Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emocions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emocions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 31 de juliol del 2013

Sobre les emocions positives



Avui vull parlar d'emocions positives com: l'alegria, la serenitat, la il.lusió, la gratitud, l'amor, la curiositat o interès, l'esperança, la satisfacció, la diversió, la inspiració,...
 
Els estudis de psicologia sobre les emocions parlen d'uns clars avantatges  d'experimentar aquest tipus d'emocions positives, però d'una manera que pugui sorgir natural, no forçada (quina dificultat forçar l'aparició de l'alegria, l'amor,...!!). Sense descuidar que  les emocions negatives també compleixen funcions molt útils i del tot necessàries quan són adaptatives, i lluny de les teories extremadament positivistes que pràcticament "obliguen" a ser feliç i atribueixen a la persona que es pot ser feliç en tot moment si un vol. Aquestes teories són perilloses i fan més mal que bé doncs no són realistes.

Cal acceptar que hi ha emocions negatives i positives, però de forma natural i sempre que es pugui, si es pot fomentar el sentir una mica més sovint les segones ajuda a viure amb millor qualitat.

Us deixo unes suggerències de Marsha Linehan (2003):

 1) Construir experiències positives. 
 2) Posar-se metes que signifiquin aconteixements positius i treballar en la   consecució dels mateixos.
 3) Atendre les relacions personals.
 4) Fer front a les dificultats, no evitar-les.


 
 
I per acabar de completar aquesta informació, aquí tenim el que els autors experts sobre el tema diuen d'aquest tipus d'emocions:

1)      Ajuden a emmagatzemar repertoris de pensaments, reaccions i altres recursos que són necessaris en moments crítics.
2)      Permeten un funcionament cognitiu flexible, més predisposat al canvi i a assimilar i incorporar noves aportacions.
3)      Pensament i emoció s’influeixen i potencien recíprocament cosa que afavoreix una més adient presa de decisions perquè s’han descobert més alternatives.
4)      Inhibeixen les emocions negatives i desfan els efectes fisiològics que aquestes provoquen.
5)      Augmenten d’energia, entusiasme i disponibilitat per a fer front a nous reptes.
 
 
Emocions com l’amor o la tendresa activen el sistema nerviós parasimpàtic afavorint un estat de tranquil.litat i satisfacció que ajuden a la convivència.

dilluns, 22 d’abril del 2013

Explosió colorista

Tot el meu volt està callat. Tan sols parant bé l'orella puc escoltar la remor de la brisa acaronant l'herba dels camps de flors que ens envolten. Noto el sol calentet, tan enyorat en el llarg hivern, damunt la meva pell assedegada dels seus raigs. Aquesta brisa em transporta uns quants pams sobre terra. L'olor de natura explotant de primavera m'embriaga. Aparent quietud que convida a observar allò en el que no em solc fixar... La claredat dels dies, la temperatura ideal, la llum de més llarga durada, els dies s'eixamplen i podem fer molts més plans amb els nens...tot m'omple en aquesta època!!

Cada any quan aquesta estació comença penso el mateix: "Aquest és l'any que més la puc notar en l'aire i gaudir-la tant", però segur que ho faig de la mateixa manera sempre: amb tota la intensitat, ja que tot es transforma amb el bon temps d'una forma que fa eufòria incontinguda, alegria ja des de primera hora del matí, quan treus el nas a l'exterior i tots els sentits en queden impregnats, d'ella, fins els capvespres lluminosos que conviden a allargar i pausar tot.





LEs fotos són meves fetes des de la càmara del mòbil, com es pot veure no és gaire bona però fan una idea de l'oferta de la que gaudim.

L'explosió de colors, els nostres plans excursionistes, que ja tant comencen a motivar els menuts de la casa, no em falten raons per a gaudir a tope, i més quan la primavera és el pròleg de l'estació de l'any que encara em fa disfrutar més: l'estiu familiar -hi vaig néixer- i estimat.

divendres, 8 de març del 2013

Canto i ballo malgrat plogui


Vet aquí una de les escenes del cinema que més em connecta amb la felicitat de viure. Deixada anar. Malgrat els problemes, convivint amb ells amb un somriure sempre que sigui possible. Posar la salsa del bon humor i el pebre de l'humor positiu en fer el major número de coses possible.

I en aquesta línia, em venen al cap vàries persones que porten incorporat aquest antídot i allà on van fan que el seu entorn estigui animat tot i que passin, com tothom, moments de tot tipus. Sempre tenen a punt la sàvia visió humorística de les coses i arrenquen somriures fins i tot a la gent més seriosa. Són mags en el dia a dia.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Vital i salvatge




Són dies viscerals i salvatges, d'aventures exteriors i interiors, coses que no paren de passar, el Martí cada dia més actiu i guerrer en el meu ventre, em sento com el que sóc, un animal amb un altre a dins que es fa camí per sí mateix. Es quelcom indescriptible. Emocions desbordades , extremes, patir i gaudir a tope. Parlar amb mares que pateixen i han hagut de patir molt pels fills, pares que es desmaien pel mateix.
La nostra petita, em fa explotar el cor de tan amor!!!
I a ell: La gran il.lusió per conèixe'l, la por perquè tot vagi bé i haver de fer una bondat extrema.
Viatge interior cap a la paciència, l'espera, les hores, solitud i també alegries, companyia , visites molt desitjades amb detalls totes elles a agraïr.
Persones que s'enyoren, que no hi són, no connecten, que recol.loques,.. per a no tornar a pensar en comptar-hi més que per fer una mica de gresca un cop l'any.
I tot va endavant tanmateix, imparable, vital, com un riu a punt de desbordar-se.
No m'agrada viure a mitges, i a fe que no ho faig.

dimecres, 29 de setembre del 2010

Equilibris


No heu tingut mai la sensació d'haver d'estar fent constantment malabars, mil coses que costen i malgrat avances i molts temes es van resolent , has de seguir fent les mil i una en reptes nous o de ja coneguts que retornen?

