella, a casa, que estan molt més saturades i tiren endavant, quines heroïnes!!
Això demana repartir l'energia i allargar-la al màxim, administrar-la amb coco. I frenar cada vegada que vull abarcar massa, que és una cosa que faig sovint.
Ens estem habituant després de tants dies de molta llibertat i tranquil.litat. La caiguda és forta, però es va portant.
I s'ha de dir que en el fons tornar a la feina, per a mi, suposa un estímul important. Després del lapsus estiuenc torno amb idees noves i ganes de fer-ho millor. Així que no em queixo, finalment, més aviat recol.loco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada