Plaers del tot confessables

Estic enlentint tot el que puc el final de la lectura de la novel.la de la que gaudeixo fa dies, La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, així com també i alhora ho faig amb les darreres mossegades del pa amb tomàquet i pernil de paletilla que les meves papil.les gustatives adoren.

Ah! I les teves patadetes fan el contrapunt.

Es pot demanar més? Jo no.

La quarta flor ha resultat ser...l'homenet de la casa

Sí, ha arribat l'hora de comentar que està de camí a casa nostra un nou component de la família.

Ell és persistent en fer-se molt gran aviat, no para de fer créixer la meva corba de la felicitat.

Plena d'incògnites i d'emocions, i sobretot un nou repte: educar un petit noiet en un món de dones en gran majoria.

I amb tanta exaltació sóc un mussol, demà com cada matí quan sona el despertador, me'n recordaré dels meus "vols de nit".

Imatge: Aitana Carrasco. Ramona la mona

Josep (Adrià) Puntí i altres troballes

Gràcies al nou programa de TV3 El Convidat, el qual per cert trobo fet amb gust i sensibilitat, he anat a parar a les cançons d'Adrià Puntí, el qual m'havia cridat l'atenció des de fa molt però no m'havia dedicat a escoltar-lo bé. (També he anat a parar al seu bloc. )

Ara, es deu tractar del moment adient per a degustar-les, vénen i algunes d'aquestes peces em fan sentir molt. Són perles rares, amb expressions tan visualment poètiques com les que diuen així:

Cau polsim de flors
Plouen claus del cel
no em fa falta tenir por, ploro i prou.


I acabo amb la frase que va dir l'Eduard Punset, en el programa dedicat a aquest mateix d'El Convidat (aquell programa és el que em va captivar especialment):


ÉS que el món és fantàstic. I la gent és fantàstica, i no ho sap.

És d'un entusiasme del tot contagiós. No creieu?

Equilibris

No heu tingut mai la sensació d'haver d'estar fent constantment malabars, mil coses que costen i malgrat avances i molts temes es van resolent , has de seguir fent les mil i una en reptes nous o de ja coneguts que retornen?

Em pregunto si és alguna mena de tendència massoquista que se m'escapa o un comú entre els humans.

Moments d'equilibris emocionals, muntanya russa hormonal que no ho fa precisament més senzill...

La il.lustració en plastilina és d'Irma Gruenholz (clica per veure bloc amb la seva obra)

Limitacions??

Pensar que no podré m'és tan propi com després aconseguir-ho, com qui no vol la cosa, com qui no ha fet esforços enormes durant mesos, eternitats, fins que ... voilà!
Passar pàgina i quedar lleugera. La mala memòria té avantatges. Tot és nou, full en blanc.

Com deia un savi "de carrer", dels que mola descobrir en una fira com la de Santa Llúcia a la Catedral (barba blanca i pinta de hippie perenne) : "Discuteix sobre les teves limitacions i, no ho dubtis, seran teves!".

La fotògrafa retratada

"La fotògrafa retratada", per Curro (cosí)

El vostre tapís

Del blog www.tapicesenbatik.blogspot.com

La molt bona disposició de les persones estimades de l'entorn per a ajudar és quelcom que no deixa de commoure'm. Crec que no estic mai prou feta a la idea de que la xarxa social (i no estic parlant del Facebook o altres, NOOO!!) funcionarà realment quan es necessiti; quina idea més falsa la meva!

És un engranatge extraordinari, i una de les millors experiències. Un teixit que si es pugués representar, per exemple en un tapís, tindria una bellesa indescriptible.

Gràcies una i mil vegades a cadascú que doneu sense esperar, amb tot l'amor . D'allò aparentment petit neix el més gran.