Em pregunto si és alguna mena de tendència massoquista que se m'escapa o un comú entre els humans
.

Moments d'equilibris emocionals, muntanya russa hormonal que no ho fa precisament més senzill...

La il.lustració en plastilina és d'Irma Gruenholz (clica per veure bloc amb la seva obra)

dijous, 13 de maig del 2010

El vincle, l'afecte ,els angelets,...


Pintura d'Auguste Macke, expressionista alemany (1887-1914)

Una cosa que vaig aprendre és que les persones essencials, "els angelets" que un bon dia vam tenir la sort de trobar i mantenir en el nostre camí, es manifesten i donen cada una en el seu llenguatge propi, que pot ser ( o no) molt diferent al que nosaltres tenim. És bo llegir entre lìnies per adonar-nos de que un altre ens estima i ens cuida. Quan no ho feia em perdia detalls que parlen tendrament. Ara ja quasi mai em sento sola, i quan em passa és perquè m'oblido momentàniament dels molts regals que la vida i els soletes del volt m'ofereixen.

Gràcies a totes i tots els angelets que sé que m'acompanyeu!! Sé qui sou perquè en els moments difícils m'heu ajudat, cadascú al seu pas.

PEr acabar unes cites per pensar sobre el vincle i l'afecte, d'un llibre interessant:

" Per construir un vincle afectiu cal que siguem presents en la vida de l'altra persona, fa falta presència i temps compartit, estabilitat."

"Quan ens vinculem a una persona, passem a formar part del relat de la seva vida per sempre. Per a bé o per a mal, adquirim un privilegi i una responsabilitat sobre ella, ja sigui adulta o infant."

"Interactuar amb una persona i vincular-nos-hi són coses diferents. Per vincular-nos amb algú, hi ha d'haver implicació afectiva."

Són cites del llibre "Eduquem l'afecte", de Pepa Horno Gocoechea.

divendres, 13 de novembre del 2009

Du hast


D'estètica provocadora, fosca i potent, són una font d'energia renovadora per a treure dimonis i entrar a la vena emocions fortes. Són capaços d'oferir una bons dosi d'agressivitat estètica però una via de canalitzar fúria creativa i depuradora.

Sortim com motos avui del seu concert, i som una munió de gent vestida de negre que no voldries trobar-te venint de cara en massa i estant tu sola en una nit com la d'avui, al metro. I en canvi una gent totalment civilitzada, pacífica, com si sortíssim d'un concert hippie de bon rotllo, penya satisfeta d'haver vibrat en multitud amb l'hiperpotent so i els efectes de llums i sobretot pirotècnics. La veu alemanya d'ultratomba del cantant és imprescindible per a fer-nos saccejar de dalt a baix.

Una nit al meu aire, amb amics de molt nivell, una nit per a recordar, per única. per a fer-me sentir com quan tenia 20 anyets i cap tipus de preocupació més enllà de buscar emocions i gaudir-ne a tope!!!

RRRaaam-steinnnnn!!!!

dissabte, 17 de gener del 2009

Yeah!!!

Yeah!!!!
Alliberar-se de vells lligams
mirar les coses sense parpellejar

agafar cada tema com vingui
,
sense anar sobre segur

Deixar flu
ir
deixar marxar

agafar com a únic el què ho és:

cada dia pot ser l'últim
i això
és el que m'omple de vitalitat.

dijous, 4 de setembre del 2008

Siusplau: que surti del cor!! I visca la imperfecció!!




Que no surti bé, que sigui absurd, que no complagui a tothom, que resulti massa simple,.. Què més dóna? El que vull és fer allò que em surti del cor.

Al cap i a la fi tot és tan breu...!


El tabú al sentiment, a l'expressar emocions, a que aquestes desbordin i ens amarin, al que els altres puguin descobrir d'un mateix: aix, quina por!!
Guardem tresors valuosos en una capseta que pretenem obrir algun dia, sempre futur i cada cop més llunyà.


Això encorseta, ens fa anar amb més pes del compte i més rigidesa de la desitjada.

Doncs per a mi en les emocions està el sentir-me viva, no ser una autòmata, sortir-me del desig de controlar, de fer bé, de no errar. Que intel.ligent és qui sap riure després d'haver-se equivocat, com parlàvem ahir amb un bon company.

També la ràbia o la tristesa són emocions que ens fan ser qui som i que és bo païr com a part de cadascú. Tan mal vista que està la tristesa! Que no ens vegin plorar, és pecat, signe de debilitat. I que bé que arriba a anar!! Quan he plorat em sento tan lleugera...tota càrrega n'és una mica menys.

Que puguem ser una mica més imperfectes cada dia, tot enrient-nos-en!!



Per acabar cito al filòsof argentí Alejandro Rozitchner del seu blog: www.100volando.net , per a mi totalment recomanable:

"Espontaneidad y autenticidad son modos que van siempre juntos. Dan la sensación de frescura, de liviandad. Es un estado de fluidez emocional, que puede darse cuando lo que hay por sentir es aceptado y encajado en la realidad personal."