M'he llençat a la piscina. Començo avui, amb poca traça i moltes ganes d'explicar allò que visc, ara i aquí, en un indret del món on, malgrat a vegades una ho pugui valorar més aviat poquet, s´hi està molt bé.
Tot llegint "Persèpolis" de la Marjane Satrapi, m'ha fet pensar en com deu ser de terrible viure en un país on hi ha tanta guerra i repressió durant anys i anys.
Avui em sento agraïda per allò que visc i sóc. Quan les coses van malament tendim a veure-ho tot més complicat i extrany del que és. No vull oblidar-me d'això sinó tenir-ho en compte en hores baixes i saber no fer-me gaire cas.
Malgrat tingui dies de capficar-me per les coses, l'escapada de les tres a la platja a descansar ha sigut prou reparadora.
Encara se'm fa extrany: a casa som tres, i això ja serà així a partir d'ara. Com a mínim tres!! Uau!!
Tinc més energia que mai tot i que a moments em quedo a zero de cop, com diu una bona amiga: "sóc binària, només tinc les funcions on/off", sense termes mitjos.
Una altra Alegria és la nostra filla; de les moltes sorpreses que m'ha regalat aquests dies de vacances en els que la puc gaudir 24 magnífiques hores, és que ens assemblem en dues coses que ens encanta fer: banyar-nos al mar i estar a l'exterior, sobretot prendre la fresca a la nit mirant les llumetes en la foscor. Sense paraules. Quan penso en ella em ve la cançó d'"Alegria", de l'espectacle del Cirque du Soleil.
Tot just farà sis mesos que està amb nosaltres a fora el món i sembla impossible que abans no hi fos.
Encara se'm fa extrany: a casa som tres, i això ja serà així a partir d'ara. Com a mínim tres!! Uau!!
Tinc més energia que mai tot i que a moments em quedo a zero de cop, com diu una bona amiga: "sóc binària, només tinc les funcions on/off", sense termes mitjos.
Una altra Alegria és la nostra filla; de les moltes sorpreses que m'ha regalat aquests dies de vacances en els que la puc gaudir 24 magnífiques hores, és que ens assemblem en dues coses que ens encanta fer: banyar-nos al mar i estar a l'exterior, sobretot prendre la fresca a la nit mirant les llumetes en la foscor. Sense paraules. Quan penso en ella em ve la cançó d'"Alegria", de l'espectacle del Cirque du Soleil.
Tot just farà sis mesos que està amb nosaltres a fora el món i sembla impossible que abans no hi fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada