Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filla meva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filla meva. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de febrer del 2011

Tres espelmes

Érets un nadó menut i de son plàcida. Fa tres anys estaves abrigadeta al llitet de la clinica, amb ulls orientals i actitud zen. Una emoció intensíssima recorria el meu cos de dalt a baix en tot moment en aquells primers dies de cuidar-te. Recordo el sentiment de que , de sobte, no creia que la vida hagués tingut lloc abans sense tu, la teva importància i existència omplien i omplen cada racó.

Ara, transcorreguts aquests anys, bufaràs ja tres espelmes i veurem, com cada dia, que t'has convertit en una nena més gran, lluny de ser un bebito; que prens decisions, et fas entendre molt bé, amb gest enèrgic, mirada clara i activitat quasi permanent. Entonaràs alguna cançó de les teves, d'aquelles amb les que alegres tot l'autobús ple de gent del barri cada matí. Agafaràs algunes de les teves titelles i farem que xerren com descosides, comentant la jugada.
Nosaltres, amb ulls badats, no podrem seguir el ritme dels teus canvis i progressos.

Intentarem com sempre ser al teu costat perquè ens necessites, tu, que defenses amb vehemència la teva autonomia, tu que no acabes d'entendre aquest entorn de canvis, sensible i a vegades ferida i rebel per ells. Intentarem explicar-te'ls.

Hem de seguir fent tot el possible per donar-te el que notem que et cal , per molt que a vegades sigui difícil d'endevinar en el teu gest geniüt.

Acompanyar-te, dedicar-te tot el temps i atenció possibles, que ens notis ben properes i sempre a punt de donar-te amor i seguretat, no pretenem fer ni més ni menys.

Criar-te és l'experiència més intensa i bonica que pugui sentir.

Fer Molts Anys Feliços, Nora del meu cor!!!!!!!!!!

dimarts, 21 de desembre del 2010

Tió

FElicitació de Nadal de l'escola de la nostra filla, m'ha encantat. En la fotografia es veu el moment en que els nens de la classe d'ella van trobar el tió que els havien amagat al pati de l'escola. La maneta de la Nora és la de la dreta.



dilluns, 20 de desembre del 2010

Vital i salvatge




Són dies viscerals i salvatges, d'aventures exteriors i interiors, coses que no paren de passar, el Martí cada dia més actiu i guerrer en el meu ventre, em sento com el que sóc, un animal amb un altre a dins que es fa camí per sí mateix. Es quelcom indescriptible. Emocions desbordades , extremes, patir i gaudir a tope. Parlar amb mares que pateixen i han hagut de patir molt pels fills, pares que es desmaien pel mateix.
La nostra petita, em fa explotar el cor de tan amor!!!
I a ell: La gran il.lusió per conèixe'l, la por perquè tot vagi bé i haver de fer una bondat extrema.
Viatge interior cap a la paciència, l'espera, les hores, solitud i també alegries, companyia , visites molt desitjades amb detalls totes elles a agraïr.
Persones que s'enyoren, que no hi són, no connecten, que recol.loques,.. per a no tornar a pensar en comptar-hi més que per fer una mica de gresca un cop l'any.
I tot va endavant tanmateix, imparable, vital, com un riu a punt de desbordar-se.
No m'agrada viure a mitges, i a fe que no ho faig.

diumenge, 12 de setembre del 2010

La fotògrafa retratada



"La fotògrafa retratada", per Curro (cosí)

dilluns, 22 de març del 2010

Picnic del 29è Festival de Jazz de Terrassa




Bon rotllo al picnic jazz, cada any millor. Hi ha qui va ballar i gaudir un cop més sent el centre...

Love is in the air... !!

dimecres, 3 de febrer del 2010

Aviat farà 2 anys...

No em canso de reviure grans moments dels teus quasi 2 anys.

