Retalls de vida en paraules. L'amor, l'amistat, la maternitat, "filosofades", els moments únics...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bons moments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bons moments. Mostrar tots els missatges
divendres, 30 d’agost del 2013
Retalls del viatge al País Valencià I: GAndia i el Joan
El Joan l'altre dia, parlant del seu propi pare, deia que en vida no es queixava sinó que era positiu en quasi tots els moments que ell en té record. Sempre vital. Com ell mateix, el fill.
El Joan veu oportunitats en la majoria de les circumstàncies que se li presenten i pren una part molt activa per a aconseguir els molts somnis que encara té a ple rendiment. Des que el conec, ja fa varis anys, sempre el visualitzo perseguint somnis, molt actiu i implicat en allò que fa, en ajudar, en crear; i perseguint un altre projecte que a mi em feia patir una mica per si no ho assolia: aconseguir una merescuda jubilació plàcida. Un desig que finalment ha pogut acomplir i jo ho he pogut anar a veure al seu costat uns dies a la seva nova llar.
Sempre penso que l'edat cronològica no és significativa - a no ser que hi hagi greus problemes de salut-. L'edat mental, la d'esperit, és la que compta. Ell és un clar exponent que hi ha gent que sempre serà jove doncs ell tot sencer n'és per dins. I en canvi hi ha persones de curta edat cronològica que semblen ancianes internament, porugues, passives, preocupades per amagar els anys que tenen, acomplexades per la idea de fer-se grans, diria fins i tot obsessionades sense acceptar aquest pas del temps en sí. Però no saben que l'edat es du en l'actitud vital i aquesta pot ser eternament jove. Com ell. (Jo també em sento una mica així, eternament d'esperit alegre i jove i plena de curiositat i gaudi infantil.)
Ell diu: "He tingut molta sort a la vida", explicant moltíssimes anècdotes de joventut que ho proven. Una altra persona amb la mateixa vida faria una observació totalment diferent o contrària. Però la seva actitud és de que les coses li van bé, de que ell ho propicia, de que ell s'entusiasma amb el que li passa i amb ampliar horitzons, coneixements, tenir sempre nous projectes. I el fet és que ha tingut i té una vida apassionant: aventurera, viatgera, polifacètica, inquieta.
Al final les coses són , com diu la sàvia frase, del color del vidre amb el que es miren. I saber mirar el bo de les coses és no tan sols un do sinó també una qualitat que es pot fer cultivar i créixer, com una planta que primer és minúscula i al final es fa gran, alta, forta. Es pot aprendre a veure les coses amb més amabilitat i benevolència cap a nosaltres i als altres. I a acceptar el que ve com una benedicció, meravelladament. Ell ho fa així pel que explica i observo.
I contagia felicitat i irradia pau. Ara més que mai du la vida que vol i ple de llibertat, transmet la frescura de l'alegria interna i de tenir al cap la millora constant.. Pícaro, coqueto, curiós, tendre. Independent. No tothom als darrers anys de la vida emprendria un camí sol, a un lloc nou i allunyat de la xarxa que tenia, començant de zero. No té por. La por es pot fer marxar, i ell en sap. Saber veure-la i fer que passi de llarg, no fer-li gaire cas. Com un detall sense importància en un camí ple de reptes i coses interessants a aprendre.
Amb ell hem rigut a dojo, sense poder parar, de les moltes situacions a vegades estressants amb les criatures, de les batalletes, de cada cosa que ha anat succeïnt i que hem pres amb el millor dels somriures, com a fets que ens han omplert de complicitat i per tant unit més. Tots cinc com cinc criatures hem viscut noves aventures sense moure'ns de la seva ciutat.
I hem irradiat felicitat.
Gràcies Joan per la teva hospitalitat, cuidados, amor i eterna joia!!! T'estimem!!!
Etiquetes de comentaris:
amistat,
aprenentatges,
bons moments,
entusiasme,
viatges
dimecres, 31 de juliol del 2013
Sobre les emocions positives
Avui vull parlar d'emocions positives com: l'alegria, la serenitat, la il.lusió, la gratitud, l'amor, la curiositat o interès, l'esperança, la satisfacció, la diversió, la inspiració,...
Els estudis de psicologia sobre les emocions parlen d'uns clars avantatges d'experimentar aquest tipus d'emocions positives, però d'una manera que pugui sorgir natural, no forçada (quina dificultat forçar l'aparició de l'alegria, l'amor,...!!). Sense descuidar que les emocions negatives també compleixen funcions molt útils i del tot necessàries quan són adaptatives, i lluny de les teories extremadament positivistes que pràcticament "obliguen" a ser feliç i atribueixen a la persona que es pot ser feliç en tot moment si un vol. Aquestes teories són perilloses i fan més mal que bé doncs no són realistes.
Cal acceptar que hi ha emocions negatives i positives, però de forma natural i sempre que es pugui, si es pot fomentar el sentir una mica més sovint les segones ajuda a viure amb millor qualitat.
Us deixo unes suggerències
de Marsha Linehan (2003):
1) Construir
experiències positives.
2) Posar-se metes que signifiquin aconteixements
positius i treballar en la consecució dels mateixos.
3) Atendre les relacions
personals.
4) Fer front a les dificultats, no evitar-les.
I per acabar de completar aquesta informació, aquí tenim el que els autors experts sobre el tema diuen d'aquest tipus d'emocions:
1) Ajuden a emmagatzemar
repertoris de pensaments, reaccions i altres recursos que són necessaris en
moments crítics.
2) Permeten un funcionament
cognitiu flexible, més predisposat al canvi i a assimilar i incorporar noves
aportacions.
3) Pensament i emoció
s’influeixen i potencien recíprocament cosa que afavoreix una més adient presa
de decisions perquè s’han descobert més alternatives.
4) Inhibeixen les emocions
negatives i desfan els efectes fisiològics que aquestes provoquen.
5) Augmenten d’energia,
entusiasme i disponibilitat per a fer front a nous reptes.
Emocions com l’amor o la tendresa activen el sistema
nerviós parasimpàtic afavorint un estat de tranquil.litat i satisfacció que
ajuden a la convivència.
Etiquetes de comentaris:
bons moments,
emocions,
entusiasme,
il.lusions,
plans i projectes,
psicologia
dilluns, 11 de febrer del 2013
Relat de l''Escapada
Avui per fi, després de varis anys de no practicar-ho, hem aconseguit marxar soles un cap de setmana. Sí! És cert!
Mentre agafem el cotxe havent deixat els nostres petits a les respectives "cangurs" ens envaeixen un munt d'emocions d'allò més variades. La primera, certa sensació d'irrealitat, d'incredulitat, com d'estar somiant despertes el mateix instant. Tots els astres per fi s'han alineat; hem trobat les persones adients i generoses per a ajudar-nos, aquestes han tingut disponibilitat quasi immediata, no ha emmalaltit ningú amb prou virulència, cap contratemps ha arribat en mala hora, com pot passar, etc., etc.
Tot seguit, un silenci persisteix al llarg dels minuts següents i aquest no es trenca en cap moment des dels seients posteriors del cotxe, i ens va constatant que és un somni però real. Ens mirem, somriem, sense paraules, estranyades i admirades alhora, còmplices.
Mentre els quilòmetres ens van allunyant cada cop més dels nostres "retoños" una creixent sensació de llibertat i enyorança recorre les nostres ments i les nostres goles respectivament.
Mirem de reüll, ara una ara l'altra, els seients buits de les cadiretes infantils, mentre el motor del vehicle ronca cada vegada a més velocitat. Aquest cop sí: l'escapada a dues va de debò!!
L'eufòria s'incrementa mentre en cap moment deixem de notar com el cordó umbilical es tensa. Intentem ignorar aquesta sensació, pugem el volum de la música i ens sentim poc menys que Thelma i Louise en les escenes on se senten volar.
Un munt d'aventures a viure recorren els nostres capets inquiets i comencem a verbalitzar tot allò que voldríem fer el cap de setmana, pluja d'idees inacabable que faria pensar que en lloc de marxar 48 hores ens en anéssim sis mesos. Tanta és la set d'estar sense rellotge: de viure el temps d'una forma quasi oblidada.
Deixem anar camí enllà les espectatives perquè aquestes no ens aixafin res d'aquesta aventura única, i agafem les corbes cap al retir tan preuat, amb lleugeresa i il.lusió infantil compartides.
NOTA: En especial agraïment a la iaia L i a les amigues R i L i els seus petits, per a fer-ho possible i tan fàcil!!!
dissabte, 3 de desembre del 2011


Quatre imatges del meu matí d'avui pel Born:
En primer lloc la plaça de les Olles voltada de carrers amb noms xatos: carrer de les Dames, carrer La Volta d'en Bufanalla, el de la Volta dels Tamborets, carrer dels Ases i carrer Malcuinat. Parada amb un bon suc de taronja natural, escriptura i calma.
També he passat per una botiga per la que tinc debilitat, Casa Gispert, al carrer Sombrerers. És entrar en un món antic, temple de cafès torrats allà mateix, fruits secs, xocolates, paneres nadalenques -en cistells- evocadores (com les va anomenar Espriu quan n'hi varen fer arribar una) i mil delicadeses més, i decorat amb un gust que ratlla la màgia. La guinda: els galets pintats daurats i penjats al sostre amb fil de pescar combinats amb pàgines de cançoner: una decoració de Nadal exquisida!
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
bons moments,
indrets amb encant
dimarts, 25 d’octubre del 2011
ADELE - Set Fire to The Rain
COM M'AGRADA QUAN UNA CANÇÓ EM DEIXA EMPREMTA, COM AQUESTA!
UN VIATGE RECOMANABLE
dijous, 24 de febrer del 2011
Vents de canvi

Aquests darrers dies el meu cap va fent els seus càlculs i hipòtesis sobre el radi d'acció que em concedirà el metge dilluns quan presumiblement em doni la "llibertat vigilada"... Em podré moure per casa ja? I sortir del pis? Potser allunyar-me de la nostra illa cases? O fins i tot... em deixarà anar més enllà, fins els límits del barri o de la ciutat???
Noto que m'està passant quelcom estrany ...
Serà que em creixen ales??
dimecres, 9 de febrer del 2011
Dimecres al sol

Avui una novetat excepcional, he començat una nova i prometedora pràctica semi-estirada a la tumbona: solàrium natural per a la cara, la panxona i els peus.
A dins la peixera que és casa meva a penes hi entra la brisa ni es pot ensumar res d'interessant.
M'he dedicat a flairar l'aire fresc, les olors de les restes d'hivern, les notes de llenya d'alguna xemeneia no gaire llunyana barrejades amb la humitat matinera. S'endevinava l'aroma de terra fresca del parc, em podia imaginar les fulles dels arbres tremolant amb les pessigolles del vent.
Sense les olors naturals que circulen per l'exterior, falta alguna cosa essencial.
Sense l'aire i el solet que aquest matí redescobria em faltava energia vital, i me'n penso saciar ara que puc fer els matins al sol.
La foto és meva, Berguedà estiu de 2010
La foto és meva, Berguedà estiu de 2010
dimecres, 29 de desembre del 2010
Amy Winehouse - Love Is A Losing Game - Official Music Video
Escoltant aquesta cançó...
Melangia i esperança es barregen
deixant-me un gust finalment dolç.
Ambient serè
en la llar càlida
a fora la pluja , el fred.
Em trobo bé, m'ha arribat la calma.
Sospiro, m'endormisco somrient.
Recordo el pare dient " Que bé s'està quan s'està bé." Quanta raó tenies, t'entenc molt bé.
Gràcies Phill per haver-nos descobert aquesta cançó i haver-me gravat tantes hores de música, Gent nova que dóna tant.
dissabte, 27 de novembre del 2010
Plaers del tot confessables

Estic enlentint tot el que puc el final de la lectura de la novel.la de la que gaudeixo fa dies, La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, així com també i alhora ho faig amb les darreres mossegades del pa amb tomàquet i pernil de paletilla que les meves papil.les gustatives adoren.
Ah! I les teves patadetes fan el contrapunt.
Es pot demanar més? Jo no.
dilluns, 19 de juliol del 2010
Racó per a gnoms, o deixar fluir

