Josep (Adrià) Puntí i altres troballes

Gràcies al nou programa de TV3 El Convidat, el qual per cert trobo fet amb gust i sensibilitat, he anat a parar a les cançons d'Adrià Puntí, el qual m'havia cridat l'atenció des de fa molt però no m'havia dedicat a escoltar-lo bé. (També he anat a parar al seu bloc. )

Ara, es deu tractar del moment adient per a degustar-les, vénen i algunes d'aquestes peces em fan sentir molt. Són perles rares, amb expressions tan visualment poètiques com les que diuen així:

Cau polsim de flors
Plouen claus del cel
no em fa falta tenir por, ploro i prou.


I acabo amb la frase que va dir l'Eduard Punset, en el programa dedicat a aquest mateix d'El Convidat (aquell programa és el que em va captivar especialment):


ÉS que el món és fantàstic. I la gent és fantàstica, i no ho sap.

És d'un entusiasme del tot contagiós. No creieu?

Son y Son

A través de la FLG he descobert un bloc que vull recomanar altament des d'aquí, es diu Son y Son i si cliques al damunt hi podràs fer una ullada i riure una estona.

Es tracta d'una col.lecció de tires còmiques que el seu autor, Fernando Carpena, dibuixant argentí, ha començat a penjar a la xarxa des de fa només quatre mesos, sobre un nen i els seus dos pares, dins del context de lluita i feliç aprovació final del matrimoni homosexual en aquell país (Argentina).

Molt divertida i reivindicativa, sembla ser que està batent récords a internet.

La tira de sobre és un exemple que m'ha agradat del que s'hi pot trobar. I recomano començar pels primers, llegir directament els últims per anar ràpid no és el mateix...

Escoltant i Sentint Facto Delafé y las Flores Azules

Somiar desperta.

Somiar somiant.

Notar el tacte de les coses pausadament.

Les olors, des de la de les flors primaverals

a la de la teva pell, les dels indrets.

Les olors que tenen els records.

Escoltar i volar

directament transportada a un racó

que sento que s’assembla al meu,

que s`uneix immediatament

al meu món sensible.

Complicitat emocional.

Sensualitat total.

L’esclat dels sentits.

De la màgia del que no es veu i ho envaeix tot

Facto de la Fe em fa sentir tot això

I molt més del que no es pot arribar a parlar

Perquè els mots a vegades, són sobrers

Picnic del 29è Festival de Jazz de Terrassa

Bon rotllo al picnic jazz, cada any millor. Hi ha qui va ballar i gaudir un cop més sent el centre...

Love is in the air... !!

L'àngel de Sara Baras

Avui he tingut el plaer de conèixer una mica més d'aprop aquesta excel.lent ballarina gaditana, entrevistada per Josep Cuní al seu programa. L'havia vist en l'escenari i m'havia deixat hipnotitzada per la seva gran força, domini de la tècnica i màgia.

M'ha cridat molt l'atenció del que deia avui a l'entrevista en primer lloc la seva senzillesa, i el reconeixement que feia de l'ajut i suport de la gent que l'ha envoltat, en especial de la seva mare com a primera mestra de ball.

Es referia també a que des que va començar a ballar fins ara ha gaudit de la sort de tenir una il.lusió infantil sempre pel que ha fet. Quan ho deia es podia notar que aquesta entrega i entusiasme ho envaïen tot.

Més enllà de la sort, que també existeix, hi ha la intel.ligència que algunes persones tenen per saber polir amb art el diamant en brut que duen dins seu.

La Sara ara s'aturarà un llarg temps per a fer realitat el seu projecte de maternitat, que de cap manera pot compaginar amb el ritme frenètic que el seu treball li exigeix.

Aquesta dona té, més enllà ja de la seva bellesa , un encant que fa que el que toca sigui art i passió pura. Tan de bo tingui també la mateixa sort i saber fer en el nou i meravellós projecte de ser mare.

Una de clown

LA Maria és una amiga bibliotecària i clown, una combinació si més no curiosa. Ella té aquestes dues facetes, jo diria, la més seriosa i l'altra, la de l'espectacle: l'humor incorporat en cada part de la seva persona i aquest fons potser una mica tristó dels pallassos.

Divendres la Nora i jo vam tenir sort: la Maria actuava, juntament amb tres clowns més, a la plaça més propera a casa nostra. Feia un any i quatre mesos que no la veia "en acció", des que sóc mare. Per això aquest divendres ens ho vam passar especialment bé; passat tant de temps la vaig veure molt més segura i tranquil.la, feta als escenaris.

El què ens va oferir es tractava d' un monòleg en el que parlava per telèfon. És boníssim i enginyós; tant la Nora i jo com la resta del públic que era allà vam gaudir des del principi ja que el toc d'humor i la seva pròpia presència, el seu rostre i expressions, van convidar a uns bons somriures tendres d'entrada, que culminaven en espetecs de rialles.

Cada cosa i gest pensats al detall, que ella cuida en tota la interessant història, el toc rumbero -no podia faltar!- i el fons melancòlic són ben bé parts d'ella mateixa que m'ha encantat compartir d'aquesta forma diferent.

Gràcies Maria, i recomano a la gent que s'informi i vagi a veure-la, per la meva banda farem promoció bloggera.

(Per cert, a que no endevines Maria per què el text és rosa?)

Exposició Maternitats

No calen paraules, són imatges que van molt més enllà.
Es pot veure al Caixa Fòrum fins el 8 d'octubre i l'autor és Bru Rovira.