Aire pur

Darrerament m'està passant una cosa molt bona -bé una no, moltes!!- o bé estic propiciant-la jo també en el que puc, inconscient i ja finalment conscientment. Estan venint persones amb qui tinc una bona onda especial, senzilles, directes, tal qual. 

Gent de paraula cristal.lina, que m'ensenyen a ser més transparent i a seguir la línia recta en les relacions. Aire pur i bon fer, amb respecte i sense massa complicacions.
Alguna d'aquesta gent s'havia mig perdut pel camí del meu passat i la vida ens ha tornat a portar per camins comuns, i ens hi hem agafat de bon grat, doncs haviém compartit moments molt profunds i d' altres molt divertits, però tots d'una elevada complicitat i molt d'amor.
Així doncs, estic d'enhorabona perquè, la solitud, com menciona l'Òscar en una dedicatòria que m'ha fet recentment, era massa amiga íntima i no la vull sentir tan en carn viva quan no és desitjada. Però m'he hagut d'abraçar a ella per a poder ara trobar aquests tresors de persones mencionades.

Tres espelmes

Érets un nadó menut i de son plàcida. Fa tres anys estaves abrigadeta al llitet de la clinica, amb ulls orientals i actitud zen. Una emoció intensíssima recorria el meu cos de dalt a baix en tot moment en aquells primers dies de cuidar-te. Recordo el sentiment de que , de sobte, no creia que la vida hagués tingut lloc abans sense tu, la teva importància i existència omplien i omplen cada racó.

Ara, transcorreguts aquests anys, bufaràs ja tres espelmes i veurem, com cada dia, que t'has convertit en una nena més gran, lluny de ser un bebito; que prens decisions, et fas entendre molt bé, amb gest enèrgic, mirada clara i activitat quasi permanent. Entonaràs alguna cançó de les teves, d'aquelles amb les que alegres tot l'autobús ple de gent del barri cada matí. Agafaràs algunes de les teves titelles i farem que xerren com descosides, comentant la jugada.

Nosaltres, amb ulls badats, no podrem seguir el ritme dels teus canvis i progressos.

Intentarem com sempre ser al teu costat perquè ens necessites, tu, que defenses amb vehemència la teva autonomia, tu que no acabes d'entendre aquest entorn de canvis, sensible i a vegades ferida i rebel per ells. Intentarem explicar-te'ls.

Hem de seguir fent tot el possible per donar-te el que notem que et cal , per molt que a vegades sigui difícil d'endevinar en el teu gest geniüt.

Acompanyar-te, dedicar-te tot el temps i atenció possibles, que ens notis ben properes i sempre a punt de donar-te amor i seguretat, no pretenem fer ni més ni menys.

Criar-te és l'experiència més intensa i bonica que pugui sentir.

Fer Molts Anys Feliços, Nora del meu cor!!!!!!!!!!

Celebrant que anem avançant!!!

Avui han vingut a mi aquesta cançó i respectiu vídeoclip dels Pet Shop Boys ("Together"), juntament amb les positives paraules del metge conforme tot segueix endavant a bon ritme en el meu ventre.

Alegria que vull compartir!!!

Tió

FElicitació de Nadal de l'escola de la nostra filla, m'ha encantat. En la fotografia es veu el moment en que els nens de la classe d'ella van trobar el tió que els havien amagat al pati de l'escola. La maneta de la Nora és la de la dreta.

El calendari d'advent (i altres tradicions nadalenques)

De petita a casa meva el Nadal el vivíem de forma molt bonica i especial. Moltes de les tradicions catalanes les seguíem, anàvem a la Fira de Santa Llúcia, fèiem el pessebre (el meu pare en feia de molt originals, algun any amb cascades naturals i tot), el tió cagava fort la nit de Nadal, enviàvem postals i en rebíem també un munt, engalanàvem tot el pis amb llumetes i molts altres detalls, cantàvem nadales al voltant de l`orgue, tots: els pares, els avis i jo, els dies de Nadal, SAnt Esteve i els Caps d'Any eren fantàstics, els Reis mai faltaven puntuals a la cita, portant fins i tot trenets fets a mà carregats de regals, nines Tomassitas,...

I una altra de les tradicions que seguíem en aquestes dates és una que recordo amb especial il.lusió, i que ens anava apropant amb alegria a l'arribada de les Festes: era el calendari d'advent. La meva mare, com a bona manetes que és, feia un calendari diferent cada any. Tinc present en especial un que va fer de 25 calaxets de paper, cada un dels quals contenia un petit regal sorpresa original i bonic.

Ara que hi ha la petita a casa, totes aquestes tradicions prenen de nou més protagonisme -tot i que abans de la seva arribada ja ens agradava molt celebrar aquestes dates.

El calendari d'advent m'ha vingut a la memòria i, malgrat no tinc massa inventiva, m'agradaria molt fer-ne un ara que tinc temps. Tot i que m'hauria d'afanyar, que ja estem al segon dia de desembre!

Aquí deixo l'adreça d' un bloc que m'ha agradat molt per original, que justament és un calendari d'advent.

La Revetlla !!!

Demà és la gran nit, la més curta, de celebració del solstici d'estiu i la revetlla de Sant Joan.
Una de les meves predil.lectes, si no la que més.

La màgia blanca, les fogueres, els rituals per a conjurar els millors designis.
Bruixes de colors, akelarres lluminosos i festius. Les herbes avui tindran les millors propietats...

Reunió amb altres insomnes disposades a celebrar, dansar i desitjar.

El bany sota la lluna (plena a poder ser) o, en el seu defecte, un bon lloc al descobert on assaborir l'aire fresc i la nit lluminosa, un espai des d'on sentir-se fluir amb l'univers i compartir alegria arreu.

Femenina, enigmàtica, eterna.

Allà on us trobeu...hi sou més que mai!!!


Veniu, a pler, records
i atieu la foguera -la foguera joana!
Tot aquest bosc
ja només és estelles
i el llenyataire
ha perdut el passos.
Cal canviar de pressa el decorat
perquè pugui florir a temps la berbena.

Mª Mercè Marçal a Bruixa de dol. Foguera joana

Sant Jordi

Un Sant Jordi ambdues senzilles roses, un llibre i un passeig ple de parcs on jugar i agafar motos de plàstic, amb berenar a la xocolateria com a regal final. Una altra diada rodona.



Que els dracs bressolin princeses sota l'esguard de sols i llunes...


La il.lustració és d'Anna Silivonchik

Celebracions possibles de la primavera

Aquest juraria que és l'any que més il.lusió em fa que arribi el bon temps, l'olor de flors, l'airet fresc d'herba, les tardes més llargues i profitoses per gaudir-les a l'exterior. I és que s'ha fet esperar tant!


Se m'acudeixen algunes bones maneres de celebrar-la. En comptes de tantes festes religioses, que han perdut el seu sentit, seria molt més lògic fer grans festes en el canvi d'estació. De fet l'arrel de moltes de les festes religioses és pagana, com Sant Joan o Nadal, els solsticis d'estiu i hivern respectivament.


Celebraré la primavera damunt l'herba d'un parc que estimo, el de la meva ciutat natal. Escoltant jazz i en la millor companyia, la de vàries persones estimades que farem un dia més de picnic-jazz
al Festival de Jazz de Terrassa.


Però la idea d'un picnic al camp no la descarto gens, o la de pujar a la Mola... si les esquenes ho permeten. Són algunes de les més volgudes tradicions d'aquesta època de l'any.