La foto és meva.
Fent les tafaneres pels voltants del poble hem anat descobrint racons màgics.
Com ahir a la tarda. S'havia fet força tard i jo ja pensava que no la podria convèncer. A la petita sí, perquè té tantes ganes de marxa que el difícil és tot el contrari: demanar-li que pari quieta un instant.
Vaig tenir sort i ella es va deixar encuriosir.
Després de poca estona de passejar vèiem davant nostre un pont molt arreglat, com és típic de la zona el tenir cura de les coses, amb el riu cantant força avall, i una cascada i tot.
Passat el pont el camí que seguia estava barrat, ideal per a gent inquieta: vam seguir enllà fins a arribar el que es diria ben bé un racó de fades: l'herba el tapissava, hi havia a més , sota els arbres , unes boniques taules de fusta per a fer-hi picnic. Després el bosc seguia amunt, convidant a explorar-hi.
Així ho va fer ella, i al cap d'uns minuts tornava contenta parlant d'un petit rierol.
M'hi vaig enfilar, el caminet duia a una part feréstega, on en un punt d'aquell rierol hi havia un pessebre. Sí, era tal mateix: una part on la molsa havia cobert una roca, damunt de la qual hi havia una cova i un gorg, i finalitzava en un salt d'aigua cap al riuet, tot a escala per a gnoms. T'imaginaves de seguida com els petits éssers devien nedar en aquell indret quan ningú els venia a estorbar.
I aleshores vaig tenir una sensació de pau molt gran, i em va venir a la ment la frase tranquil.litzadora que necessitava escoltar" Serà el que hagi de ser". SEnsació de deixar fluir, no oferir resistències!!!
Era un regal de les criaturetes?
divendres, 23 d’abril del 2010
Sant Jordi

Un Sant Jordi ambdues senzilles roses, un llibre i un passeig ple de parcs on jugar i agafar motos de plàstic, amb berenar a la xocolateria com a regal final. Una altra diada rodona.
Que els dracs bressolin princeses sota l'esguard de sols i llunes...
La il.lustració és d'Anna Silivonchik
Etiquetes de comentaris:
amor,
bons moments,
celebracions,
família
dilluns, 22 de març del 2010
Picnic del 29è Festival de Jazz de Terrassa

Bon rotllo al picnic jazz, cada any millor. Hi ha qui va ballar i gaudir un cop més sent el centre...
Love is in the air... !!
Etiquetes de comentaris:
amistat,
amor,
art,
bons moments,
filla meva
dimarts, 23 de febrer del 2010
Amistats que retornen...amb alegria

Aquest cap de setmana em va passar una cosa bonica.
La que havia sigut la meva millor amiga durant els estudis de secundària ha passat el cap de setmana, juntament amb la seva família, amb nosaltres.
Després de molt temps de no veure'ns més que alguna horeta feia no sé ni quants anys, hem provat, hem fet un intensiu. I ha sigut bonic.
Estones de recordar el passat, riure de tonteries que fèiem, situacions ja oblidades, saber de gent que fa més de quinze anys que no he vist ni n'he parlat,... M'ha portat records que sinó ni hagués retrobat mai més, com quan una olor et retorna de cop vívidament a un moment llunyà.
Veure la semblança de la seva filleta amb ella quan era petita,..
TAmbé veure com s'organitza una família amb dos fills ja més grans que la nostra, com els parlen, eduquen... Amb molt de bon humor, sigui dit de pas.
M'havia desconnectat bastant d'aquest meu passat adolescent i jove; canviar de ciutat i fer un tipus de vida diferent ha pesat molt. Però el regal d'aquesta retrobada m'ha fet veure que és important, si es pot fer, no trencar del tot amb les arrels i poder-ne incorporar parts a la persona que una és en el present.
Per cert que la meva amiga de joventut em recorda a una de les meves millors amigues actuals, tenen el mateix sentit de l'humor, optimisme, empenta, alegria i simpatia. ÉS una sort topar-se i fer camí, encara que sigui un tros, amb gent així. SEmblen conèixer tothom sense haver-los vist mai, una espontanietat i intel.ligència per a fer lleugeres les coses més dures de viure.
La vida de fa uns anys em sembla una altra vida, però és la mateixa que ha teixit qui sóc ara, és bo recordar, entendre, concidir i riure. És un regal dels bons retrobar una gran amiga i sentir com si els anys no haguessin passat i seguíssim la mateixa conversa en el punt on la vam deixar el darrer cop.
dilluns, 22 de febrer del 2010
Elucubracions ... blocs...

