Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entusiasme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entusiasme. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 d’agost del 2013

Retalls del viatge al País Valencià I: GAndia i el Joan


El Joan l'altre dia, parlant del seu propi pare, deia que en vida no es queixava sinó que era positiu en quasi tots els moments que ell en té record. Sempre vital. Com ell mateix, el fill. 

El Joan veu oportunitats en la majoria de les circumstàncies que se li presenten i pren una part molt activa per a aconseguir els molts somnis que encara té a ple rendiment. Des que el conec, ja fa varis anys, sempre el visualitzo perseguint somnis, molt actiu i implicat en allò que fa, en ajudar, en crear; i perseguint un altre projecte que a mi em feia patir una mica per si no ho assolia: aconseguir una merescuda jubilació plàcida. Un desig que finalment ha pogut acomplir i jo ho he pogut anar a veure al seu costat uns dies a la seva nova llar. 

Sempre penso que l'edat cronològica no és significativa - a no ser que hi hagi greus problemes de salut-. L'edat mental, la d'esperit, és la que compta. Ell és un clar exponent que hi ha gent que sempre serà jove doncs ell tot sencer n'és per dins. I en canvi hi ha persones de curta edat cronològica que semblen ancianes internament, porugues, passives, preocupades per amagar els anys que tenen, acomplexades per la idea de fer-se grans,  diria fins i tot obsessionades sense acceptar aquest pas del temps en sí. Però no saben que l'edat es du en l'actitud vital i aquesta pot ser eternament jove. Com ell. (Jo també em sento una mica així, eternament d'esperit alegre i jove i plena de curiositat i gaudi infantil.)

Ell diu: "He tingut molta sort a la vida", explicant moltíssimes anècdotes de joventut que ho proven. Una altra persona amb la mateixa vida faria una observació totalment diferent o contrària. Però la seva actitud és de que les coses li van bé, de que ell ho propicia, de que ell s'entusiasma amb el que li passa i amb ampliar horitzons, coneixements, tenir sempre nous projectes. I el fet és que ha tingut i té una vida apassionant: aventurera, viatgera, polifacètica, inquieta.

Al final les coses són , com diu la sàvia frase, del color del vidre amb el que es miren. I saber mirar el bo de les coses és no tan sols un do sinó també una qualitat que es pot fer cultivar i créixer, com una planta que primer és minúscula i al final es fa gran, alta, forta. Es pot aprendre a veure les coses amb més amabilitat i benevolència cap a nosaltres i als altres. I a acceptar el que ve com una benedicció, meravelladament. Ell ho fa així pel que explica i observo.

I contagia felicitat i irradia pau. Ara més que mai du la vida que vol i ple de llibertat, transmet la frescura de l'alegria interna i de tenir al cap la millora constant.. Pícaro, coqueto, curiós, tendre. Independent. No tothom als darrers anys de la vida emprendria un camí sol, a un lloc nou i allunyat de la xarxa que tenia, començant de zero. No té por. La por es pot fer marxar, i ell en sap. Saber veure-la i fer que passi de llarg, no fer-li gaire cas. Com un detall sense importància en un camí ple de reptes  i coses interessants a aprendre.

Amb ell hem rigut a dojo, sense poder parar, de les moltes situacions a vegades estressants amb les criatures, de les batalletes, de cada cosa que ha anat succeïnt i que hem pres amb el millor dels somriures, com a fets que ens han omplert de complicitat i per tant unit més. Tots cinc com cinc criatures hem viscut noves aventures sense moure'ns de la seva ciutat.

I hem irradiat felicitat.

Gràcies Joan per la teva hospitalitat, cuidados, amor i eterna joia!!! T'estimem!!!

dimecres, 31 de juliol del 2013

Sobre les emocions positives



Avui vull parlar d'emocions positives com: l'alegria, la serenitat, la il.lusió, la gratitud, l'amor, la curiositat o interès, l'esperança, la satisfacció, la diversió, la inspiració,...
 
Els estudis de psicologia sobre les emocions parlen d'uns clars avantatges  d'experimentar aquest tipus d'emocions positives, però d'una manera que pugui sorgir natural, no forçada (quina dificultat forçar l'aparició de l'alegria, l'amor,...!!). Sense descuidar que  les emocions negatives també compleixen funcions molt útils i del tot necessàries quan són adaptatives, i lluny de les teories extremadament positivistes que pràcticament "obliguen" a ser feliç i atribueixen a la persona que es pot ser feliç en tot moment si un vol. Aquestes teories són perilloses i fan més mal que bé doncs no són realistes.

