Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patiment. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patiment. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 de febrer del 2010

Arribarà la calma


Quan acabi aquest llarg hivern, recorda que hi haurà flors arreu i el teu cor bategarà més tranquil, haurà superat les estacions difícils, haurà fet possible l'impossible.

Malgrat en plena tempesta no t'hi vegis, recorda com després la mar en calma apaivaga qualsevol patiment i guareix tota ferida. Sempre ha estat així, els cicles ho comporten.


Dedicat a aquella gent que actualment lluita i pateix, que passa per moments tensos i li costa veure'n el final.

dijous, 5 de novembre del 2009

Entranyables


Tinc la gran sort de treballar al servei de persones que són, moltes d'elles, entranyables. Sovint han suportat i suporten grans dosis de patiment, d'incomprensió social, d'aïllament respecte als altres. Poden sentir-se inferiors,disminuïts finsitot en alguns casos, diferents en molts, estranys, canviats, que no són com el model ideal de persona que se'ns ven actualment (competitiu, d'èxit, aconseguint sempre el que es vol,...)

Ells, en relació amb tots aquests cànons, són d'un altre planeta. A mi aquest seu planeta diferent m'agrada. M'agrada el que expliquen i com ho fan, m'agrada la seva particularitat, la de cada un. La manera tan sensible de captar les coses, d'una intel.ligència a vegades superior, al contrari del que pot pensar més d'una persona "sana".

La importància que poden arribar a donar a quelcom diminut, el seu desig i lluita per a trobar-se amb l'altre.


Els joves que jo atenc em fan sentir plena amb la meva professió, per tot aquest molt que em donen al compartir-hi les hores.

L'obra de la imatge és una pintura d'Andrea Himsalam anomenada "Tendresa"

dimarts, 28 de juliol del 2009

Naufragar




Quan hi ha hagut una tempesta llarga i crua l'endemà la mar es desperta plena de restes, de brutícia, proves de la lluita incansable, aigües ressacoses que porten fulles mortes, desfetes, les ones trenquen a la sorra monòtones ,estabornides, exhaustes.


Després de cent nits de tempesta , resto estirada a la platja, entre més restes del naufragi.

dimarts, 7 de juliol del 2009

Reciclatge



Em pregunto si amb els bocins que queden de les males estones passades, es pot arribar a fer alguna cosa que sigui com una obra de futur,

seria com un puzzle de desfetes que resulta finalment bonic i original

Em ve la imatge, Ícaro resorgint de les seves cendres....


La imatge és de Irma Gruenholz, és una il.lustració amb plastilina que es diu "Peces"

divendres, 20 de març del 2009

Patiments

Hi ha una cosa que ens fa més mal que bé: és creure que "tot ha de sortir bé", que les coses seran fàcils, que el patiment es pot evitar i que llavors serem més lliures.

EL PATIMENT SEMPRE HI ÉS, QUAN S'ACCEPTA COM A COMPANY DE VIATGE S'OFEREIXEN MENYS RESISTÈNCIES I LLAVORS EL VIATGE ÉS MÉS LLEUGER.


No són necessàriament els altres els que ens provoquen tot patiment. Com que som animals socials és quan estem en contacte amb els altres que poden sortir moltes pors i inseguretats.



PErò és en un mateix la clau, no en l'altre, al que solem donar les culpes.

L'"altre desagradable" és el què ens posa -sense ell ni saber-ho- cara a cara amb les pròpies mancances. Estem en el fons rebutjant una part pròpia, la que pitjor ens fa sentir amb nosaltres mateixos.


En comptes de seguir negant aquesta pròpia "part lletja" cal ser valents , mirar-la fit a fit i tenir el ferm desig i voluntat d'acceptar-la ; llavors posar-nos a fer quelcom al respecte, amb molta paciència.


Bé, com sempre és el meu punt de vista subjectiu i humil , el moment que em ronda interiorment.


Sufrimientos

Hay algo que nos hace más mal que bien: es creer que todo tiene que salir bien, que las cosas serán fáciles, que el sufrimiento se puede evitar y que entonces seremos más libres.

EL SUFRIMIENTO SIEMPRE ESTÁ, CUANDO SE ACEPTA COMO COMPAÑERO DE VIAJE SE OFRECEN MENOS RESISTENCIAS Y ENTONCES EL CAMINO ES MÁS LIGERO.

No tienen porqué ser los demás los que nos provocan sufrimiento. Como somos animales sociales es cuando estamos con los demás que pueden surgir muchos miedos e inseguridades.

Pero es uno mismo la clave, no el otro al que solemos dar las culpas.

El "otro desagradable" es el que nos pone -sin él ni saberlo- cara a cara con los propios déficits. Estamos en el fondo rechazando una parte propia, la que peor nos hace sentir con nosotros mismos.

En vez de seguir negando esta "propia parte fea" hace falta ser valientes, mirarla fijamente a los ojos y tener el firme deseo y voluntad de aceptarla; y entonces ponernos a hacer algo al respecto, con mucha paciencia.

Como siempre este es mi punto de vista subjetivo y humilde, el momento que me ronda interiormente.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Ombra



Malson que retornes quan em desperto.


Imatge en mil bocins

em fereix les entranyes

però és el què hi ha... a vegades.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Mal viatge

Aquesta tarda la Nora i jo hem tingut un mal viatge, cada una el seu.
Està malalta (encostipat+tos+febre), (jo també : mal d'orella, de coll...).
A la Nora ja de normal li costa menjar, aquests dies malaltona encara més. Ha berenat la meitat del normal, l'he ajudada a dormir (tot això ha costat la tiiraaa d'estona). Entre una cosa i una altra posava una rentadora, preparava la casa per a fregar el terra,... La poso al llit costosament acabada d'adormir i sento soroll d'aigua al quartet del safareig. Cara de pànic: El tub de desaigüe de la rentadora, que dóna al safareig, s'havia sortit d'aquest i estava tot el quartet inundat. En aquell mateix moment la Nora ha començat a plorar desconsoladament, a tossir molt fort, jo no podia deixar de recollir aigua (empapava tovalloles, llençols, fregona,..a tot drap) sinó anava tot al parquet, s'acabava d'inundar tot, impossible deixar-ho. La Nora no parava de plorar i tossir molt fort; de seguida que he aturat "el cop" de l'aigua he anat cap al seu llit i allí estava: vomitant; l'he agafada i ha seguit treient tot el berenar per tot arreu,pobreta.
Quiinaaa peenaa, pobreta petitona meva, quina maleïda situació!!
Porto tota la tarda com catatònica, esgotada, i fent-me retrets per no haver-ho sabut portar tot millor. Com deia el capità Haddock: LLAMPS I RELLAMPS!!!
Ella, que és una machine, s'ha refet de seguida i després d'una bona dormida ja gatejava com una deseperada pel passadís.