Hi ha coses que em produeixen un plaer intens del tema bloc, com ara:
Veure que hi ha vàries novetats en les actualitzacions dels blocs que m'agraden més, sobretot de la gent que aprecio i/o que escriu bé sobre temes interessants. Llegir-les. Si m'inspiro deixar-hi petjada, compartir.
Descobrir algun comentari o seguidor inesperat en el meu.
Rellegir algun post antic de l'"Aquí i ara" dels que més em satisfan.
La sensació d'haver escrit quelcom que, a part de ser terapèutic i divertit per a mi, sospiti que pot arribar a tenir interès per a algú altre.
Fer xarxa entre bloggers, blocaires, blogueros o com n'hi diguin.
Si tens bloc i/o vols compartir aquí què t'agrada a tu dels blocs , serà un plaer llegir-te...
dissabte, 12 de desembre del 2009
Col.lecció de moments (caga tió FLG)

Arribem de la trobada anual de la FLG per a celebrar Nadal i que els petits facin cagar el tió. La triomfal arribada allà de la nostra filla, i com es manega en situacions socials grans em deixa perplexa.
Es velluga com peix a l'aigua, com més al seu aire millor, anant per les taules dels desconeguts i fent-se al grup escollit com si en formés part de sempre. Fent amistat amb petits i grans. DEmanant braços als que li cauen millor d'aquest segon grup i fent adéu a les mames del pal: "Me'n vaig amb fulanito, amb vosaltres dues ja ens veurem."
Tirant-se al tobogàn "a lo camikaze" i jo amb els pèls de punta veient la baixada salvatge, a ella com més perillosa més l'emociona!!
Veient-la amb les amistats que ja reconeix, anomena i ... i també si pot domina , com quan li prenia al Jan els seus àlbums i , ai de tu que li agafessis a ella!!! Ell tot conformat li explicava com es posaven les enganxines.
Si no li dones el què vol quan ho exigeix, te la lia que no saps ni cap a on mirar ni què dir.
L'estona en que es cantaven ranxeres ella ballava, aplaudia apassionadament en acabar-se les cançons.Tota ocasió és bona per a encomanar alegria d'existir.
Col.leccionem moments que seran per a la memòria, que m'ajuden a conèixer-la més i a sorprendre'm totalment.
El que més m'agrada és la sociabilitat, l'entusiasme i autonomia que té...calculo que als deu anys ja farà plans d'emancipació , això segur que ja no m'agradarà tant. De moment: a disfrutar ella i tots els que l'envoltem!!!!
Etiquetes de comentaris:
bons moments,
entusiasme,
filla meva,
homoparentalitat
diumenge, 12 de juliol del 2009
Celebracions
La qüestió és celebrar. El què sigui, per menut que pugui resultar a segons qui, sobretot a qui no sol fer-ho. Aquí som molt donades a això. Sovint els fets positius significatius els celebrem.
La veritat és que la festa és un ritual del tot renovador, revitalitzant, socialitzador, trencador de ritmes iguals, recordatori de que la vida és breu, de que hi ha molt pel que estar contents i menys queixosos de l'habitual.

M'agraden aquests tipus de rituals. Trenquen amb la monotonia del pas dels mesos, tots iguals. Cada any tinc unes dates, cites, events als que no m'agrada faltar. Ja sé que aquell mes hi ha allò esperant que m'estimula a que passin altres dies més costosos.
I després hi ha les bones notícies, aquelles celebracions espontànies a les que vols poder anar i compartir perquè a algú li ha passat una cosa bona, ha aconseguit una meta,...
El meu aniversari és una de les dates que m'agrada, tot i que hi ha anys que no hi ha tant humor per a fer-ho en mogollón. Però sempre que ho fem disfruto com una camella. Coincidim un grup més o menys igual , i en dates tan caloroses, poca gent es resisteix a venir. Tothom té ganes de sortir, disfrutar la nit, ballar i trobar-se amb gent afí.
Aquest divendres la cosa es va repetir; amistats de primera categoria, algunes absències més que justificades però que vam notar molt, i l'animació i alegria característica. El Regal per excel.lència de fer-me més gran: tot un grup d'amistats amb qui xerrar, riure, menjar bé i ballar fins a altes hores.
La imatge és de Takashi Murakami
La veritat és que la festa és un ritual del tot renovador, revitalitzant, socialitzador, trencador de ritmes iguals, recordatori de que la vida és breu, de que hi ha molt pel que estar contents i menys queixosos de l'habitual.