Cal acceptar que hi ha emocions negatives i positives, però de forma natural i sempre que es pugui, si es pot fomentar el sentir una mica més sovint les segones ajuda a viure amb millor qualitat.

Us deixo unes suggerències de Marsha Linehan (2003):

 1) Construir experiències positives. 
 2) Posar-se metes que signifiquin aconteixements positius i treballar en la   consecució dels mateixos.
 3) Atendre les relacions personals.
 4) Fer front a les dificultats, no evitar-les.


 
 
I per acabar de completar aquesta informació, aquí tenim el que els autors experts sobre el tema diuen d'aquest tipus d'emocions:

1)      Ajuden a emmagatzemar repertoris de pensaments, reaccions i altres recursos que són necessaris en moments crítics.
2)      Permeten un funcionament cognitiu flexible, més predisposat al canvi i a assimilar i incorporar noves aportacions.
3)      Pensament i emoció s’influeixen i potencien recíprocament cosa que afavoreix una més adient presa de decisions perquè s’han descobert més alternatives.
4)      Inhibeixen les emocions negatives i desfan els efectes fisiològics que aquestes provoquen.
5)      Augmenten d’energia, entusiasme i disponibilitat per a fer front a nous reptes.
 
 
Emocions com l’amor o la tendresa activen el sistema nerviós parasimpàtic afavorint un estat de tranquil.litat i satisfacció que ajuden a la convivència.

dilluns, 19 de març del 2012

Cinema i felicitat (després de veure "Intocable")


Viure amb salut és increible.
Es poden buscar, triar experiències precioses, màgiques, paisatges infinits, sensacions., sabors, rituals extraordinaris.

Apartar estorbs, des-preocupar-se de tantes coses que ens bombardegen al cap i anar avançant en el saber gaudir d'allò aparentment petit, senzill, sense grandiloqüències.
M'omple l'ínfim, l'aire net als meus pulmons i fins l'abdomen, les onades i l'olor salada, un caminet de muntanya, l'aroma de la llenya cremant dins les llars, a les cases de poble a l'hivern, un prat florit de paparoles, directament de la infantesa a l'ara.
Un cafetó en un lloc encantador, un moment de soledat triada, o una cervesa en bona companyia.
Instants sense hora ni pressa.
I al bell mig de tot això la tranquil.litat de ser lliure retrobant-me.


Recomano altament veure la pel.li "Intocable", senzillament sublim!!! Flotar, riure i emocionar-se a parts iguals està garantit.
Imprescindible d'anar a veure al cinema, no quan surti en dvd.

divendres, 7 d’octubre del 2011

En suspensió

I el bloc segueix així, en suspensió, dia rere dia, setmana rere setmana, i això que tinc en llista de coses importants a fer el reviure'l. Ja ningú es recorda d'ell, penso. I què? Es la meva petita creació, una gota d'aigua emmig de l'oceà internàutic. Però és meu i m'omple de ganes de seguir, més que suficient.

Em penso que ens tornarem a trobar en aquest punt molt aviat.

Serà cert que cal allunyar-se per reemprendre amb més il.lusió? D'aquesta segona me'n sobra.


La foto és d'aquest cap de setmana, quan l'homenet de la casa es va estrenar amb les farinetes de verdura, tot un emprenedor!!





dimarts, 11 de gener del 2011

Una Entusiasta empedreïda



En un post antic parlava de la gent entusiasta, de tenir la sort de poder trobar-se aprop de persones que desprenen alegria i positivitat arreu i cada dia.

Doncs bé, en els darrers temps he anat coneixent més i més a una persona així, diria que és la més entusiasta que mai hagi tingut la sort de tractar.

Ella és una dona coratge, tot empenta, tot energia renovadora, en cap moment fa fallida, quan arriba l'aire es purifica i s'impregna de vitalitati festivitat, i em trobo fent un somriure gran i inevitable tot observant-la i parlant-hi.

Així mateix, té l'enorme virtut, suposo que en total acordància amb el seu temperament, de fer les coses amb amor, total entrega. Paradigma de l'"estar aquí i ara" que tant important trobo, i alhora difícil d'aconseguir.

