Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris homoparentalitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris homoparentalitat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de setembre del 2010

Son y Son

A través de la FLG he descobert un bloc que vull recomanar altament des d'aquí, es diu Son y Son i si cliques al damunt hi podràs fer una ullada i riure una estona.

Es tracta d'una col.lecció de tires còmiques que el seu autor, Fernando Carpena, dibuixant argentí, ha començat a penjar a la xarxa des de fa només quatre mesos, sobre un nen i els seus dos pares, dins del context de lluita i feliç aprovació final del matrimoni homosexual en aquell país (Argentina).

Molt divertida i reivindicativa, sembla ser que està batent récords a internet.

La tira de sobre és un exemple que m'ha agradat del que s'hi pot trobar. I recomano començar pels primers, llegir directament els últims per anar ràpid no és el mateix...

dissabte, 12 de desembre del 2009

Col.lecció de moments (caga tió FLG)




Arribem de la trobada anual de la FLG per a celebrar Nadal i que els petits facin cagar el tió. La triomfal arribada allà de la nostra filla, i com es manega en situacions socials grans em deixa perplexa.

Es velluga com peix a l'aigua, com més al seu aire millor, anant per les taules dels desconeguts i fent-se al grup escollit com si en formés part de sempre. Fent amistat amb petits i grans. DEmanant braços als que li cauen millor d'aquest segon grup i fent adéu a les mames del pal: "Me'n vaig amb fulanito, amb vosaltres dues ja ens veurem."
Tirant-se al tobogàn "a lo camikaze" i jo amb els pèls de punta veient la baixada salvatge, a ella com més perillosa més l'emociona!!
Veient-la amb les amistats que ja reconeix, anomena i ... i també si pot domina , com quan li prenia al Jan els seus àlbums i , ai de tu que li agafessis a ella!!! Ell tot conformat li explicava com es posaven les enganxines.
Si no li dones el què vol quan ho exigeix, te la lia que no saps ni cap a on mirar ni què dir.
L'estona en que es cantaven ranxeres ella ballava, aplaudia apassionadament en acabar-se les cançons.Tota ocasió és bona per a encomanar alegria d'existir.
Col.leccionem moments que seran per a la memòria, que m'ajuden a conèixer-la més i a sorprendre'm totalment.
El que més m'agrada és la sociabilitat, l'entusiasme i autonomia que té...calculo que als deu anys ja farà plans d'emancipació , això segur que ja no m'agradarà tant. De moment: a disfrutar ella i tots els que l'envoltem!!!!

divendres, 12 de juny del 2009

Això s'anima!




Quin gust tornar a entrar en el meu i nostre raconet de històries vàries.


Han sigut unes mini-vacances merescudes, molt necessàries i útils...per a no fer res. d'entre d'altres activitats. He tingut el gran privil.legi de poder descansar, que amb el ritme que es porta en aquesta casa de mares currantes a dins i a fora, ja és dir MOLT.


Descans, pànxing, sofing, llegir, veure pel.lis, veure alguna gent estimada -quan les agendes ho han permès-. I tantes activitats lúdico-apalancades com el cos i la ment necessitaven.



I avui, després de la reentré laboral ahir, bones notícies comencen a arribar. Escriu la Maria dient que la Nora ha entrat a l'escola bressol pública nova al barri!!!

En entrar a casa resulta que ha arribat la revista vigent del Lambda on hi ha una agradable coincidència que consisteix en que , d'una banda, surten en portada i interior les nostres amigues la Rosa i la Lola amb els seus bessons: el Jan i la Júlia; es tracta d'un article titulat "Històries de famílies" que és molt emotiu i retrata la seva bonica història.
D'altra banda a la revista també es parla d'aquest blog, l'"Aquí i ara" en l'apartat: "Blogs amb nom de dona", que escriu la Susanna Àlvarez. L'ha anomenat "Una petita joia" i té una mirada amb bons ulls d'aquest raconet de colors; el què explica l'autora em ruboritza una mica i dóna més empenta i millor energia per a seguir. Gràcies mil Susanna, m'ha agradat molt el teu escrit!!!!



Els dies són plens d'emocions de les que pugen l'ànim. Als moments grisots passats segueixen ara cels sense núvols i amb una llum que ho omple tot de màgia.

Esperem que aquest només sigui l'inici!!

dilluns, 6 d’abril del 2009

Una família com la que més!!



Quan el veig a la tele, a l'associació (FLG: Famílies Lesbianes i Gais) o en premsa se'm dispara l'homofília: són el Carles, el Jacint i el seu fill Arnau. Hi ha molta tendresa entre ells, són maquíssims.

Fa uns dies va sortir el següent article que parla d'ells i de les famílies composada per pares/mares homosexuals, cada cop més visibles i acceptades.

http://www.adn.es/sociedad/20090330/NWS-2456-homoparental-familia-lesbianas-gays-visibilidad.html#a_comentarios
EStic d'acord que quan tens fills, i si no ho havies fet abans, ja segur que surts de l'armari (vaja, en la gran majoria dels casos i per a anar bé).

(A l'article hi hem opinat mitja família, els nostres tiets els primers!)


Cuando los veo en la televisión, en la asociación (FLG: Familias Lesbianas y Gays) o en la prensa se me dispara la homofilia: son Carlos, Jacint y su hijo Arnau. Hay mucha ternura entre ellos. Son majísimos. Hace unos días se publicó el artículo arriba adjunto que habla de ellos y de las familias compuestas por padres/madres homosexuales, cada vez más visibles y aceptadas.

Estoy de acuerdo en que cuando se tienen hijos, y si no se había hecho antes, ya seguro que se sale del armario (vaya, en la mayoría de los casos y por suerte).

(En el artículo hemos opinado media familia, nuestros tíos los primeros.)

dijous, 18 de setembre del 2008

Tenir dues mames



"Com serà per a la Nora tenir dues mames quan ja s'adoni d'aquest tipus de coses?" És una pregunta que em faig no poques vegades.

Quin temperament tindrà ella, com afrontarà aquesta diferència de la seva família respecte al gruix de famílies tradicional? Clar, d'entrada ella viurà la seva família com el que ha vist sempre i per tant com el més normal. Després s'adonarà que com la nostra no n'hi ha gaires (tot i que van augmentant).

Una cosa és clara: si tu transmets por ells n'agafen, si et sents que has d'amagar alguna cosa els petits acaben per notar-ho. Així que: "valor i al toro!", penso. La visibilitat i naturalitat és el millor camí. Sense haver d'anar amb la bandera onejant a tota hora, sinó més aviat sentint-se una família com una altra. Cada una té les particularitats, més enllà de gèneres.

Si les mames estem tranquil.les i satisfetes, molts més números perquè la petita n'estigui.
Això vol suficient seguretat personal. Aconseguir-la, per la millor de les causes: el benestar de la nostra petita.