M'agraden aquests tipus de rituals. Trenquen amb la monotonia del pas dels mesos, tots iguals. Cada any tinc unes dates, cites, events als que no m'agrada faltar. Ja sé que aquell mes hi ha allò esperant que m'estimula a que passin altres dies més costosos.
I després hi ha les bones notícies, aquelles celebracions espontànies a les que vols poder anar i compartir perquè a algú li ha passat una cosa bona, ha aconseguit una meta,...
El meu aniversari és una de les dates que m'agrada, tot i que hi ha anys que no hi ha tant humor per a fer-ho en mogollón. Però sempre que ho fem disfruto com una camella. Coincidim un grup més o menys igual , i en dates tan caloroses, poca gent es resisteix a venir. Tothom té ganes de sortir, disfrutar la nit, ballar i trobar-se amb gent afí.
Aquest divendres la cosa es va repetir; amistats de primera categoria, algunes absències més que justificades però que vam notar molt, i l'animació i alegria característica. El Regal per excel.lència de fer-me més gran: tot un grup d'amistats amb qui xerrar, riure, menjar bé i ballar fins a altes hores.
La imatge és de Takashi Murakami
dissabte, 16 de maig del 2009
A L'Empordà
Dinem tots junts, després d'una retrobada emotiva i preparació de l'àpat per equips.
Els nois de l'amanida, les noietes dels pintxos de fruita, les que paren taula a fora, els encarregats de les brases i la carn al jardí.

Hi ha animació, riures provocats sobretot per dos dels majors pallassos que competeixen el el.loqüència i no paren de dir-ne de grosses.
LA quitxalla juga plegada, en el seu món propi separat del dels grans; hi ha els gatets , les joguines, els arbres, els dibuixos. La nostra filla no perd detall ni joc, té un tronc que li fa de taula, un graó apassionant de pujar i baixar, uns cadellets que agafa de qualsevol manera -pobrets!-, i ha trobat les millors mainaderes, que vetllen tot el temps perquè estigui bé.
Debats, records, silencis, molt bon rotllo entre gent macota.
Molt a gaudir, un vídeo de boda de les que fan goig d'anar, amb llagrimeta inclosa clar. Passeig campestre, bon sopar i nit calmada amb fons de grills només.
I uns amfitrions professionals.
Això És Vida!!!
La foto és de la pel.lícula "El hada ignorante"
Els nois de l'amanida, les noietes dels pintxos de fruita, les que paren taula a fora, els encarregats de les brases i la carn al jardí.

Hi ha animació, riures provocats sobretot per dos dels majors pallassos que competeixen el el.loqüència i no paren de dir-ne de grosses.
LA quitxalla juga plegada, en el seu món propi separat del dels grans; hi ha els gatets , les joguines, els arbres, els dibuixos. La nostra filla no perd detall ni joc, té un tronc que li fa de taula, un graó apassionant de pujar i baixar, uns cadellets que agafa de qualsevol manera -pobrets!-, i ha trobat les millors mainaderes, que vetllen tot el temps perquè estigui bé.
Debats, records, silencis, molt bon rotllo entre gent macota.
Molt a gaudir, un vídeo de boda de les que fan goig d'anar, amb llagrimeta inclosa clar. Passeig campestre, bon sopar i nit calmada amb fons de grills només.
I uns amfitrions professionals.
Això És Vida!!!
La foto és de la pel.lícula "El hada ignorante"
dimarts, 5 de maig del 2009
Al paraís
Aquest és un dels racons on ens anem a perdre de tant en tant.
Té tant de verd que es diria que el món de sobte és el paraís,