El resultat d'allò que fa és una mena d'obra d'art, és l'entrega i atenció total posada, manifestada sobre les coses que ha modificat al seu pas, torrent d'energia insegotable.

El bo, a més, és que hi ha algun ingredient ben contagiós en aquesta actitud seva, i tan bon punt deixa casa nostra, ens quedem amb motla més alegria i la sensació que ens ha cuidat un àngel que tenim la sort de tenir a la vora.

La imatge és d una obra de Hundertwasser, artista austríac.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Josep (Adrià) Puntí i altres troballes



Gràcies al nou programa de TV3
El Convidat, el qual per cert trobo fet amb gust i sensibilitat, he anat a parar a les cançons d'Adrià Puntí, el qual m'havia cridat l'atenció des de fa molt però no m'havia dedicat a escoltar-lo bé. (També he anat a parar al seu bloc. )

Ara, es deu tractar del moment adient per a degustar-les, vénen i algunes d'aquestes peces em fan sentir molt. Són perles rares, amb expressions tan visualment poètiques com les que diuen així:

Cau polsim de flors
Plouen claus del cel

no em fa falta tenir por, ploro i prou.



I acabo amb la frase que va dir l'Eduard Punset, en el programa dedicat a aquest mateix d'El Convidat (aquell programa és el que em va captivar especialment):


ÉS que el món és fantàstic. I la gent és fantàstica, i no ho sap.

És d'un entusiasme del tot contagiós. No creieu?

dimarts, 22 de juny del 2010

La Revetlla !!!


Demà és la gran nit, la més curta, de celebració del solstici d'estiu i la revetlla de Sant Joan.
Una de les meves predil.lectes, si no la que més.

La màgia blanca, les fogueres, els rituals per a conjurar els millors designis.
Bruixes de colors, akelarres lluminosos i festius. Les herbes avui tindran les millors propietats...

Reunió amb altres insomnes disposades a celebrar, dansar i desitjar.

El bany sota la lluna (plena a poder ser) o, en el seu defecte, un bon lloc al descobert on assaborir l'aire fresc i la nit lluminosa, un espai des d'on sentir-se fluir amb l'univers i compartir alegria arreu.

Femenina, enigmàtica, eterna.

Allà on us trobeu...hi sou més que mai!!!


Veniu, a pler, records
i atieu la foguera -la foguera joana!
Tot aquest bosc
ja només és estelles
i el llenyataire
ha perdut el passos.
Cal canviar de pressa el decorat
perquè pugui florir a temps la berbena.

Mª Mercè Marçal a Bruixa de dol. Foguera joana

dimecres, 14 d’abril del 2010

En aquests moments


Uns projectes que neixen i creixen amb rapidesa sense a penes esperar-los.
Passió per les coses i els detalls.
Una vida viscuda com a única , fugaç i també intensa.
Són moments a no passar per alt, de pur creixement.
Igualment, de certs dolors escassos però punyents en la seva incertesa.
També de moltes alegries.
I sobretot l'actitud, tenir l'actitud valenta i positiva, sempre si es pot, fa un gran gran bé.


Per cert, que torni la República!!

dilluns, 8 de febrer del 2010

L'àngel de Sara Baras



Avui he tingut el plaer de conèixer una mica més d'aprop aquesta excel.lent ballarina gaditana, entrevistada per Josep Cuní al seu programa. L'havia vist en l'escenari i m'havia deixat hipnotitzada per la seva gran força, domini de la tècnica i màgia.

M'ha cridat molt l'atenció del que deia avui a l'entrevista en primer lloc la seva senzillesa, i el reconeixement que feia de l'ajut i suport de la gent que l'ha envoltat, en especial de la seva mare com a primera mestra de ball.

Es referia també a que des que va començar a ballar fins ara ha gaudit de la sort de tenir una il.lusió infantil sempre pel que ha fet. Quan ho deia es podia notar que aquesta
entrega i entusiasme ho envaïen tot.

Més enllà de la sort, que també existeix, hi ha la intel.ligència que algunes persones tenen per saber polir amb art el diamant en brut que duen dins seu.


La Sara ara s'aturarà un llarg temps per a fer realitat el seu projecte de maternitat, que de cap manera pot compaginar amb el ritme frenètic que el seu treball li exigeix.

