Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris família. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de novembre del 2011

GERMANS



Complicitats, enfados, cures, competitivitats, emmirallaments, aprenentatges... tantes altres coses de les que no podia parlar gaire a nivell vivencial fins fa poc, per no haver tingut germans.

Ara disfruto amb els nostres fills mirant com es busquen, juguen junts -sí, ja han començat- riuen plegats. Tenen ja un equip format, duet simpàtic, clucada d'ull entre iguals.

Els nostres menuts estan doblement espavilats l'un amb l'altre. Ell ja va néixer i creix amb la "canya" d'ella i a sobre s'ho passa teta, ella té un màster en compartir atenció i portar-ho amb molta dignitat. Només llevar-se ja el busca per tot el pis.

Penso que tenen sort i que per poc que s'entenguin de grans (a saber com serà) moltes són les coses positives que s'enduran, ja ho estan fent fa temps.

dissabte, 4 de juny del 2011

Tendre com un Cotonet

La foto la vaig fer jo, detall del preciós ram que ens va fer la iaia Lu pel seu naixement

Molt temps de cap per avall i tot de potes amunt... ara, ens anem tornant a posar en marxa. Es tracta d'una marxa curta; som quatre en un vehicle molt lent, que va per un caminet molt allunyat de les grans autopistes. Es una carretereta plena de verd, on ens aturem sovint a olorar les flors, a escoltar el cant dels ocells i guaitar com saltironegen i juguen lliures. La Petitesa.

Segur que tot el temps entorn a l'arribada del Martí no ha tingut res a veure a com ho esperàvem, pero ha sigut i és temps de molts descobriments.

Ell completa i omple de tendresa la nova família que som.

dijous, 2 de desembre del 2010

El calendari d'advent (i altres tradicions nadalenques)



De petita a casa meva el Nadal el vivíem de forma molt bonica i especial. Moltes de les tradicions catalanes les seguíem, anàvem a la Fira de Santa Llúcia, fèiem el pessebre (el meu pare en feia de molt originals, algun any amb cascades naturals i tot), el tió cagava fort la nit de Nadal, enviàvem postals i en rebíem també un munt, engalanàvem tot el pis amb llumetes i molts altres detalls, cantàvem nadales al voltant de l`orgue, tots: els pares, els avis i jo, els dies de Nadal, SAnt Esteve i els Caps d'Any eren fantàstics, els Reis mai faltaven puntuals a la cita, portant fins i tot trenets fets a mà carregats de regals, nines Tomassitas,...

I una altra de les tradicions que seguíem en aquestes dates és una que recordo amb especial il.lusió, i que ens anava apropant amb alegria a l'arribada de les Festes: era el calendari d'advent. La meva mare, com a bona manetes que és, feia un calendari diferent cada any. Tinc present en especial un que va fer de 25 calaxets de paper, cada un dels quals contenia un petit regal sorpresa original i bonic.
Ara que hi ha la petita a casa, totes aquestes tradicions prenen de nou més protagonisme -tot i que abans de la seva arribada ja ens agradava molt celebrar aquestes dates.

El calendari d'advent m'ha vingut a la memòria i, malgrat no tinc massa inventiva, m'agradaria molt fer-ne un ara que tinc temps. Tot i que m'hauria d'afanyar, que ja estem al segon dia de desembre!

Aquí deixo l'adreça d' un bloc que m'ha agradat molt per original, que justament és un calendari d'advent.



divendres, 15 d’octubre del 2010

La quarta flor ha resultat ser...l'homenet de la casa


Sí, ha arribat l'hora de comentar que està de camí a casa nostra un nou component de la família.

Ell és persistent en fer-se molt gran aviat, no para de fer créixer la meva corba de la felicitat.

Plena d'incògnites i d'emocions, i sobretot un nou repte: educar un petit noiet en un món de dones en gran majoria.

I amb tanta exaltació sóc un mussol, demà com cada matí quan sona el despertador, me'n recordaré dels meus "vols de nit".

Imatge: Aitana Carrasco. Ramona la mona

dimarts, 7 de setembre del 2010

Son y Son

A través de la FLG he descobert un bloc que vull recomanar altament des d'aquí, es diu Son y Son i si cliques al damunt hi podràs fer una ullada i riure una estona.

Es tracta d'una col.lecció de tires còmiques que el seu autor, Fernando Carpena, dibuixant argentí, ha començat a penjar a la xarxa des de fa només quatre mesos, sobre un nen i els seus dos pares, dins del context de lluita i feliç aprovació final del matrimoni homosexual en aquell país (Argentina).

Molt divertida i reivindicativa, sembla ser que està batent récords a internet.

