Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trastorns mentals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trastorns mentals. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de novembre del 2009

Entranyables


Tinc la gran sort de treballar al servei de persones que són, moltes d'elles, entranyables. Sovint han suportat i suporten grans dosis de patiment, d'incomprensió social, d'aïllament respecte als altres. Poden sentir-se inferiors,disminuïts finsitot en alguns casos, diferents en molts, estranys, canviats, que no són com el model ideal de persona que se'ns ven actualment (competitiu, d'èxit, aconseguint sempre el que es vol,...)

Ells, en relació amb tots aquests cànons, són d'un altre planeta. A mi aquest seu planeta diferent m'agrada. M'agrada el que expliquen i com ho fan, m'agrada la seva particularitat, la de cada un. La manera tan sensible de captar les coses, d'una intel.ligència a vegades superior, al contrari del que pot pensar més d'una persona "sana".

La importància que poden arribar a donar a quelcom diminut, el seu desig i lluita per a trobar-se amb l'altre.


Els joves que jo atenc em fan sentir plena amb la meva professió, per tot aquest molt que em donen al compartir-hi les hores.

L'obra de la imatge és una pintura d'Andrea Himsalam anomenada "Tendresa"

divendres, 17 d’octubre del 2008

Una causa: lluita contra la discriminació dels trastorns mental


L'Antoni Basses va llegir, en el Dia Mundial de la Salut Mental a la plaça Sant Jaume, el següent manifest elaborat per la Federació Catalana d'Associacions e Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM), que em sembla molt interessant:


http://www.els3turons.org/pdfs/manifest_dmsm_08.pdf

dimecres, 1 d’octubre del 2008

persones amb trastorn mental: a tots ens pot passar


Anem fent camí i tenim més o menys sort. Sento que la salut és el més fonamental.

Hi ha molta gent que no gaudeix de bona salut mental. I un bon grapat que té problemes greus per malalties mentals severes que els han pres molt o quasi tot el que tenien abans.

Un cop tocats pel primer mal tràngol, és molt probable que en vinguin d'altres, que cada crisi deixi seqüeles, que la vida ja no pugui tornar a ser mai com abans.

Treballo amb persones que tenen aquest tipus de problemes , que pateixen l'estigma, a sobre de la malaltia que per loteria els ha tocat viure, d'una societat que es pensa que són perillosos, o tontos, o inútils.

Quan hi ha una persona "amb diagnòstic en salut mental" que fa quelcom agressiu, els mitjans de comunicació ja s'encarreguen de donar color groc a la notícia i remarcar el "greu trastorn que patia", i fomentar la por. Ven més. Hi ha molts actes violents comesos per individus que no tenen dificultats d'aquesta mena.


Entre els professionals dedicats a això s'intenta -i no vol dir que sempre s'aconsegueixi- tenir clar i transmetre'ls que poden ser moltes més coses més enllà de la malaltia. Sense caure en el paternalisme.

Tan de bo molta gent que no té aquestes dificultats i que els costa d'entendre-les puguessin conèixer més d'aprop aquestes realitats, estar-hi un temps en contacte i veure que hi ha molt a aprendre'n; sovint hi ha molta intel.ligència i sensibilitat en ells, i experiència de la vida a través de grans dosis de patiment, necessitat de ser escoltats i tractats com a la resta, necessitat de tenir un lloc al món, de fer sentir la seva veu, de tenir més autonomia i iniciativa de la que tenen.I un cop de mà els ajuda a anar més enllà del que pensen que podran.

Són el que fa que aquesta feina m'agradi.

I que cada un és diferent, no valen etiquetes.

I que a tots ens pot passar.