Com el dia que vas venir al món i només 6 hores abans no ens ho pensàvem. Tot estava programat per uns dies després però tu no et vas voler esperar, ja llavors la curiositat et podia. Un munt de gent va venir a la clínica a esperar-te... són instants gravats a la ment i al cor per no ser mai més oblidats. L'emoció de tots plegats allà junts, comentant, rient, nervis, i molta molta molta molta molta curiositat per conèixe't.

La mama explica com només sortir al món ja ho miraves tot amb els teus ulls negres ben oberts. I segueixes tan observadora. Recordo els dies a la clínica , minuts i segons de l'emoció i il.lusió més intenses mai sentides.

Els primers mesos érets molt tranquil.la, et dèiem la nena zen. Com ens vas enganyar! Mesos després vas iniciar el teu recorregut com a nena incansable, esgotadora de tot adult no atleta!

Ara et veig fer-te molt i molt gran, és qüestió d'hores, sovint. De paraules noves constantment, aprenent cada cosa, cada acció, sense perdre't detall ni ocasió. Aviat ja no se't veurà cap tret de bebé. Nostàlgia...

Em sento plenament afortunada d'haver pogut compartir amb tu i la mama tots i cada un d'aquests 717 dies que ja fa que ens acompanyes. I amb la molta gent que sempre és allà.

dissabte, 12 de desembre del 2009

Col.lecció de moments (caga tió FLG)




Arribem de la trobada anual de la FLG per a celebrar Nadal i que els petits facin cagar el tió. La triomfal arribada allà de la nostra filla, i com es manega en situacions socials grans em deixa perplexa.

Es velluga com peix a l'aigua, com més al seu aire millor, anant per les taules dels desconeguts i fent-se al grup escollit com si en formés part de sempre. Fent amistat amb petits i grans. DEmanant braços als que li cauen millor d'aquest segon grup i fent adéu a les mames del pal: "Me'n vaig amb fulanito, amb vosaltres dues ja ens veurem."
Tirant-se al tobogàn "a lo camikaze" i jo amb els pèls de punta veient la baixada salvatge, a ella com més perillosa més l'emociona!!
Veient-la amb les amistats que ja reconeix, anomena i ... i també si pot domina , com quan li prenia al Jan els seus àlbums i , ai de tu que li agafessis a ella!!! Ell tot conformat li explicava com es posaven les enganxines.
Si no li dones el què vol quan ho exigeix, te la lia que no saps ni cap a on mirar ni què dir.
L'estona en que es cantaven ranxeres ella ballava, aplaudia apassionadament en acabar-se les cançons.Tota ocasió és bona per a encomanar alegria d'existir.
Col.leccionem moments que seran per a la memòria, que m'ajuden a conèixer-la més i a sorprendre'm totalment.
El que més m'agrada és la sociabilitat, l'entusiasme i autonomia que té...calculo que als deu anys ja farà plans d'emancipació , això segur que ja no m'agradarà tant. De moment: a disfrutar ella i tots els que l'envoltem!!!!

dilluns, 16 de novembre del 2009

Activitat frenètica



El nivell d'activitat de la nostra petita va en augment de forma exponencial dia a dia.
Ja no és només que li interessa TOT sinó a la velocitat a la que ho explora. Va a varis calaixos, superfícies i armaris per minut, i no crec exagerar.

El tema és que, evidentment, no només ho mira sinó que el joc, l'aprenentatge, és remenar-ho, treure-ho, llepar tot allò que poc abastar, ficar-se a la boca i canviar de lloc, quant més àmplia sigui la superfície que cobreixi de milers de coses millor.


I veus el petit personatge fent feina, i servidores al darrera a tot drap mirant de posar tot a lloc. Una autèntica cursa d'obstacles perduda d'entrada. Mai aquesta seva velocitat vertiginosa pot ser igualada, ni tan sols ens hi podem apropar. Per tant, imagines com pot acabar el pis? I com es pot arribar a dormir de pla a la nit?

dilluns, 9 de novembre del 2009

mmm fruuiitaaa


No, no és una campanya de la Generalitat d'educació de la ciutadania per a que mengi fruita.