Aquesta dona té, més enllà ja de la seva bellesa , un encant que fa que el que toca sigui art i passió pura. Tan de bo tingui també la mateixa sort i saber fer en el nou i meravellós projecte de ser mare
.

dissabte, 12 de desembre del 2009

Col.lecció de moments (caga tió FLG)




Arribem de la trobada anual de la FLG per a celebrar Nadal i que els petits facin cagar el tió. La triomfal arribada allà de la nostra filla, i com es manega en situacions socials grans em deixa perplexa.

Es velluga com peix a l'aigua, com més al seu aire millor, anant per les taules dels desconeguts i fent-se al grup escollit com si en formés part de sempre. Fent amistat amb petits i grans. DEmanant braços als que li cauen millor d'aquest segon grup i fent adéu a les mames del pal: "Me'n vaig amb fulanito, amb vosaltres dues ja ens veurem."
Tirant-se al tobogàn "a lo camikaze" i jo amb els pèls de punta veient la baixada salvatge, a ella com més perillosa més l'emociona!!
Veient-la amb les amistats que ja reconeix, anomena i ... i també si pot domina , com quan li prenia al Jan els seus àlbums i , ai de tu que li agafessis a ella!!! Ell tot conformat li explicava com es posaven les enganxines.
Si no li dones el què vol quan ho exigeix, te la lia que no saps ni cap a on mirar ni què dir.
L'estona en que es cantaven ranxeres ella ballava, aplaudia apassionadament en acabar-se les cançons.Tota ocasió és bona per a encomanar alegria d'existir.
Col.leccionem moments que seran per a la memòria, que m'ajuden a conèixer-la més i a sorprendre'm totalment.
El que més m'agrada és la sociabilitat, l'entusiasme i autonomia que té...calculo que als deu anys ja farà plans d'emancipació , això segur que ja no m'agradarà tant. De moment: a disfrutar ella i tots els que l'envoltem!!!!

dimarts, 24 de novembre del 2009

Entusiasme



Viure per a l'entusiasme!!! La mateixa paraula "entusiasme" convoca una gran força, una atracció irresistible per allò que ens agrada. Deixar-se arrossegar amb valentia per nous camins, per la improvització, espontanietat i passió.

No és això estar aquí? No és de debò fer-se un collaret amb allò que realment ens empeny a saltar, a gaudir, a superar?

Entusiasme és una paraula que ja encomana de tota la bona energia per a sortir de camins monòtons i fer una nova via, lliure, plena.

dimarts, 29 de setembre del 2009

Fins on imagines




Resistiré. No deixaré que la voràgine del dia a dia , sobretot laboral, se m'empassi. Ja no.
Ara la imaginació, aquest altre món bonic i ple de projectes em té plena a vessar d'energia i empenta.

"(...) Ahora tengo dos locales. Pero a veces me parece que son dos jardines imaginarios que he creado en mi cabeza. Unos jardines de ensueño. En ellos he plantado flores, he instalado fuentes. Los he creado con sumo cuidado, parecen muy reales. La gente viene, bebe, escucha música, habla y luego se va. ¿Y por qué crees que, noche tras noche, tanta gente se gasta tanto dinero en venir a tomar una copa aquí? Pues porque todo el mundo en mayor o menor medida, busca un lugar imaginario. Y la gente viene aquí para ver un jardín fantástico creado de forma exquisita que parece flotar en el aire y para verse a sí misma incluida dentro de esta escena."

Haruki Murakami "A sur de la frontera, al oeste del sol"

Es tracta sota el meu punt de vista d'anar més enllà del que ve a diari, cap allà on IMAGINEM possible per a nosaltres. O no?

dissabte, 17 de gener del 2009

Yeah!!!

Yeah!!!!
Alliberar-se de vells lligams
mirar les coses sense parpellejar

agafar cada tema com vingui
,
sense anar sobre segur

Deixar flu
ir
deixar marxar

agafar com a únic el què ho és:

cada dia pot ser l'últim
i això
és el que m'omple de vitalitat.

divendres, 28 de novembre del 2008

Ja tens nou mesos!


Noreta petitona
nou mesos de Nora!!!

Ets Alegria, Generositat, Simpatia, Dolçura:
regales somriures, festa, carícies, balls i cançons.

