dijous, 30 d’abril de 2009

Amor, amor


"Amor, amor, meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent, t'estimo encara:
ho saps, t'estimo."
De la cançó de Guillermina Mota


Amor, amor, amor, ets El Regal, el somni fet real,
caliu i màgia fets dona.
La llar on em refugio, orígen i destí dels meus anhels.
Pètal delicat, nimfa.
Quasi et puc tocar i aleshores desapareixes, aquosa, un miratge d'amor.

Res més delicios que l'olor i escalfor de la teva pell. Refugi folrat de glicines...

dimecres, 29 d’abril de 2009

Ires d'altres


Últimament sembla que la meva assignatura pendent, o"deute càrmic", o creu...digues-n'hi com vulguis sigui aprendre a resistir, fer front, manegar i sobreviure a ires d'altra gent de l'entorn.

Ires potents, altibaixos forts que posseeixen algunes persones i les fan enrogir de ràbia d'un instant al següent.
Ràbies mal dissimulades, o sense cap intenció de contenir. Xàfecs que cauen plens de punxes sobre qui és al voltant....i em troben al mig. Atacs sense pietat en ocasions.


Alguns són egos desmesurats, dominància que necessita marcar terreny xafant-lo, fent petit al qui es deixi. La lluita per no ensorrar-se és considerable, però és bo resoldre apartant aquest malestar dels altres per evitar que caigui sobre una mateixa -bé: que li tirin- sense que afecti massa i deixant per a cadascú el què de cadascú és. Jo pretenc anar cada cop més lleugera d'equipatge, prou càrrega pròpia se m'acumularia si em descuidés un instant!!!!

Són èpoques en les què moltes persones pateixen per la crisi econòmica, afecta i molt. Persones que s'han quedat a l'atur o els perilla la feina, mantenen una família, o paguen hipoteques, lletres, ...o sous que es congelen...èpoques en què és fàcil trobar malhumorats els del volt.

Però on justament fer-se una bona closca on guardar-se de malestars afegits és important per no sortir malferits del dolor que els altres desprenen. On primer cal atendre el dolor propi per a tenir després energia suficient per intentar ajudar els altres.

Construir-se aquesta closca, oferir una mà quan es pugui realment fer, sortir de l'aïllament en què cada cop més ens recloem.... se us acudeixen més antídots per a fer front a les angoixes ? Com sempre els vostres comentaris seran molt ben rebuts.


dilluns, 20 d’abril de 2009

Hi ha dies que sí

Hi ha dies que sí, que es pot caminar serenament sobre els propis passos, sentint-se assossegada, donant-se missatges de calma. Són dies on es gaudeix dels detalls, on no importa on s'arribi doncs l'important és l'instant present.

Sovint vénen després de dies de patiments, tempestes,soledats,...


Avui, avui és un dia "AQUÍ I ARA", un dia dels que m'agradaria saber-me proporcionar més sovint. On l'exigència és moderada, em sento a gust en la meva pell, tal qual, i sé que faci el que faci donaré el què tingui per donar amb entrega i amor, tal i com jo sóc, sense gaire complicacions.

Fer per fer, per sentir, per sentir-me realment viva. Que visquin els dies aquí i ara per a tothom!!!!

dissabte, 18 d’abril de 2009

Interiors


Situació extranya, temps aturat, inutilitat;
més enllà de les ombres brilla el sol però no el puc veure encara, tot just l'endevino o més aviat el somio,
busco l'energia sense sort
atrapada en aquesta penombra que ara sembla la meva llar.

Situación extraña, tiempo detenido, inutilidad;
más allá de las sombras brilla el sol pero no puedo verlo aún, a penas lo adivino o más bien sueño con él, busco la energía sin suerte atrapada en esta penumbra que ahora parece mi hogar.

Foto: detall en el poble de Barcena Mayor (Santander)

dimarts, 14 d’abril de 2009


"(...)Y UNO APRENDE QUE EN DEMASÍA, HASTA EL CALOR DEL SOL QUEMA. ASI QUE UNO PLANTA SU PROPIO JARDÍN Y DECORA SU PROPIA ALMA EN LUGAR DE ESPERAR QUE ALGUIEN LE TRAIGA FLORES.


ç

Y UNO APRENDE QUE REALMENTE PUEDE AGUANTAR, UNO APRENDE QUE ES FUERTE, QUE VALE MUCHO. Y UNO APRENDE Y APRENDE. Y CON CADA DÍA UNO APRENDE MÁS Y MÁS."

J.L.Borges

Som nosaltres mateixos els que reguem el propi jardí i el plantem amb tantes flors boniques com la nostra imaginació sàpiga inventar.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Momentet

I avui toca cuinar una mica per la família. Verdura per la petita, cuscus per les grans.
A fora és de dia malgrat sigui ja tard, i no tinc pressa. La Nora dorm , estic sola , tranquil.la, dia de soledat tan necessitada.


Passo per aquí i després segueixo als fogons.
Un retall on m'aturo uns moments:val la pena.

Una família com la que més!!



Quan el veig a la tele, a l'associació (FLG: Famílies Lesbianes i Gais) o en premsa se'm dispara l'homofília: són el Carles, el Jacint i el seu fill Arnau. Hi ha molta tendresa entre ells, són maquíssims.

Fa uns dies va sortir el següent article que parla d'ells i de les famílies composada per pares/mares homosexuals, cada cop més visibles i acceptades.

http://www.adn.es/sociedad/20090330/NWS-2456-homoparental-familia-lesbianas-gays-visibilidad.html#a_comentarios
EStic d'acord que quan tens fills, i si no ho havies fet abans, ja segur que surts de l'armari (vaja, en la gran majoria dels casos i per a anar bé).

(A l'article hi hem opinat mitja família, els nostres tiets els primers!)


Cuando los veo en la televisión, en la asociación (FLG: Familias Lesbianas y Gays) o en la prensa se me dispara la homofilia: son Carlos, Jacint y su hijo Arnau. Hay mucha ternura entre ellos. Son majísimos. Hace unos días se publicó el artículo arriba adjunto que habla de ellos y de las familias compuestas por padres/madres homosexuales, cada vez más visibles y aceptadas.

Estoy de acuerdo en que cuando se tienen hijos, y si no se había hecho antes, ya seguro que se sale del armario (vaya, en la mayoría de los casos y por suerte).

(En el artículo hemos opinado media familia, nuestros tíos los primeros.)

dimecres, 1 d’abril de 2009

Primavera que neix



Hasta las aves
se han quedado dormidas.
Lago de Iogo.

Haikú de ROTSU (s.XVII-XVIII)