Però és que aquest cap de setmana ha arribat un moment molt esperat per a nosaltres: la Nora no només ja no es nega a provar cap trosset de fruita per petit que sigui, sinó que la demana i la menja amb passió. Que si ara un plàtan a grans mossegades, que si la poma (molts trossos acompanyats d'un més que expressiu mmmmmm, que fa goig :-), aquest vespre una mica de pera i tot.

El moment culminant imagino que serà quan la veiem menjar una macedònia amb alegria!

Quin és el secret? Podeu llegir-ne una bona part a continuació.

Si hi ha algun pare o mare desesperats perquè no els tasta la fruita podeu provar de fer el joc que ens ha funcionat: ensenyeu-li què és cada fruita, jugant amb ella, pelant-la al seu davant, que la remeni, mengeu-la davant d'ell/a fent grans demostracions de la seva excel.lència, i segurament així començarà a desitjar-la i la curiositat li podrà als escarafalls.
La resta l'ha fet possible una fruita boníssima del Berguedà, i que a la noia li ha vingut la inspiració en aquest precís moment. SEmpre el ritme l'acaben posant ells!!

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Mots



Ja ha arrencat.

Unes deu o dotze paraules ho canvien tot. Perquè trenquen amb el seu aïllament de tots aquests mesos de vida per permetre que entenguem què vol, sent, què necessita o li agrada, què ha vist i ho pot compartir.

Paraules que ens apropen molt més, creix la complicitat!!

Per això deu ser que aquests dies està especialment, enormement contenta, radiant. Reparteix petons, abraçades, xerrades, discursos inintel.ligibles en el seu noranta per cent.

El bon humor que ella porta és el millor aire fresc que pot entrar a casa aquests dies.


La il.lustració és d'un llibre que es diu "Cuento para contar mientras se come un huevo frito", de Mariona Cabassa

divendres, 18 de setembre del 2009

dimecres, 29 de juliol del 2009

En remull


Des de sempre que m'ha fascinat el mar. Sóc animal aquàtic, peix, em passo hores en remull si tinc aigua aprop, sóc feliç a soles o sobretot amb altra gent que gaudeixi de passar moltes estones dins l'aigua, jugant, xerrant, nedant o en calma, fent el mort i d'altres modalitats similars.

Els meus pares ja eren de desaparèixer mar endins seguint les roques de la Costa Brava, durant hores, nedant, agafant musclos,etc. mentre jo em quedava amb la meva iaia Laura. Jo vaig començar des de petita a fer el mateix, i res em fascinava tant com veure els peixos i el fons marí de les roques gironines, flotar mirant avall, aquell món silenciós i ple de vida, de racons, de pau.

L'aigua té un significat especial per a mi. També, si em baso en l'astrologia , tinc signe i ascendent aquàtics els dos: càncer-piscis. Ni hi crec ni hi deixo de creure, en l'astrologia, però sí que a vegades hi ha "casualitats" que fan pensar.

La Nora, que per cert també és d'un signe d'aigua, és una altra enamorada d'aquest element. L'estiu passat va tenir les seves primeres experiències marines, per alegria meva; justament eren els inicis d'aquest blog que aviat farà un any de vida. Allò de somiar en trobar algú proper amb qui gaudir tant com jo d'estar banyant-se, sense cap tipus de preocupació, tot diversió i relax, es va fer realitat. Nosaltres dues, dos peixets empedreïts, nedem i ens capbussem i flotem i tornem a fer les mil i una filigranes a l'aigua.

Ara, maletes quasi fetes, agafo ulleres, tub... tot l'equip per a fer una mica de snorkel, i penso que per la Nora aviat també l'hi podrem comprar.