La tira de sobre és un exemple que m'ha agradat del que s'hi pot trobar. I recomano començar pels primers, llegir directament els últims per anar ràpid no és el mateix...

divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi


Un Sant Jordi ambdues senzilles roses, un llibre i un passeig ple de parcs on jugar i agafar motos de plàstic, amb berenar a la xocolateria com a regal final. Una altra diada rodona.



Que els dracs bressolin princeses sota l'esguard de sols i llunes...



La il.lustració és d'Anna Silivonchik

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Save energy




Em vinc sentint en aquestes darreres setmanes com si fos un telèfon mòbil quan la darrera ratlleta de bateria parpadeja. Al límit de forces. Sempre hi ha una minúscula reserva que deu ser la que fa que segueixi tivant. Puc notar el benefici de cada segon de respir i relaxació del que puc disposar, per breu que acabi sent. Quin benestar, quan s'està al límit, poder estalviar una mica d'energia!

Les meves nenes malaltes. La casa i la feina no permeten baixar la guàrdia en cap moment.

Però també em sento més valenta. He vist que puc amb molt. Que les persones sempre ens n'acabem ensortint. I ben aviat crec que ens serà possible celebrar tot plegat i passar full sense mirar gaire enrere.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Mots



Ja ha arrencat.

Unes deu o dotze paraules ho canvien tot. Perquè trenquen amb el seu aïllament de tots aquests mesos de vida per permetre que entenguem què vol, sent, què necessita o li agrada, què ha vist i ho pot compartir.

Paraules que ens apropen molt més, creix la complicitat!!

Per això deu ser que aquests dies està especialment, enormement contenta, radiant. Reparteix petons, abraçades, xerrades, discursos inintel.ligibles en el seu noranta per cent.

El bon humor que ella porta és el millor aire fresc que pot entrar a casa aquests dies.


La il.lustració és d'un llibre que es diu "Cuento para contar mientras se come un huevo frito", de Mariona Cabassa

dimecres, 30 de setembre del 2009

"El último día del resto de tu vida"


Escarxofada a la butaca del cinema em disposava a deixar-me dur.

La pel.li prometia, això m'havien dit persones en els gustos de les quals confio. Tenia , pel que em comentaven, una faceta còmica. Una altra més dramàtica. Però com la vida mateixa, sense exageracions.

No m'agrada que m'expliquin, o llegir els arguments abans de veure una pel.li o llegir un llibre. Perd molta gràcia. Per tant no en sabia pràcticament res. Tampoc doncs parlaré de l'argument, per si a algú que llegeixi això li passa com a mi.

Sí que diré que m'ha fet adonar encara més del fet de que tenir fills és una gran muntanya russa constant, on tot el que els passa i vius amb ells et commou possiblement com cap altra experiència.
M'ha fet ser més conscient de la immensitat de la força que té el meu amor per ella ,la meva nena, ja que cada aventura familiar de la pel.li em tocava quasi com si ho estigués vivint jo mateixa realment. Situacions que amb tota probabilitat viurem amb la Nora al llarg dels seus anyets de vida. Inclosa la tan temuda adolescència: quin moment!!!

La banda sonora és molt bona, contundent, molt important en el film.

Potser no és una pel.lícula molt original, i pot pecar de ser una mica ensucrada. Però és ideal per a sortir somrient, amb bon gust de boca, valorant i reflexionant, i on molta gent pot veure's identificada.

Em fa pensar en com em sento de satisfeta de la pinya familiar que som a casa. I quantes aventures encara per compartir!!

dimarts, 19 de maig del 2009

L'Amistat




Aquella trucada en el moment de més necessitat.

Una visita generosa, on hi ha converses on hi cap de tot.

Missatges recomfortants.

Vàries persones que regalen el seu suport mentre elles tenen moments difícils alhora.

Ofertes generoses i plenes de les moltes perles del seu cor.

Cadascú a la seva manera, en el seu estil.

Em sento ,com poques vegades, tan aprop de persones que saben molt de la paraula estimar, i potser ni se n'adonen. Per elles em sento plena de gratitud i rica gràcies al seu afecte.

dimarts, 5 de maig del 2009

Al paraís

Aquest és un dels racons on ens anem a perdre de tant en tant.
Té tant de verd que es diria que el món de sobte és el paraís,


hi ha tant de silenci que sembla que la pau és l'únic que existeixi, la calma que s'hi respira fa que de sobte l'estrés resulti més que inexplicable.


Aquest indret guaridor m'ha fet gaudir com mai de la meva família. Les tres maries hem passat cada minut calmades, felices.

Hi ha hagut moments per a tot: soledat, companyia mútua i també vida social amb amistats molt estimades.


