Restar

Foto:Zúrich Alessandro Della Bella

El temps em du a entendre més coses que abans em resultaven injustes o alienes, a tirar endavant, i m'ensenya a prendre el que hi ha, però també a no resignar-me si puc. I si ho haig de fer , fer-ho amb més humor.


MÉS VIDA (Miquel Martí i Pol, del llibre "L'àmbit de tots els àmbits", 1980)

Que és bo saber restar quan tot incita
a desistir.
Tanquem, si cal, les portes
i convertim la casa en un reducte
on cada cosa, a poc a poc, reprengui
dimensions comprensibles i amigues.

Res no ens limita fora del refús
d'aquest espai. En la incertesa granen
veus i més veus i al lluny el mar proposa
l'impuls del vent i la llum de les rutes.

Sempre el ponent convoca focs i aurores.

Saber restar, vet ací la consigna,
i preservar cadascú el petitíssim
terreny en que proclama, altiu, més vida.

Música i mar

La musique souvent me prend comme une mer!
BAUDELAIRE

En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira.- Talment, en l'alta nit,
puja fins els estels el perfum de les roses.-

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit en la platja,
jo somio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.


18 de març, 1937

MÀRIUS TORRES. POESIES I ALTRES ESCRITS

Encara que mil molles de melangia ballin
mogudes per fils tristos de pluja sense solc,
amor, ara et convoco, vol clar de voliana:
surt del celler on l'0ratge ha reclòs el teu vi.
Que el llevant esbarrii un polsim de revetlla!
Plana damunt els núvols amb les ales del maig!
Acosta la teva ombra amb seguici de cintes,
al cel posa-hi domassos, estrelles als terrats!
I duu-nos en carrossa un sol vell amb copalta
i un doll de serpentines que amanti tot el món.

CAu de llunes. Ma Mercè Marçal

Segona vida

"Amo las horas de mi ser en sombra
donde se profundizan mis sentidos;
he hallado en ellas, como en viejas cartas,
mi vida cotidiana ya vivida,
su leyenda lejana y superada.

Por ellas sé que tengo espacio para
una segunda vida, ancha y sin tiempo.

Y algunas veces soy igual que el árbol
que, maduro y sonoro, en una tumba
cumple aquel sueño que el muchacho antiguo
(ceñido por sus cálidas raíces)
perdió en melancolías y canciones."

Rainer Maria Rilke. Versos de un joven poeta.

Amor, amor

"Amor, amor, meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent, t'estimo encara:
ho saps, t'estimo."
De la cançó de Guillermina Mota


Amor, amor, amor, ets El Regal, el somni fet real,
caliu i màgia fets dona.
La llar on em refugio, orígen i destí dels meus anhels.
Pètal delicat, nimfa.
Quasi et puc tocar i aleshores desapareixes, aquosa, un miratge d'amor.

Res més delicios que l'olor i escalfor de la teva pell. Refugi folrat de glicines...

Primavera que neix

Hasta las aves
se han quedado dormidas.
Lago de Iogo.

Haikú de ROTSU (s.XVII-XVIII)

Poema (que mai no m'abandona)

"Estimo aquest silenci i aquesta hora,
i més ara que em gronxa fins a perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona!"

Miquel Martí i Pol. Tendresa.

Lluneta de coixí

CANÇÓ DE BRESSOL

Bruixeta la non-non,
amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s'obre no es tanca
si no ve la soneta
amb ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.

M.Mercè Marçal. Sal oberta.
(No sé si algú l'ha musicat però m'encantaria saber-ho si així fos, per a poder-li cantar a la Nora.)

Hi ha un àngel que dorm a la seva habitació. Quan la miro cridaria molt fort de tant amor que em fa sentir. La meva filla és el regal més bonic que m'ha dut la vida, juntament amb estar amb la Sandra.
Ella dorm i vetllaria a tota hora perquè res de dolent li passés mai.

"He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc al cabell i a les ales." Diu també la Maria Mercè.

Patchwork

Racó de poemes de Maria-Mercè Marçal
Cada bocí és un petit tresor. Em permeto recordar aquests fragments, i també algun poema sencer, que són dins meu ajudant-me a fer camí.

"Tinc els ulls de fusta.
De tant en tant un cuc hi plora."

"Amic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada(...)"

"Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates..."

"he estimat un arcàngel a ple vol,seda de bosc al cabell i a les ales..."

"Aquest mirall em diu que sóc ben sola
i no hi fa res que el trenqui en mil bocins.
He enfilat el carrer trist que va a escola
i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.

La lluna riu, dins la nuu que s'endola.
I jo sembro amb pedretes els camins
que em duen cap a mi, nit meva endins.
Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.

Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.
M'arrenco el colleret d'agres estrelles
i el mar se les empassa d'una a una.

I et prenc el cor segur amb què cabdelles
el teu destí, per fer, amb cartes velles,
un solitari nou sobre la duna."


"De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arrecades.
No prengueu aquest bosc per una alzina."

"Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques."


"Ralet, ralet... Paraules petitones.
Zaps? La Maiameixè t'eztima fins a cel! (...)"


Tots aquests poemes i fragments són del llibre: "Bruixa de dol", de Maria-Mercè Marçal.

Segur que en altres posts hi transcriuré més poemes seus, m'agrada mooolt com escrivia. Un record a la teva memòria, allà on siguis!