De moment sé que tot aquest cúmul d'immensa energia que ella ara té per treure, que desborda, que finsitot ens espanta per la dificultat de sostenir tantíssima activitat de la petita, doncs es podrà canalitzar en el mar i la seva piscineta de plàstic, hores capbussada i intrèpida, on cansar-se, treure tensions, on jugar amb la seva família i també, com no, on anar a fugir d'ella mentre la perseguim, més ràpida que el vent. I després poder dormir amb el cos més relaxadet que mai, sense cap tipus de tensió ja a dins.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Detalls de tu, filla meva


Tenir una filla

Contrastos extrems. Veure com, en la festa de la meva feina, mou les caderes, incansable, a primera línia del concert dels de Rumba Tarumba, davant els somriures de la resta del públic. Nora la groupie, només faltava que pugés a l'escenari a fer els coros i demanar-los un autògraf.
El seu primer concert.


Marxosa, creiem que serà del món de l'espectacle, doncs li atrau i omple de joia pujar a una tarima, estar envoltada de públic gaudint amb les seves coreografies, fent cara seductora , li diuen sovint que és una provocadora perquè mira fixament amb una rialla fins que li has de dir coses, fer-li cas.


I després hi ha la faceta intel.lectual, la d'apassionada dels llibres, els desgasta de tant mirar-los. Més d'una estona quan no la sents ni saps on és, la descobreixes asseguda a la seva hamaqueta amb el meu llibre de poemes de Rilke, paraula de mami enamorada!! I sinó us ho acabeu de creure: per a mostra un botó:


dimecres, 1 de juliol del 2009

Una delícia pel cor


Tinc, tenim, l'immens privil.legi de gaudir minut a minut de la nostra nena. Un angelet que un bon dia de febrer va arribar a les nostres vides per omplir-les de llum.

Cada dia nous regals, delícies. Bitxo espavilat on n'hi hagin, amb bon cor, paciència, i un mal geni que apareix i desapareix.


Una escena divertida entre moltes, d'ahir a la tarda: entra disparada en una botiga i es posa a ballar a tot ritme al mig de la mateixa la cançó d'Abba que està sonant, davant l'atònita mirada de la dependenta, i sota la ràpida supervisió de la meva amiga que l'empaitava.


Allà on va saluda, somriu, sedueix i encandila a qui es troba, coneguts i desconeguts. Al veïnat la saluda un munt de gent, quan anem en el bus fa riure al més seriós, porta la festa incorporada. Nosaltres la mirem, quasi incrèdules de veurs els efectes que pot produir en la gent un bitxet tan petit, la seva capacitat d'arribar al més tendre de cada un.

dissabte, 23 de maig del 2009

La nostra filla


Nora de colors, d'on has tret tanta alegria?
Filleta dels meus amors, portes la gràcia, l'encant, el "duende" a dins, ben endins al cor.

Aquesta tarda petitona meva, m'has fet tan feliç...!
Els teus abraços guareixen la meva ànima i l'omplen de tendresa.
Els teus somriures, carícies, salts, corredisses, les mirades picarones, tan presumida...! Quan et xerres al mirall admirant les teves gràcies, o balles abstreta en la música les mames bavegem, dutes pels teus mil i un encants.

Estic sota el teu embruix, espurna de cel, àngel ... Ho omples tot de sentit.

divendres, 19 de desembre del 2008

Amb tu


Entre que et refàs i no et refàs aquest silenci compartit, en la màxima intimitat mare-filla.
La teva personeta en els meus braços relaxada , extranyament callada i absent...
Ets el més meravellós i misteriós que m'ha succeït.

Imatge: "Contigo" d'Ana Cabrera Grohs

divendres, 28 de novembre del 2008

Ja tens nou mesos!


Noreta petitona
nou mesos de Nora!!!

Ets Alegria, Generositat, Simpatia, Dolçura:
regales somriures, festa, carícies, balls i cançons.

Ets la nineta més desitjada i estimada,
cada dia estem més boges per tu,
filleta dels nostres ulls!!!!

El millor de tot: anar a dormir i saber que hi ets, sentir-te somiant plàcidament,
despertar-se i saber que existeixes i dones sentit, plenitud a les nostres vides.
Ganes boges d'agafar-te: comença la festa!

divendres, 24 d’octubre del 2008

Ballem?

