Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 d’agost del 2013

Retalls del viatge al País Valencià I: GAndia i el Joan


El Joan l'altre dia, parlant del seu propi pare, deia que en vida no es queixava sinó que era positiu en quasi tots els moments que ell en té record. Sempre vital. Com ell mateix, el fill. 

El Joan veu oportunitats en la majoria de les circumstàncies que se li presenten i pren una part molt activa per a aconseguir els molts somnis que encara té a ple rendiment. Des que el conec, ja fa varis anys, sempre el visualitzo perseguint somnis, molt actiu i implicat en allò que fa, en ajudar, en crear; i perseguint un altre projecte que a mi em feia patir una mica per si no ho assolia: aconseguir una merescuda jubilació plàcida. Un desig que finalment ha pogut acomplir i jo ho he pogut anar a veure al seu costat uns dies a la seva nova llar. 

Sempre penso que l'edat cronològica no és significativa - a no ser que hi hagi greus problemes de salut-. L'edat mental, la d'esperit, és la que compta. Ell és un clar exponent que hi ha gent que sempre serà jove doncs ell tot sencer n'és per dins. I en canvi hi ha persones de curta edat cronològica que semblen ancianes internament, porugues, passives, preocupades per amagar els anys que tenen, acomplexades per la idea de fer-se grans,  diria fins i tot obsessionades sense acceptar aquest pas del temps en sí. Però no saben que l'edat es du en l'actitud vital i aquesta pot ser eternament jove. Com ell. (Jo també em sento una mica així, eternament d'esperit alegre i jove i plena de curiositat i gaudi infantil.)

Ell diu: "He tingut molta sort a la vida", explicant moltíssimes anècdotes de joventut que ho proven. Una altra persona amb la mateixa vida faria una observació totalment diferent o contrària. Però la seva actitud és de que les coses li van bé, de que ell ho propicia, de que ell s'entusiasma amb el que li passa i amb ampliar horitzons, coneixements, tenir sempre nous projectes. I el fet és que ha tingut i té una vida apassionant: aventurera, viatgera, polifacètica, inquieta.

Al final les coses són , com diu la sàvia frase, del color del vidre amb el que es miren. I saber mirar el bo de les coses és no tan sols un do sinó també una qualitat que es pot fer cultivar i créixer, com una planta que primer és minúscula i al final es fa gran, alta, forta. Es pot aprendre a veure les coses amb més amabilitat i benevolència cap a nosaltres i als altres. I a acceptar el que ve com una benedicció, meravelladament. Ell ho fa així pel que explica i observo.

I contagia felicitat i irradia pau. Ara més que mai du la vida que vol i ple de llibertat, transmet la frescura de l'alegria interna i de tenir al cap la millora constant.. Pícaro, coqueto, curiós, tendre. Independent. No tothom als darrers anys de la vida emprendria un camí sol, a un lloc nou i allunyat de la xarxa que tenia, començant de zero. No té por. La por es pot fer marxar, i ell en sap. Saber veure-la i fer que passi de llarg, no fer-li gaire cas. Com un detall sense importància en un camí ple de reptes  i coses interessants a aprendre.

Amb ell hem rigut a dojo, sense poder parar, de les moltes situacions a vegades estressants amb les criatures, de les batalletes, de cada cosa que ha anat succeïnt i que hem pres amb el millor dels somriures, com a fets que ens han omplert de complicitat i per tant unit més. Tots cinc com cinc criatures hem viscut noves aventures sense moure'ns de la seva ciutat.

I hem irradiat felicitat.

Gràcies Joan per la teva hospitalitat, cuidados, amor i eterna joia!!! T'estimem!!!

dimarts, 16 de juliol del 2013

Amsterdam!



En aquest Moment nocturn tan preuat, estoneta de calma a casa on la fresca de fora s'escola pels poros de la pell assedegada, donant una treva a la calor comencen a venir a la meva ment records del viatge recent a Amsterdam, em deixo dur per la música que sona de fons i pels flaixos d'aquella aventura a dos tan somiada, tan necessària.

Per les aigües dels canals, la verdor que els acompanya en llurs passeigs entre els edificis, endutes per l'ambient ciclista (ja els nadons comencen la seva vida sobre rodes, i fins la més avançada senectud fan rodar els seus vehicles ecològics, plens de salut), la gent simpàtica, amb el seu anglès sempre apunt per a oferir un cable, els carrers del Jordaan, barri que em va captivar en especial, ple de botigues  que feien goig d'anar descobrint.