hi ha tant de silenci que sembla que la pau és l'únic que existeixi, la calma que s'hi respira fa que de sobte l'estrés resulti més que inexplicable.
Aquest indret guaridor m'ha fet gaudir com mai de la meva família. Les tres maries hem passat cada minut calmades, felices.
Hi ha hagut moments per a tot: soledat, companyia mútua i també vida social amb amistats molt estimades.
Amb regals així em sento lleugera com una ploma, l'espontanietat estimada torna a fluir, em sento més propera que mai a la meva filla, a les meves nenes.
Té tant de verd que es diria que el món de sobte és el paraís,
hi ha tant de silenci que sembla que la pau és l'únic que existeixi, la calma que s'hi respira fa que de sobte l'estrés resulti més que inexplicable.
Aquest indret guaridor m'ha fet gaudir com mai de la meva família. Les tres maries hem passat cada minut calmades, felices.
Hi ha hagut moments per a tot: soledat, companyia mútua i també vida social amb amistats molt estimades.
Amb regals així em sento lleugera com una ploma, l'espontanietat estimada torna a fluir, em sento més propera que mai a la meva filla, a les meves nenes.
Etiquetes de comentaris:
amistat,
bons moments,
família,
vacances
dilluns, 6 d’abril del 2009
Momentet
I avui toca cuinar una mica per la família. Verdura per la petita, cuscus per les grans.
A fora és de dia malgrat sigui ja tard, i no tinc pressa. La Nora dorm , estic sola , tranquil.la, dia de soledat tan necessitada.

Passo per aquí i després segueixo als fogons.
Un retall on m'aturo uns moments:val la pena.
A fora és de dia malgrat sigui ja tard, i no tinc pressa. La Nora dorm , estic sola , tranquil.la, dia de soledat tan necessitada.

Passo per aquí i després segueixo als fogons.
Un retall on m'aturo uns moments:val la pena.
diumenge, 29 de març del 2009
Retall de Diumenge de Festa
Estic escrivint al meu diari.
La Nora apareix amb el seu cotxet carregat amb dues nines. Va tota decidida fins que s'encalla amb l'armari. Llavors ve cap al llit, em mira, s'amaga rera l'edredó i treu el cap rient amb cara de bitxo. Moment de joia intensa: ric amb el cor explotant.

Dóna la volta al llit i ve. Em demana del iogur amb cereals que esmorzo, n'hi dono una mica i se'n va ràpidament cap al mirall a parlar amb la seva doble: riuen i xerren a parts iguals.
Estoy escribiendo en mi diario.
La Nora aparece con su cochecito cargado con dos muñecas. Va muy decidida hasta que se encalla en el armario. Entonces viene hacia la cama, me mira, se esconde detrás del edredón y asoma la cabeza riendo con cara de bichito. Momento de felicidad intenso: me rio con el corazón explotando.
Da la vuelta a la cama y viene directa a mi. Me pide del yogur y cereales que estoy desayunando, le doy un poco y se va rápidamente hacia el espejo a hablar con su doble: charlan y rien a partes iguales.
La Nora apareix amb el seu cotxet carregat amb dues nines. Va tota decidida fins que s'encalla amb l'armari. Llavors ve cap al llit, em mira, s'amaga rera l'edredó i treu el cap rient amb cara de bitxo. Moment de joia intensa: ric amb el cor explotant.
Dóna la volta al llit i ve. Em demana del iogur amb cereals que esmorzo, n'hi dono una mica i se'n va ràpidament cap al mirall a parlar amb la seva doble: riuen i xerren a parts iguals.
Estoy escribiendo en mi diario.
La Nora aparece con su cochecito cargado con dos muñecas. Va muy decidida hasta que se encalla en el armario. Entonces viene hacia la cama, me mira, se esconde detrás del edredón y asoma la cabeza riendo con cara de bichito. Momento de felicidad intenso: me rio con el corazón explotando.
Da la vuelta a la cama y viene directa a mi. Me pide del yogur y cereales que estoy desayunando, le doy un poco y se va rápidamente hacia el espejo a hablar con su doble: charlan y rien a partes iguales.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


.jpg)

