divendres, 22 d’agost de 2008

Patchwork


Racó de poemes de Maria-Mercè Marçal
Cada bocí és un petit tresor.
Em permeto recordar aquests fragments, i també algun poema sencer, que són dins meu ajudant-me a fer camí.

"Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant un cuc hi plora."

"Amic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada(...)"

"Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates..."

"he estimat un arcàngel a ple vol,seda de bosc al cabell i a les ales..."

"Aquest mirall em diu que sóc ben sola

i no hi fa res que el trenqui en mil bocins.
He enfilat el carrer trist que va a escola

i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.

La lluna riu, dins la nuu que s'endola.
I jo sembro amb pedretes els camins
que em duen cap a mi, nit meva endins.
Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.

Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.
M'arrenco el colleret d'agres estrelles
i el mar se les empassa d'una a una.

I et prenc el cor segur amb què cabdelles
el teu destí, per fer, amb cartes velles,
un solitari nou sobre la duna."


"De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arrecades.
No prengueu aquest bosc per una alzina."

"Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques."


"Ralet, ralet... Paraules petitones.
Zaps? La Maiameixè t'eztima fins a cel! (...)"


Tots aquests poemes i fragments són del llibre: "Bruixa de dol", de Maria-Mercè Marçal.

Segur que en altres posts hi transcriuré més poemes seus, m'agrada mooolt com escrivia. Un record a la teva memòria, allà on siguis!