Retalls de vida en paraules. L'amor, l'amistat, la maternitat, "filosofades", els moments únics...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges
dimecres, 10 d’abril del 2013
La maternitat no és un llit de roses
Entre nous escenaris transcorren aquests primers anys de criança , escenaris que abans no coneixia de res. Com quan mai has estat en un país exòtic i per molt que n'hagis sentit a parlar o vist fotografies, no et fas ni una remota idea de com és en realitat doncs no en tens cap vivència directa. La realitat de la maternitat és com si et deixés k.o.. Les amistats que tenies i tens i que segueixen sense fills (en el meu cas són la gran majoria d'elles) de cop les pots sentir en un món que ja no és el teu, i per elles el teu món també se'ls fa, en molts casos, abstracte i limitat . Has de reconèixer que els temes de conversa solen ser escassos i bona part d'ells giren entorn dels "xurumbeles".
Els horaris, els lligams, el poc marge, l'estar supeditada a ells, els petits, els protas, els que tot ho volen i necessiten de tu, tot factors que et fan perdre el teu propi nord. Perds fins i tot la pròpia identitat a nivell social, et converteixes en "la mami de...", la que va amb la criatura, l'acompanyant, la cuidadora,... Ja no ets l'atracció de gaires mirades com quan havies sigut jove i pogut ser interessant per a més gent; l'edat va avançant i això tampoc juga massa a favor.
En algun punt d'aquest moment present, cinc anys més tard que comencés aquest gran canvi,i encara emmig de tanta voràgine, però una mica menys (el petit està fent un gran salt a nivell d' autonomia, la gran en té molta en comparació a ell) comences a sentir la necessitat de reinventar-te, d'escapar del rol de mare i prou, de fer quelcom que trenqui amb tot. De tenir ales noves. Ja no pots ser la jove sense compromisos d'abans però no et vols quedar en la maternitat pura i dura d'ara.
Vols ser una dona diferent, barreja de passat, sobretot nou present i anar cap a un futur més apassionant que el que ara divises. Fa cinc anys que estic en aquest nou país una mica estrany, i encara ara vaig perduda i m'hi sento una mica sola. Sort del contacte amb altres mares i altres amigues mares que estan en el mateix punt, el sentit de l'humor que compartim, les vivències similars i absurdes des del que no les ha passat, els moments a vegades complicats i els de xerrar superficialment sobre qualsevol cosa, fan tot plegat més lleuger.
Tan de bo la meva "renovació" desitjada sigui allò que la meva imaginació vol
abarcar. Procuraré, tanmateix i per si de cas, tenir les expectatives a ratlla,
dijous, 18 de febrer del 2010
Mare o dona?

Parlàvem avui amb una amiga que també és mare, de que a partir de l'arribada dels fills s'inicia un estil de vida a part, en que canvies el títol de dona, o noia, al de mare a seques.
Cries bona part del temps, l'altra part treballes fora i dins de casa i la condició de dona es difumina, sembla perdre's pel camí a un lloc que no logres localitzar, desconcertada. Tot es torna més confús perquè és com si t'haguessin tret part important de la teva identitat de fins el moment.
Aquella dona autònoma, plena de projectes propis, mobilitat, que es cuida, mima, a
grada, diverteix, està per la parella, surt i gaudeix despreocupada , de sobte sembla haver desaparegut.Ha de fer un rol de protectora, cuidar a, dedicar-se i prioritzar el benestar de la petita criatura,sobretot en els primers temps, on el contrast abans-després és més abrupte.
Pot sonar dramàtic, i potser hi ha dones que no experimenten això malgrat que ho dubto. Potser aquelles que compten amb una xarxa social de suport prou estable i potent per a compaginar la maternitat amb l'autonomia personal.
També la parella passa per un llarg temps de trànsit que no sap ben bé cap a on durà, ni fins quan. Tot l'establert a dos està en qüestió en moltes ocasions amb l'arribada i permanença del petit, que es situa "emmig" i demana constantment.
Amb la meva amiga parlàvem de la necessitat de prendre consciència de que seguim sent dones i cal rescatar aquest paper fonamental, trobar les maneres de reprendre certa part de la vida anterior adaptant-la a la nova realitat. Com sempre el canvi es pot fer si s'ha pres consciència de la seva necessitat i avantatges, i un@ es posa en marxa amb convicció i motivació suficients.
SEns dubte recuperar la identitat individual i certa llibertat de moviment serà avantatjós per a tota la família.
dilluns, 8 de febrer del 2010
L'àngel de Sara Baras

