dimarts, 21 d’octubre de 2008

PARAR!!!


A les preguntes que considero de gran importància fer-me sovint:

"QUÈ NECESSITO?"

"M'HO PUC DONAR?"

sovint em vénen les respostes:

ANAR POC A POC

TROBAR TEMPS PROPI


Estic per tatuar-me un senyal de "Stop" a un lloc que vegi sovint (la mà...) per recordar-me'n.
(Sóc una persona que va eminentment accelerada per la vida.)

Lograr anar poc a poc i dedicar-se temps és molt complicat, tant perquè frenar-se, preguntar-se, donar-se temps per a les coses requereix ferma voluntat i saber postposar totes les exigències: les pròpies i les de l'entorn.

I a aquest darrer volia acabar arribant: és un entorn que visc com a fet de molta gent que sempre té pressa, no té temps de res, una cultura accelerada i buida, que vol anar a tot arreu i no arriba enlloc.

Amb aquest panorama, fer-se camí contra corrent d'això i de la pròpia inèrcia de seguir-ho es fa complicat.

Per a mi és un ferm propòsit per a cuidar-me - i per tant poder cuidar- de debò.

Què en penseu? Si encara algú té temps de llegir això...


9 comentaris:

Anònim ha dit...

Toro-vaca!
Aqui l'anòmin Pat forever i gracies. Jo tinc temps per escriuret com estic fent ara mateix i penso que tens molta rao. Aquest món en bolquers carregat de velocitat i materialisme quanta felicitat malgastada en ideals consumistes sense pensar ni sentir la seva bellesa de serenitat, silenci,alegria,pau,colors,musica(mil adjectius meravellosos )que tots sabem i que tenim al nostre abast...Jo m'apunto amb tu a cuidar-me per poder cuidar de debò.
Visca la Toro-Vaca!

Anònim ha dit...

per llegir-te a tu sempre es bon moment. j crec que et seguei molta gent que no s'anima a escriure't.

Vaig una proposta: a veure qui té la foma més original de fer saber a la Judith que seguim el seu blog?

Molts petons

namaga ha dit...

tots n'hem d'aprendre'n d'aquests animasl amb banyes i closca

:*

Ju ha dit...

Pat, m'alegro que puguis aturar-te i sentir tot aixo tan bonic, aviat mirarem plegades com passa el temps lentament, les toro-vaques ;-).

"anònim", gràcies per ser-hi i animar una mica la festa!!

Namaga: mmm la lentitud del cargol, a dins o a fora de la seva casa :-)

Miratge ha dit...

para, tanca els ulls, deixa la teva ment en blanc...i respira profundament...encara que estiguis a l'autobús, o a la cua del súper...sigues conscient de cadascun dels moments que formen la teva vida...respira i deixa que l'aire es reparteixi per totes les cèl.lules del teu cos...tot marxa amb la respiració...obre els ulls lentament...totes les presses han marxat...tornes ha ser una judith complerta...

Ju ha dit...

Eva, síiii, va en sintonia amb el què necessito i vull...ara toca tenir-ho present en tots els moments possibles i fer-ho, fer-ho. Si molta gent funcionés amb aquesta cura a tot arreu hi hauria més pau

Anònim ha dit...

Crec que és important fer l'exercici cada dia de pensar amb tot allò que desitges fer i el que "et toca" fer i si està molt lluny o no una cosa de l'altre, a partir d'aquí pots tenir una idea de si la vida que tens és propera a la que vols.

Sandra

Marblau ha dit...

Les 7:00!Ràpid:dutxa,esmortzar,el bus, embús, no arribo! La feina, milers de papers. Surto, la compra, la nena, els àpats!!! Deu meu STOP!!! 6:50 Respiro, faig unes mandres, peus a terra, esmorzar sentint els gustos del menjar. Sortir al carrer i entretenir-se amb la observació d'edificis, arbres plens d'ocellets...Respiro, gaudeixo de cada moment amb cada senyal de vida que m'arriba. Tant de bo poguéssim fer-ho!! Perquè ens empeny la societat a aquest abisme? Prou, hem d’anar contra corrent. Somiar i viure la vida...Si Ju, hem d'escoltar-nos i molt. Ivana.

Ju ha dit...

Ivana és cert: m'aturo i m'adono que no només hi ha la forma accelerada de fer les coses, sinó que sempre hi ha la possibilitat latent de fer-les amb més lentitud. És qüestió d'hàbits!