O com tots dos al llarg del dia d'avui banyant-se a la piscineta de goma instal·lada a la terrassa, gaudint-la com si es tractés d' una piscina olímpica.Retalls de vida en paraules. L'amor, l'amistat, la maternitat, "filosofades", els moments únics...
diumenge, 28 de juliol del 2013
Passions infantils estiuenques
O com tots dos al llarg del dia d'avui banyant-se a la piscineta de goma instal·lada a la terrassa, gaudint-la com si es tractés d' una piscina olímpica.diumenge, 12 de setembre del 2010
dimecres, 10 de març del 2010
somni enyorat
Tu parles d'aquell racó propi, solitari on fas niu d'idees noves
i descanses dels mots aliens,
de tant compartir intens dels darrers dies, mesos,...
Aquell racó em sembla, sovint,un somni inabastable,
per llunyà, per fugaç... un somni que em passa a frec i quan penso que m'hi puc endinsar... em torno a despertar.
Sè que vindran els dies per al descans i la reflexió...passaran fugaços però hi seran, en sabrem de rebre'ls i gaudir-los com ens mereixem?
-No parlo només de la família aquí a casa, sinó també de la molta gent que, a la meva feina, veig esgotada i comptant cada dia que manca per arribar a l'estimada Setmana SAnta.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
divendres, 31 de juliol del 2009
No es pot dur el blog a la maleta?
@@@@@@@@
Canviant un moment de tema: quan miro les actualitzacions dels blogs que segueixo em fa il.lusió descobrir-hi nous posts. EStic d'acord en que aquells blogs que s'actualitzen sovint fan venir més ganes de seguir-los i generalment creen més "addicció"; tot i això l'excés de posts diaris es pot arribar a fer pesat (em refereixo a aquells blogs que tenen varis posts al dia i envaeixen quasi tot l'espai d'actualitzacions). Entre poc i massa!
@@@@@@@@
No volia acabar el mes de juliol ni marxar de vacances sense passar per aquí a dir un "fins aviat" per a aquells que hi treieu el nas. Marxem a descansar (si es pot) a la platja.
I també volia enviar una mica de gust de sal, d'olor marinera, deixar certa remor en la closca de cargol de mar i d'onada trencant en la sorra, i una finestreta de paisatge costaner on el sol, la brisa i les ones es troben i s'acaricien.
Us envio un petó allà on sigueu, esperant actualitzar l'Aquí i ara en uns 15 dies (o menys si les temptacions em poden i condueixen a algun cyber gironí!),
dimecres, 1 de juliol del 2009
Llépols
Quan vam arribar de Deltebre (fa dos caps de setmana), trobava a faltar algun detall, a penes imperceptible...què era?
Els sons dels molts animals que viuen al Delta.
A cada racó n'hi havia. Els ànecs (o el què fossin) reunits a la vora de les basses, les nits de cric-crics, el cel sobtadament envaït d'estols d'ocells, els gatets llépols* i la mare (batejats ràpidament per la Júlia com a Pinotxo, Spiderman i la Pepa), les visites de la gosseta Fibi , del Jordi. La granja amb els burros, que la Nora crec que s'hagués endut a casa. Les gallines amb els petits darrera, els galls vigilant la situació, els titos esterrufats (o galls d'indi en el parlar de la zona).
Llevar-se sentint les orenetes, adormir-se amb les granotes, visitar els martinets, els flamencs (bé, de mooolt lluny, els prismàtics fan meravelles...) els bernats pescaires, veure els xatracs i els seus nius en les dunes del desert a la platja del Fangar, amb el miratge de l'aigua de fons.
Com m'agradaria viure en un lloc tan tranquil com aquest, on només se senten els animals...
* llépol vol dir llaminer, ho diuen molt a Deltebre, em va agradar la paraula.
Les fotos són de Ju i Sandra respectivament
divendres, 12 de juny del 2009
Això s'anima!

Quin gust tornar a entrar en el meu i nostre raconet de històries vàries.
Han sigut unes mini-vacances merescudes, molt necessàries i útils...per a no fer res. d'entre d'altres activitats. He tingut el gran privil.legi de poder descansar, que amb el ritme que es porta en aquesta casa de mares currantes a dins i a fora, ja és dir MOLT.
Descans, pànxing, sofing, llegir, veure pel.lis, veure alguna gent estimada -quan les agendes ho han permès-. I tantes activitats lúdico-apalancades com el cos i la ment necessitaven.