 El Museu VAn Gogh, amb l'obra i la vida del qual tant em vaig emocionar.








Els immensos mercats plens de flors, menjars i curiositats de tota mena.






















I l'aventura amb el Simon de Cadaqués, la Nicolina i companyia, encantadors, coneguts en una terrassa un diumenge solejat i que ens van convidar, ben hospitalaris a casa seva i improvitzar una festa a plena tarda.




I fotos, moooltes fotos, de cada bonic detall i sense treva. Les que he penjat són algunes de les que vaig fer.











dimecres, 18 de novembre del 2009

Mentrestant




A fora fa fred i és fosc. Circulem en el cotxe amb la tranquil.litat d'haver començat el cap de setmana en divendres, amb aquella sensació d'estar com flotant en una dimensió diferent tot viatjant de nit amb la música suau sonant i la son a frec de la vigília.


La lluna plena i taronja, enorme, ens acompanya jugant a fet i amagar amb una bufanda de núvols.
I mentrestant sona a la ràdio una versió techno pop de "Sounds of silence" de Simon and Garfunkel curiosa i bonica alhora. Em relaxo i deixo portar. És una sensació màgica. Res ocupa la meva ment més enllà del moment.

Decidim aturar-nos a comprar uns entrepans per sopar. En sortir del cotxe un fred intens m'abraça. Fred desitjat, hivern que s'apropa de la mà del Pre-Pirineu.

Escrit el 6/11/09

divendres, 13 de febrer del 2009

Road thoughts



Carreteres plenes de pols, rectes, inacabables,
desèrtiques sota l'esfera celeste



ESCAPAR DE L'IMPOSSIBLE



no espai, no temps, no arrels, no compromisos

Cels de colors canviants: sols, pluges, núvols immensos o esfilagarsats,
nits sense lluna o plens d'ella, estels a milions, llumetes llunyanes

o foscor absoluta

música per viatjar de nit: profunda i trista

veure passar motels, benzineres rònegues

Entrar en un d'aquells bars semi solitaris emmig d'enlloc
amb personatges rudes, esmorzars copiosos, cafè aigualit...
música a la Jukebox


Escrita a la immensitat la buidor interior
la SOLITUD del món i la personal TRIADA



dijous, 28 d’agost del 2008

A ca les orenetes


Sort era ple d'orenetes per tot arreu, al pis on hem estat hi havia un munt de nius: per tot l'edifici i els del voltant, i pels carrerons del poble, i omplint el cel cada matí i tarda...!!).

Voltant per la Vall d'Àssua (i descansant a Sort) hem passat uns dies d'allò més tranquils. Les carreteres voltades de verds, muntanyes i sempre acompanyades per algun riu, en oferien la calma necessària per a transportar-nos. La música de fons, totes tres ben relaxades en els nostres seients, les mames fent broma, callant o cantant alguna de les cançons que la "Dj-Sandra" va gravar curosament pel viatge.
Pujant colls cap al cel, baixant per valls protegides per immenses masses muntanyoses sense fi...
Sentint la fressa del riu, la Nora riu. Guanya el mar, però els rius també s'ha comprovat que li agraden molt. Com la resta de coses: se'ls mirava encuriosida, els rius que trobàvem. Els hi xerrava (auuaa, aooo, aiia...) i finsitot algunes notes musicals els ha dedicat.
Ah! I ella es canta a sí mateixa quan s'adorm (aaaahh, eiiiaaahhh, ...zzz, aaa...zzzz).
Vam anar a cel.lebrar els seus sis mesos el dia 26, a Cóll (Vall de Boí), el poble on vam estiuejar fa un any. Aleshores ella només era, a la panxa de la seva mama, un ésser minúscul. Ara ja xerrava i xisclava a l'hostal: amb la fressa de la gent dinant ella s'hi animava.

Un moment que trio d'aquests dies: en cotxe, fent camí de tornada de la Vall de Boí cap a la d'Àssua, amb la cançó: " Later Tonight" de Pet Shop Boys de fons, el sol oferint els darrers raigs de la tarda damunt els prats multicolors. La quietud i benestar, sense dir res.