Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de juliol del 2009

En remull


Des de sempre que m'ha fascinat el mar. Sóc animal aquàtic, peix, em passo hores en remull si tinc aigua aprop, sóc feliç a soles o sobretot amb altra gent que gaudeixi de passar moltes estones dins l'aigua, jugant, xerrant, nedant o en calma, fent el mort i d'altres modalitats similars.

Els meus pares ja eren de desaparèixer mar endins seguint les roques de la Costa Brava, durant hores, nedant, agafant musclos,etc. mentre jo em quedava amb la meva iaia Laura. Jo vaig començar des de petita a fer el mateix, i res em fascinava tant com veure els peixos i el fons marí de les roques gironines, flotar mirant avall, aquell món silenciós i ple de vida, de racons, de pau.

L'aigua té un significat especial per a mi. També, si em baso en l'astrologia , tinc signe i ascendent aquàtics els dos: càncer-piscis. Ni hi crec ni hi deixo de creure, en l'astrologia, però sí que a vegades hi ha "casualitats" que fan pensar.

La Nora, que per cert també és d'un signe d'aigua, és una altra enamorada d'aquest element. L'estiu passat va tenir les seves primeres experiències marines, per alegria meva; justament eren els inicis d'aquest blog que aviat farà un any de vida. Allò de somiar en trobar algú proper amb qui gaudir tant com jo d'estar banyant-se, sense cap tipus de preocupació, tot diversió i relax, es va fer realitat. Nosaltres dues, dos peixets empedreïts, nedem i ens capbussem i flotem i tornem a fer les mil i una filigranes a l'aigua.

Ara, maletes quasi fetes, agafo ulleres, tub... tot l'equip per a fer una mica de snorkel, i penso que per la Nora aviat també l'hi podrem comprar.

De moment sé que tot aquest cúmul d'immensa energia que ella ara té per treure, que desborda, que finsitot ens espanta per la dificultat de sostenir tantíssima activitat de la petita, doncs es podrà canalitzar en el mar i la seva piscineta de plàstic, hores capbussada i intrèpida, on cansar-se, treure tensions, on jugar amb la seva família i també, com no, on anar a fugir d'ella mentre la perseguim, més ràpida que el vent. I després poder dormir amb el cos més relaxadet que mai, sense cap tipus de tensió ja a dins.

Música i mar




La musique souvent me prend comme une mer!
BAUDELAIRE

En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira.- Talment, en l'alta nit,
puja fins els estels el perfum de les roses.-

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit en la platja,
jo somio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.


18 de març, 1937


MÀRIUS TORRES. POESIES I ALTRES ESCRITS

dimarts, 28 de juliol del 2009

Naufragar




Quan hi ha hagut una tempesta llarga i crua l'endemà la mar es desperta plena de restes, de brutícia, proves de la lluita incansable, aigües ressacoses que porten fulles mortes, desfetes, les ones trenquen a la sorra monòtones ,estabornides, exhaustes.


Després de cent nits de tempesta , resto estirada a la platja, entre més restes del naufragi.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Regal d'aniversari


Quin seria un bon regal d'aniversari? - avui em faig una mica més vella-, i tot seguit, mentre giro el xai que es cou al forn amb les gotes regalimant-me per l'esquena, em ve la imatge:

sopar damunt el mar, un sopar a la llum de les espelmes i de la lluna, amb la mateixa bona companyia, un bon vi fresquet, però amb la brisa, els estels, i l'aigua, sobretot l'aigua sota els nostres peus, on remullar-se i nedar, enviant els desitjos fins l'horitzó.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Moment 2


El mar davant meu: brillant sota un sol esplèndid;
majestuós sol en el cel nítid.
El moll de la Fusta, les Golondrines reposant sobre l'aigua.
Davant meu: un enorme catamarà per recórrer la costa a vela, quin regal...!
Sensació d'intemporalitat, calma, retorn a cert benestar.
Ànsies de més moments de solitud com aquest, quasi impossibles ara.
M'imagino capbussant-me endins endins,
els únics companys: els peixos.