Volta inèdita

No m'ho creia però finalment he constatat que tenia entre les meves mans una oportunitat única, aquesta tarda, i sense que servís de precedent, he tingut unes quantes hores per a mi soleta, sense ningú que m'esperés a casa, hores senceres, verges, de punta a punta. Havia treballat matí i tarda i sortia tota estranyada per aquesta circumstància quasi inèdita.



He decidit posar en pràctica el meu nou hobby i diversió esportiva de fa uns dies i desde que tinc 40 anys: anar a córrer per les muntanyes properes al meu barri, melena al vent o millor dit: cua al vent. Les vistes que ofereix tota ruta  són precioses, i hi ha un ampli ventall de caminets sinuosos per anar descobrint, que porten a un munt de racons diferents, vistes marítimes o muntanyoses a banda i banda dels turons. M'he divertit redescobrint passeigs del nostre antic barri, i enllaçant-lo amb l'actual. TAmbé veia els avis asseguts xerrant o mirant l'infinit distretament, molta gent passejant el gos, d'altres corrent acompanyats o en solitari, creuant mirades de complicitat amb la pell brillant i respiració ràpida. I moltes persones en definitiva fent vida social i sana. M'he sentit acompanyada per tots  ells, i sobretot per la quasi permanent visió del mar preciós al fons. El sol anava baixant, contràriament al meu ànim, que cada cop s'apropava més a les alçades!!

Després de fer exercici, l'adrenalina i totes les hormones que s'havien disparat tornen a la calma, de fet tot el cos i la ment hi tornen , i llavors és quan ve el regal final: aquesta pau, energia i alegria que t'omplen i que voldries compartir amb la humanitat sencera.

 I d' aquí ve el meu desig de fer-ho arribar a través de l'Aquí i Ara, posant un bocinet d'aquesta volta a disposició de qui la vulgui imaginar.

Quatre imatges del meu matí d'avui pel Born:

En primer lloc la plaça de les Olles voltada de carrers amb noms xatos: carrer de les Dames, carrer La Volta d'en Bufanalla, el de la Volta dels Tamborets, carrer dels Ases i carrer Malcuinat. Parada amb un bon suc de taronja natural, escriptura i calma.

També he passat per una botiga per la que tinc debilitat, Casa Gispert, al carrer Sombrerers. És entrar en un món antic, temple de cafès torrats allà mateix, fruits secs, xocolates, paneres nadalenques -en cistells- evocadores (com les va anomenar Espriu quan n'hi varen fer arribar una) i mil delicadeses més, i decorat amb un gust que ratlla la màgia. La guinda: els galets pintats daurats i penjats al sostre amb fil de pescar combinats amb pàgines de cançoner: una decoració de Nadal exquisida!

I en darrer lloc he fet un silenci a dins de Santa Maria del Mar, on no puc deixar de mirar amunt ni un instant (menys quan ja em foto de lloros) en un estat de misticisme del que quasi es diria que crec en alguna cosa celestial i tot.