Avui he tingut el plaer de conèixer una mica més d'aprop aquesta excel.lent ballarina gaditana, entrevistada per Josep Cuní al seu programa. L'havia vist en l'escenari i m'havia deixat hipnotitzada per la seva gran força, domini de la tècnica i màgia.
M'ha cridat molt l'atenció del que deia avui a l'entrevista en primer lloc la seva senzillesa, i el reconeixement que feia de l'ajut i suport de la gent que l'ha envoltat, en especial de la seva mare com a primera mestra de ball.
Es referia també a que des que va començar a ballar fins ara ha gaudit de la sort de tenir una il.lusió infantil sempre pel que ha fet. Quan ho deia es podia notar que aquesta
entrega i entusiasme ho envaïen tot.
Més enllà de la sort, que també existeix, hi ha la intel.ligència que algunes persones tenen per saber polir amb art el diamant en brut que duen dins seu.
La Sara ara s'aturarà un llarg temps per a fer realitat el seu projecte de maternitat, que de cap manera pot compaginar amb el ritme frenètic que el seu treball li exigeix.
Aquesta dona té, més enllà ja de la seva bellesa , un encant que fa que el que toca sigui art i passió pura. Tan de bo tingui també la mateixa sort i saber fer en el nou i meravellós projecte de ser mare.
M'ha cridat molt l'atenció del que deia avui a l'entrevista en primer lloc la seva senzillesa, i el reconeixement que feia de l'ajut i suport de la gent que l'ha envoltat, en especial de la seva mare com a primera mestra de ball.
Es referia també a que des que va començar a ballar fins ara ha gaudit de la sort de tenir una il.lusió infantil sempre pel que ha fet. Quan ho deia es podia notar que aquesta
entrega i entusiasme ho envaïen tot.Més enllà de la sort, que també existeix, hi ha la intel.ligència que algunes persones tenen per saber polir amb art el diamant en brut que duen dins seu.
La Sara ara s'aturarà un llarg temps per a fer realitat el seu projecte de maternitat, que de cap manera pot compaginar amb el ritme frenètic que el seu treball li exigeix.
Aquesta dona té, més enllà ja de la seva bellesa , un encant que fa que el que toca sigui art i passió pura. Tan de bo tingui també la mateixa sort i saber fer en el nou i meravellós projecte de ser mare.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
"Juno"

A la darrera sessió de cinema a casa vam disfrutar amb la pel.lícula "Juno" (2007, Canadà -E.E.U.U.), dirigida per Jason Reitman, amb guió brillant i oscaritzat de Diablo Cody i magistralment protagonitzada per Ellen Page.
És el retrat d'una adolescent gens convencional en relació a una aventura vital que li succeeix i que no explicaré.
A Juno vam poder veure una història intel.ligent, sensible, bonica, que fuig d'estereotips, on els seus personatges actuen segons les pròpies conviccions, fent bé les coses: pensant-les abans.
Tan de bo hi haguessin més adolescents i més persones com la Juno. Si veieu o ja coneixeu el film potser penseu el mateix.
Etiquetes de comentaris:
amor,
cinema,
dona,
maternitat,
superació
dimarts, 22 de setembre del 2009
Alliberament?
M'ho preguntava una amiga : "Com pot ser?". Jo també ho trobo del tot curiós. Que la petita hagi començat a anar a l'escola bressol hauria de ser una cosa que a les mares ens oferís més temps i flexibilitat per a fer altres coses. Doncs no, sobretot de flexibilitat ben poca, i ara tenim menys temps.
Estem lligades a uns horaris més rígids, ens llevem més d'hora per a preparar-ho tot (també hi deu haver falta de pràctica). Després portar-la i recollir-la, és també estona d'esperar busos, etc A continuació les obligacions a casa i a les tardes ara més que mai és un no parar. CAP minut propi, pràcticament. Ajjjj. Però ja trobarem la manera, com sempre és anar ajustant tot.
Doncs sí, les aparences poden enganyar. Ens venen que hi ha moltes coses que ens alliberen , però que ens poden convertir en grans esclaves i i esclaus.
Que ens ho diguin a les dones , tant lluitar per a treballar fora de casa i ho vam aconseguir: ara treballem a dins i a fora. Visca l'alliberament!!
Estem lligades a uns horaris més rígids, ens llevem més d'hora per a preparar-ho tot (també hi deu haver falta de pràctica). Després portar-la i recollir-la, és també estona d'esperar busos, etc A continuació les obligacions a casa i a les tardes ara més que mai és un no parar. CAP minut propi, pràcticament. Ajjjj. Però ja trobarem la manera, com sempre és anar ajustant tot.
Doncs sí, les aparences poden enganyar. Ens venen que hi ha moltes coses que ens alliberen , però que ens poden convertir en grans esclaves i i esclaus.Que ens ho diguin a les dones , tant lluitar per a treballar fora de casa i ho vam aconseguir: ara treballem a dins i a fora. Visca l'alliberament!!
divendres, 13 de febrer del 2009
Les Castafiores
De petita -i no tant- devorava els còmics del Tintín. Recordo amb especial carinyo el volum de "Les joies de la Castafiore" i aquella mítica escena en la que ella cantava:
"RIIIIIC DE VEURE'M TAAN BEEELLAAA EN AQUEEST MIRAAAAALL!!!!"

M'agrada molt ... la diva plena de força per a fer front a tot ,perquè es té a sí mateixa i a la bellesa que s'atribueix.
En alguns moments m'he sentit així i l'escena m'ha vingut al cap , plena d'humor; i m'he sorprès cantant "Riiiiiic de veeeeuure'mmm taan beeellaa....".
I un fet que va ser molt divertit quan ho vam saber: a una amiga li passa el mateix amb aquesta vinyeta: li ve al cap en moments d'auto-xute energètic i es sorprèn entonant aquest cant a ple pulmó.
Podria ser un himne per a tantes dones que a vegades ens hem sentit insegures però que hauríem de saber que en realitat ens mengem el món amb patates!!!
"RIIIIIC DE VEURE'M TAAN BEEELLAAA EN AQUEEST MIRAAAAALL!!!!"

M'agrada molt ... la diva plena de força per a fer front a tot ,perquè es té a sí mateixa i a la bellesa que s'atribueix.
En alguns moments m'he sentit així i l'escena m'ha vingut al cap , plena d'humor; i m'he sorprès cantant "Riiiiiic de veeeeuure'mmm taan beeellaa....".
I un fet que va ser molt divertit quan ho vam saber: a una amiga li passa el mateix amb aquesta vinyeta: li ve al cap en moments d'auto-xute energètic i es sorprèn entonant aquest cant a ple pulmó.
Podria ser un himne per a tantes dones que a vegades ens hem sentit insegures però que hauríem de saber que en realitat ens mengem el món amb patates!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