I avui, després de la reentré laboral ahir, bones notícies comencen a arribar. Escriu la Maria dient que la Nora ha entrat a l'escola bressol pública nova al barri!!!
En entrar a casa resulta que ha arribat la revista vigent del Lambda on hi ha una agradable coincidència que consisteix en que , d'una banda, surten en portada i interior les nostres amigues la Rosa i la Lola amb els seus bessons: el Jan i la Júlia; es tracta d'un article titulat "Històries de famílies" que és molt emotiu i retrata la seva bonica història.
D'altra banda a la revista també es parla d'aquest blog, l'"Aquí i ara" en l'apartat: "Blogs amb nom de dona", que escriu la Susanna Àlvarez. L'ha anomenat "Una petita joia" i té una mirada amb bons ulls d'aquest raconet de colors; el què explica l'autora em ruboritza una mica i dóna més empenta i millor energia per a seguir. Gràcies mil Susanna, m'ha agradat molt el teu escrit!!!!
Els dies són plens d'emocions de les que pugen l'ànim. Als moments grisots passats segueixen ara cels sense núvols i amb una llum que ho omple tot de màgia.
Esperem que aquest només sigui l'inici!!
dimecres, 3 de juny del 2009
Què vull?
Apertura sense límits, aire, vent que s'enduu tempestes, sol per a daurar la pell,
música, poesia, paisatges de natura purificadora,
fonts d'aigua, cascades, llum etèria i plena d'energia.
Que corri l'aire, que res lligui, fluir, saber estar, saber gaudir del que hi ha , saber compartir i somiar.
Paciència, pau, i encara més calma.
Calma suficient per a pensar, dedicar-se instants més importants que tots els altres junts, on una decideix tot allò que val la pena i el que no. On una simplement no fa res, descansant de tot, de tant, de tants pesos imposats des de fora i fets propis.
Instants on saber assaborir les meravelles que a cada un li dóna estar viu.
dimarts, 5 de maig del 2009
Al paraís
Té tant de verd que es diria que el món de sobte és el paraís,
hi ha tant de silenci que sembla que la pau és l'únic que existeixi, la calma que s'hi respira fa que de sobte l'estrés resulti més que inexplicable.
Aquest indret guaridor m'ha fet gaudir com mai de la meva família. Les tres maries hem passat cada minut calmades, felices.
Hi ha hagut moments per a tot: soledat, companyia mútua i també vida social amb amistats molt estimades.
Amb regals així em sento lleugera com una ploma, l'espontanietat estimada torna a fluir, em sento més propera que mai a la meva filla, a les meves nenes.
dijous, 28 d’agost del 2008
A ca les orenetes
Sort era ple d'orenetes per tot arreu, al pis on hem estat hi havia un munt de nius: per tot l'edifici i els del voltant, i pels carrerons del poble, i omplint el cel cada matí i tarda...!!).
Voltant per la Vall d'Àssua (i descansant a Sort) hem passat uns dies d'allò més tranquils. Les carreteres voltades de verds, muntanyes i sempre acompanyades per algun riu, en oferien la calma necessària per a transportar-nos. La música de fons, totes tres ben relaxades en els nostres seients, les mames fent broma, callant o cantant alguna de les cançons que la "Dj-Sandra" va gravar curosament pel viatge.
Pujant colls cap al cel, baixant per valls protegides per immenses masses muntanyoses sense fi...
Sentint la fressa del riu, la Nora riu. Guanya el mar, però els rius també s'ha comprovat que li agraden molt. Com la resta de coses: se'ls mirava encuriosida, els rius que trobàvem. Els hi xerrava (auuaa, aooo, aiia...) i finsitot algunes notes musicals els ha dedicat.
Ah! I ella es canta a sí mateixa quan s'adorm (aaaahh, eiiiaaahhh, ...zzz, aaa...zzzz).
Vam anar a cel.lebrar els seus sis mesos el dia 26, a Cóll (Vall de Boí), el poble on vam estiuejar fa un any. Aleshores ella només era, a la panxa de la seva mama, un ésser minúscul. Ara ja xerrava i xisclava a l'hostal: amb la fressa de la gent dinant ella s'hi animava.
Un moment que trio d'aquests dies: en cotxe, fent camí de tornada de la Vall de Boí cap a la d'Àssua, amb la cançó: " Later Tonight" de Pet Shop Boys de fons, el sol oferint els darrers raigs de la tarda damunt els prats multicolors. La quietud i benestar, sense dir res.