Ets la nineta més desitjada i estimada,
cada dia estem més boges per tu,
filleta dels nostres ulls!!!!

El millor de tot: anar a dormir i saber que hi ets, sentir-te somiant plàcidament,
despertar-se i saber que existeixes i dones sentit, plenitud a les nostres vides.
Ganes boges d'agafar-te: comença la festa!

dissabte, 1 de novembre del 2008

Recomiendo

De vez en cuando escribiré en castellano, abandonando mi amada lengua catalana por unos momentos. Hay alguna persona amiga que no entiende el catalán por ser de, y vivir en otro país, que me pidió que lo hiciera.

Hoy recomendar de nuevo un post del blog "100Volando", publicado a fecha de hoy y titulado "Filosofía del entusiasmo 2".


Por otro lado una película del director Ferzan Ozpetek -del que hablé en otro post-; la peli se llama "No basta una vida" (en italiano se titula "Saturno Contro"), triste pero muy humana. Un canto a la amistad, al amor, a empezar de nuevo.

La película me pone en contacto con algo que a menudo tengo en mente: la fugacidad de todo. La importancia de vivir en el aquí y en el ahora con toda amplitud de miras y lejos de la apatía, la monotonía y el victimismo/pasividad.
La importancia de valorar, cuidar, compartir.

La foto es de este film.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Entussiastes

Voldria parlar d'un tipus de gent: aquella que desprèn molta confiança, alegria, positivitat. Que et fa sentir com si la coneguessis de tota la vida malgrat no haver-la vist mai abans.

Persones decidides, prop
eres i que fan les coses amb sentiment i passió. Si els trobes a la seva feina, dóna gust veure'ls treballar per com s'hi entreguen i el que transmeten.

D'entrada sembla qu
e no es compliquen gaire la vida, que van "amb poc equipatge". Les coses les saben arribar a dir pel seu nom, i això els evita força embolics.Segurament s'ho han currat força per arribar a aquest grau de benestar amb sí mateixes. Tot i que en algunes ho he vist com un do innat.

Una d'aquestes persones, que he trobat en els darrers temps, és la pediatra de la nostra filla. És ben bé així: una noia que ens ha cuidat des que va atendre la Nora en néixer, que li té molt carinyo, com si fos de la seva pròpia família, i que ens fa sentir molt a gust quan fem la visita mensual de la petita. Riem molt totes plegades i sembla que hi hagi una amistat de fa molt.

Espero seguir passejant-me per la vida tot trobant-me força gent així, i que s'encomani!

La imatge és de Teresa Herrador.

dijous, 4 de setembre del 2008

Siusplau: que surti del cor!! I visca la imperfecció!!




Que no surti bé, que sigui absurd, que no complagui a tothom, que resulti massa simple,.. Què més dóna? El que vull és fer allò que em surti del cor.

Al cap i a la fi tot és tan breu...!


El tabú al sentiment, a l'expressar emocions, a que aquestes desbordin i ens amarin, al que els altres puguin descobrir d'un mateix: aix, quina por!!
Guardem tresors valuosos en una capseta que pretenem obrir algun dia, sempre futur i cada cop més llunyà.


Això encorseta, ens fa anar amb més pes del compte i més rigidesa de la desitjada.

Doncs per a mi en les emocions està el sentir-me viva, no ser una autòmata, sortir-me del desig de controlar, de fer bé, de no errar. Que intel.ligent és qui sap riure després d'haver-se equivocat, com parlàvem ahir amb un bon company.

També la ràbia o la tristesa són emocions que ens fan ser qui som i que és bo païr com a part de cadascú. Tan mal vista que està la tristesa! Que no ens vegin plorar, és pecat, signe de debilitat. I que bé que arriba a anar!! Quan he plorat em sento tan lleugera...tota càrrega n'és una mica menys.

Que puguem ser una mica més imperfectes cada dia, tot enrient-nos-en!!



Per acabar cito al filòsof argentí Alejandro Rozitchner del seu blog: www.100volando.net , per a mi totalment recomanable:

"Espontaneidad y autenticidad son modos que van siempre juntos. Dan la sensación de frescura, de liviandad. Es un estado de fluidez emocional, que puede darse cuando lo que hay por sentir es aceptado y encajado en la realidad personal."