Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flexibilitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flexibilitat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 d’abril del 2013

Reclamació

La fotografia és de txutxep http://cat.bloctum.com/txutxep/


Estic enfadada amb aquest clima plujós... No hi ha dret!!!!

Quan ja tenia plena confiança en l'actual primavera -divina bonança perduda!!- va i ens engalta aquest gir cap al fred i humitat materialitzat en llargs i inacabables dies grisos i mullats.

Això ho capgira tot!! I els plans fets? I les meves creences de que sabia manegar millor els imprevistos? Ara es veuen amenaçats i tombats en un tres i no res.

Acomiado aquí al bloc aquest mes enviant la meva relamació: la meva protesta més enèrgica al déu regidor de la climatologia que està -segur!- allà a dalt jugant amb nosaltres, els seus titelles , esclaus sempre de queixar-nos del temps que fa ("No és normal que faci tanta calor de sobte. No m'agrada gens" , o bé: "Ha vingut el fred abans d'hora, no s'entén res, quina mala sort, ja m'he encostipat" bla bla, sempre comentant quelcom desagradable al respecte, cosa que també em sol molestar molt d'escoltar quan vaig pel món). 

Com anava dient sol.licito al déu mencionat que ens retorni els matins de cants d'ocell i raigs de sol fugissers entre les escletxes de la persiana, de cels immensament blaus, de llum que fa espurnejar tots els colors de les flors i sospirar a tanta gent eufòrica i embriagada d'amors.

Hombre yaaa!!!

divendres, 22 de març del 2013

Jutges o flexibles?

Tens raó, som persones constantment canviants, en certa forma no som ben bé la mateixa persona ahir, que avui, que demà, en les diferents situacions en les que ens anem trobant, segons amb qui ens relacionem, segons l'estat d'ànim, les experiències viscudes aquell dia,.... Som persones amb petites parcel.les en cada una de les quals actuem d'una forma concreta i força irrepetible. No és el mateix  el "Pepet pare", que el "Pepet company de feina", que el "Pepet amic", etc. Mai es donen ben bé els mateixos factors per a poder dir que actuem sempre igual.





Vist així doncs, el canvi en els éssers humans és constant, modifiquem en funció de molts factors la forma d'actuar i fins i tot de ser. Les persones som l'oposat a estàtiques. Això m'agrada de pensar-ho així. M'atrau molt la idea de ser modelables, plàstiques -que no implica necessàriament ser manipulables- de tenir una gran capacitat per a poder millorar coses, si ens ho proposem fermament i ens hi apliquem amb constància i prou motivació. I és un fet que en som.

D'altra banda, i tenint en compte el dit fins ara, no es pot jutjar una persona per quelcom que faci aquesta, i posar-li una etiqueta global. No s'hauria de fer. Tampoc a un/a mateix/a. Si t'equivoques no pensis que no vals res, pensa que ho has fet malament. I tothom és falible, o a cas coneixem algú que no s'equivoqui, una i mil vegades? Igualment per a terceres persones. Per gran que sigui l'errada comesa, no es pot "desterrar" ningú de per vida, o a mi em sembla que en aquest sentit seria bo ser més flexibles.

A què ve tanta arrogància quan ens veiem superiors als altres? O tant automenyspreu quan ens sentim inferiors?

Quant més desterrats tingui els judicis absoluts, més amplitud de mires, més apertura al món.

Segurament molts grans absolutismes a escala més global comencen per personalitats molt rígides, persones que n'exclouen radicalment a d'altres, degut a pors, estereotips, incapacitats ,...
Vàries d'aquestes reflexions les dec a la conversa d'ahir amb la Natalia. Gràcies!
La imatge és d'una escultura de Joan Priego.