Amb regals així em sento lleugera com una ploma, l'espontanietat estimada torna a fluir, em sento més propera que mai a la meva filla, a les meves nenes.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Ballem?

Això s'anima. Cada dia la petita ho és una mica menys, de bebé. Ens llevem i sap fer coses noves. Una de les sorpreses d'aquesta darrera setmana ha sigut que balla. Tant si posem música com si cantem "a pèl", comença a balancejar-se, divertidíssima, amb cara de deixar-se portar per la melodia, i a més acompanya el balanceig amb la mà, obrint-la i tancant-la, o bé extenent-la com si fos una rappera. Opcionalment pot cantar -el tema afinació es deurà anar perfeccionant capítols més endavant-.

Segurament pot tenir alguna cosa a veure, el fet
que tingui bon sentit musical i del ritme, amb que la seva mama sobretot, la convida a ballar quasi cada matí: alegrement se les pot veure i gaudir (jo em poso un pitet per recollir-me le baves) amunt i avall ,giravoltant i al.lucinant a tope!!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Nit a nit



Uns instants de compartir en família cada vespre , per cansades que estiguem.

Aquesta nit l' única que xerra, gateja, crida i balla és la Nora. Jo que li dic: "És l'hora d'anar a dormir els bebitos". Però ella està del tot desperta i decidida a anar a la seva.

Compartir un sopar auster, silencis, cansament i també paraules breus però imprescindibles de complicitat.
Un petit repàs de les respectives jornades laborals i casolanes en franja horària intercanviada.

Petits detalls quotidians que donen tot un sentit a la vida.

dimarts, 9 de setembre del 2008

La Nora fa



Ella mira a fora, a través de les seves dues immenses finestres d'aigua, i encara en necessitaria més grandària per abastar tot el que vol veure i entendre.
Àvida d'aprendre i de conèixer.
Ja sap rodar sobre sí mateixa, fent el macarró. Ja sap fer això i acte seguit agafar el xumet i posar-se'l a la boca a tota velocitat.
Pràcticament ja sap aguantar-se asseguda. I tot això, només fa a penes 24 hores, encara no ho dominava, tan sols ho assajava. I pensar que avui no es troba bé...!
Diu frases senceres, inintel.ligibles però ja les construeix i s'explica coses mirant els arbres de fora. Ai com li agraden els arbres, se'ls mira tanta estona...
Mai mai tornarem a aprendre tant en tan poc temps, com en el primer any de vida; quina passada!!

"Un mundo nuevo aparece junto con los hijos porque ellos vienen y modifican todo, nadie vuelve a ser el mismo, el tiempo y el espacio que habitamos se convierte en algo desconocido con todo por descubrir, asi es como se vuelve fundamental poder hacer un trabajo de reconstrucción personal. (...)" Ximena Ianantuoni. Psicoterapeuta

dijous, 28 d’agost del 2008

A ca les orenetes


Sort era ple d'orenetes per tot arreu, al pis on hem estat hi havia un munt de nius: per tot l'edifici i els del voltant, i pels carrerons del poble, i omplint el cel cada matí i tarda...!!).

Voltant per la Vall d'Àssua (i descansant a Sort) hem passat uns dies d'allò més tranquils. Les carreteres voltades de verds, muntanyes i sempre acompanyades per algun riu, en oferien la calma necessària per a transportar-nos. La música de fons, totes tres ben relaxades en els nostres seients, les mames fent broma, callant o cantant alguna de les cançons que la "Dj-Sandra" va gravar curosament pel viatge.
Pujant colls cap al cel, baixant per valls protegides per immenses masses muntanyoses sense fi...
Sentint la fressa del riu, la Nora riu. Guanya el mar, però els rius també s'ha comprovat que li agraden molt. Com la resta de coses: se'ls mirava encuriosida, els rius que trobàvem. Els hi xerrava (auuaa, aooo, aiia...) i finsitot algunes notes musicals els ha dedicat.
Ah! I ella es canta a sí mateixa quan s'adorm (aaaahh, eiiiaaahhh, ...zzz, aaa...zzzz).
Vam anar a cel.lebrar els seus sis mesos el dia 26, a Cóll (Vall de Boí), el poble on vam estiuejar fa un any. Aleshores ella només era, a la panxa de la seva mama, un ésser minúscul. Ara ja xerrava i xisclava a l'hostal: amb la fressa de la gent dinant ella s'hi animava.

Un moment que trio d'aquests dies: en cotxe, fent camí de tornada de la Vall de Boí cap a la d'Àssua, amb la cançó: " Later Tonight" de Pet Shop Boys de fons, el sol oferint els darrers raigs de la tarda damunt els prats multicolors. La quietud i benestar, sense dir res.