Això s'anima. Cada dia la petita ho és una mica menys, de bebé. Ens llevem i sap fer coses noves. Una de les sorpreses d'aquesta darrera setmana ha sigut que balla. Tant si posem música com si cantem "a pèl", comença a balancejar-se, divertidíssima, amb cara de deixar-se portar per la melodia, i a més acompanya el balanceig amb la mà, obrint-la i tancant-la, o bé extenent-la com si fos una rappera. Opcionalment pot cantar -el tema afinació es deurà anar perfeccionant capítols més endavant-.

Segurament pot tenir alguna cosa a veure, el fet
que tingui bon sentit musical i del ritme, amb que la seva mama sobretot, la convida a ballar quasi cada matí: alegrement se les pot veure i gaudir (jo em poso un pitet per recollir-me le baves) amunt i avall ,giravoltant i al.lucinant a tope!!

dimarts, 9 de setembre del 2008

La Nora fa



Ella mira a fora, a través de les seves dues immenses finestres d'aigua, i encara en necessitaria més grandària per abastar tot el que vol veure i entendre.
Àvida d'aprendre i de conèixer.
Ja sap rodar sobre sí mateixa, fent el macarró. Ja sap fer això i acte seguit agafar el xumet i posar-se'l a la boca a tota velocitat.
Pràcticament ja sap aguantar-se asseguda. I tot això, només fa a penes 24 hores, encara no ho dominava, tan sols ho assajava. I pensar que avui no es troba bé...!
Diu frases senceres, inintel.ligibles però ja les construeix i s'explica coses mirant els arbres de fora. Ai com li agraden els arbres, se'ls mira tanta estona...
Mai mai tornarem a aprendre tant en tan poc temps, com en el primer any de vida; quina passada!!

"Un mundo nuevo aparece junto con los hijos porque ellos vienen y modifican todo, nadie vuelve a ser el mismo, el tiempo y el espacio que habitamos se convierte en algo desconocido con todo por descubrir, asi es como se vuelve fundamental poder hacer un trabajo de reconstrucción personal. (...)" Ximena Ianantuoni. Psicoterapeuta

dijous, 28 d’agost del 2008

A ca les orenetes


Sort era ple d'orenetes per tot arreu, al pis on hem estat hi havia un munt de nius: per tot l'edifici i els del voltant, i pels carrerons del poble, i omplint el cel cada matí i tarda...!!).

Voltant per la Vall d'Àssua (i descansant a Sort) hem passat uns dies d'allò més tranquils. Les carreteres voltades de verds, muntanyes i sempre acompanyades per algun riu, en oferien la calma necessària per a transportar-nos. La música de fons, totes tres ben relaxades en els nostres seients, les mames fent broma, callant o cantant alguna de les cançons que la "Dj-Sandra" va gravar curosament pel viatge.
Pujant colls cap al cel, baixant per valls protegides per immenses masses muntanyoses sense fi...
Sentint la fressa del riu, la Nora riu. Guanya el mar, però els rius també s'ha comprovat que li agraden molt. Com la resta de coses: se'ls mirava encuriosida, els rius que trobàvem. Els hi xerrava (auuaa, aooo, aiia...) i finsitot algunes notes musicals els ha dedicat.
Ah! I ella es canta a sí mateixa quan s'adorm (aaaahh, eiiiaaahhh, ...zzz, aaa...zzzz).
Vam anar a cel.lebrar els seus sis mesos el dia 26, a Cóll (Vall de Boí), el poble on vam estiuejar fa un any. Aleshores ella només era, a la panxa de la seva mama, un ésser minúscul. Ara ja xerrava i xisclava a l'hostal: amb la fressa de la gent dinant ella s'hi animava.

Un moment que trio d'aquests dies: en cotxe, fent camí de tornada de la Vall de Boí cap a la d'Àssua, amb la cançó: " Later Tonight" de Pet Shop Boys de fons, el sol oferint els darrers raigs de la tarda damunt els prats multicolors. La quietud i benestar, sense dir res.