Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris records. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris records. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de febrer del 2013

Cuinar tranquil ( tot recordant l'avi Martí)

Ahir llegia el següent fragment del llibre de Pierre Sansot titulat "Del buen uso de la lentitud":

"A mis ojos, la lentitud era sinónimo de ternura, de respeto, de la gracia de la que los hombres y los elementos a veces son capaces."

i m'ha fet recordar el meu avi Martí. La imatge de veure'l com cuinava, tot pausat, oblidat de qualsevol altra cosa que no fos el que estava manegant. De com tallava les verdures amb una calma de la que jo no crec haver estat mai capaç. La cura i l'afecte que l'avi posava en el seu fer concentrat és un dels records més bonics que per sort puc tenir de la meva infantesa.



dijous, 2 de desembre del 2010

El calendari d'advent (i altres tradicions nadalenques)



De petita a casa meva el Nadal el vivíem de forma molt bonica i especial. Moltes de les tradicions catalanes les seguíem, anàvem a la Fira de Santa Llúcia, fèiem el pessebre (el meu pare en feia de molt originals, algun any amb cascades naturals i tot), el tió cagava fort la nit de Nadal, enviàvem postals i en rebíem també un munt, engalanàvem tot el pis amb llumetes i molts altres detalls, cantàvem nadales al voltant de l`orgue, tots: els pares, els avis i jo, els dies de Nadal, SAnt Esteve i els Caps d'Any eren fantàstics, els Reis mai faltaven puntuals a la cita, portant fins i tot trenets fets a mà carregats de regals, nines Tomassitas,...

I una altra de les tradicions que seguíem en aquestes dates és una que recordo amb especial il.lusió, i que ens anava apropant amb alegria a l'arribada de les Festes: era el calendari d'advent. La meva mare, com a bona manetes que és, feia un calendari diferent cada any. Tinc present en especial un que va fer de 25 calaxets de paper, cada un dels quals contenia un petit regal sorpresa original i bonic.
Ara que hi ha la petita a casa, totes aquestes tradicions prenen de nou més protagonisme -tot i que abans de la seva arribada ja ens agradava molt celebrar aquestes dates.

El calendari d'advent m'ha vingut a la memòria i, malgrat no tinc massa inventiva, m'agradaria molt fer-ne un ara que tinc temps. Tot i que m'hauria d'afanyar, que ja estem al segon dia de desembre!

Aquí deixo l'adreça d' un bloc que m'ha agradat molt per original, que justament és un calendari d'advent.



dissabte, 23 de maig del 2009

Maite


En dies i nits com les d'avui, de ple maig, et recordo i enyoro especialment. Quan la fresca de la nit porta cert aroma a flors, i hi ha petards d'alguna festa major de barri proper.

Em vénen al record les festes majors viscudes de petites i jovenetes al barri de Sant Pere i a la Festa Major de Terrassa. Nits de ball adult on les criatures podíem córrer lliures, menjar gelats i sentir-nos més grans i aventurers fins a altes hores. Els teus pares, com els meus, en això eren permissius i ens deixaven fer sense cap tipus de control. Quedàvem un grup i a cada festa major del barri ens passàvem els dies al carrer de dia i de nit.

Engalanàvem el carrer Catalunya amb la comissió on la teva família participava activament. La meva mare havia col.laborat més d'un cop ajudant a fer els capgrossos. Jo venia a buscar-te a casa, jugàvem entre els retalls de roba de la teva botiga, ens amagàvem al magatzem del darrera.
Ens perdíem pels carrers plens de música.

Després ens trobàvem a classe, compartíem moments de tota mena, durant anys molt unides. Per mi érets, a l'igual que per a l'Anna, la Mireia,... una amiga en la que ens fixàvem molt. Una amiga més madura, serena, pausada, especial.
Com si sabessis que per a tu la vida seria més curta a nivell cronològic, molt més, però més llarga en intensitat i saviesa.

Vas haver de marxar d'entre nosaltres amb 18 anys acabats de fer, la realitat de la mort sempre esperant aprop ens va caure a tots ala damunt com una llosa, en plena adolescència.

No hi ha dia que no et tingui en el meu record, ara des d'aquí llenço aquestes paraules al vent de la nit de maig, una nit com la que tu vares néixer. Per si algun d'aquests mots penetra en la teva energia, allí on siguis.

dimarts, 12 de maig del 2009

Segona vida


"Amo las horas de mi ser en sombra
donde se profundizan mis sentidos;
he hallado en ellas, como en viejas cartas,
mi vida cotidiana ya vivida,
su leyenda lejana y superada.

Por ellas sé que tengo espacio para
una segunda vida, ancha y sin tiempo.

Y algunas veces soy igual que el árbol
que, maduro y sonoro, en una tumba
cumple
aquel sueño que el muchacho antiguo
(ceñido por sus cálidas raíces)
perdió en melancolías y canciones."

Rainer Maria Rilke. Versos de un joven poeta.