Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de març del 2013

Canto i ballo malgrat plogui


Vet aquí una de les escenes del cinema que més em connecta amb la felicitat de viure. Deixada anar. Malgrat els problemes, convivint amb ells amb un somriure sempre que sigui possible. Posar la salsa del bon humor i el pebre de l'humor positiu en fer el major número de coses possible.

I en aquesta línia, em venen al cap vàries persones que porten incorporat aquest antídot i allà on van fan que el seu entorn estigui animat tot i que passin, com tothom, moments de tot tipus. Sempre tenen a punt la sàvia visió humorística de les coses i arrenquen somriures fins i tot a la gent més seriosa. Són mags en el dia a dia.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

ADELE - Set Fire to The Rain


COM M'AGRADA QUAN UNA CANÇÓ EM DEIXA EMPREMTA, COM AQUESTA!
UN VIATGE RECOMANABLE

dilluns, 31 de gener del 2011

Marxa el gener

Acomiado el gener amb melodia de piano. Alegria quieta que crema a dins.

I un fragment d'una novel.la llegida recentment i que narra una història que val la pena de llegir. Es diu "Los olivos de Belchite" d'Elena Moya (editorial Suma de Letras). I diu així:

"Nunca se tiene todo a la vez en esta vida - dijo, perdiendo la mirada en el vacío-. La vida es como un gran jardín; unas veces los naranjos dan su fruto, luego les toca a los limoneros y, después, a los almendros. Pero no florecen todos a la vez. Hay que saber dónde están, acercarse a ellos cuando sea su época y dejarlos estar cuando se agotan para acudir al que esté a punto de florecer. A veces esperamos un fruto que no está por florecer y olvidamos que, mientras, hay otras alternativas a nuestro alrededor. Siempre florece algo. Siempre, aunque no sea lo que inicialmente queríamos."

Em pregunto per què és més fàcil caure en perseguir els impossibles perquè se'ns resisteixen, que buscar amb la mirada aquelles oportunitats que alhora hi són i no veiem. Requereixen molta menys energia perquè és el seu moment, es poden obtenir amb naturalitat. Les tenim davant dels ulls però els impossibles ens les tapen.

Nota: Gràcies a la S, per conduir-me fins aquesta cançó, i a l'A. i la M. per regalar-me la novel.la.

dimecres, 19 de gener del 2011

Celebrant que anem avançant!!!


Avui han vingut a mi aquesta cançó i respectiu vídeoclip dels Pet Shop Boys ("Together"), juntament amb les positives paraules del metge conforme tot segueix endavant a bon ritme en el meu ventre.

Alegria que vull compartir!!!

dimarts, 4 de gener del 2011

Buscant la teva cançó



Una amiga de tota la vida m'ha visitat i passat un text interessant sobre una tribu africana que sap trobar la cançó que a cada nadó li és pròpia, i fer-ne un ús socialitzador, curatiu i savi al llarg de tota la seva existència.

Aquí el comparteixo ... i espero saber trobar i recordar-li al Martí la seva cançó en els moments clau de la seva vida. També poder-ho fer amb la resta de la meva gent quan ho necessitin.

Cuando una mujer de cierta tribu de África sabe que está embarazada, se interna en la selva con otras mujeres y juntas rezan y meditan hasta que aparece la canción del niño.
Ellas saben que cada alma tiene su propia vibración que expresa su particularidad, unicidad y propósito. Las mujeres encuentran la canción, la entonan y cantan en voz alta. Luego retornan a la tribu y se la enseñan a todos los demás.
Cuando nace el niño, la comunidad se junta y le cantan su canción.
Luego, cuando el niño va a comenzar su educación, el pueblo se junta y le canta su canción.
Cuando se inicia como adulto, nuevamente se juntan todos y le cantan.
Cuando llega el momento de su casamiento, la persona escucha su canción en voz de su pueblo.
Finalmente, cuando el alma va a irse de este mundo, la familia y amigos se acercan a su cama y del mismo modo que hicieron en su nacimiento, le cantan su canción para acompañarle en el viaje.
En esta tribu, hay una ocasión más en la que los pobladores cantan la canción.
Si en algún momento durante su vida la persona comete un crimen o un acto social aberrante, se le lleva al centro del poblado y toda la gente de la comunidad forma un círculo a su alrededor. Entonces... le cantan su canción.
La tribu sabe que la corrección para las conductas antisociales no es el castigo, sino el amor y el recuerdo de su verdadera identidad. Cuando reconocemos nuestra propia canción ya no tenemos deseos ni necesidad de hacer nada que pudiera dañar a otros.
Tus amigos conocen tu canción, y te la cantan cuando la olvidaste. Aquellos que te aman no pueden ser engañados por los errores que cometes o las oscuras imágenes que a veces muestras a los demás. Ellos recuerdan tu belleza cuando te sientes feo, tu totalidad cuando estás quebrado, tu inocencia cuando te sientes culpable, tu propósito cuando estás confundido.
"No necesito una garantía firmada para saber que la sangre de mis venas es de la tierra y sopla en mi alma como el viento, refresca mi corazón como la lluvia y limpia mi mente como el humo del fuego sagrado".
Tolba Phanem, poeta afrikana

dimecres, 29 de desembre del 2010

Amy Winehouse - Love Is A Losing Game - Official Music Video


Escoltant aquesta cançó...

Melangia i esperança es barregen
deixant-me un gust finalment dolç.
Ambient serè
en la llar càlida
a fora la pluja , el fred.
Em trobo bé, m'ha arribat la calma.
Sospiro, m'endormisco somrient.

Recordo el pare dient " Que bé s'està quan s'està bé." Quanta raó tenies, t'entenc molt bé.

Gràcies Phill per haver-nos descobert aquesta cançó i haver-me gravat tantes hores de música, Gent nova que dóna tant.


divendres, 8 d’octubre del 2010

Josep (Adrià) Puntí i altres troballes



Gràcies al nou programa de TV3
El Convidat, el qual per cert trobo fet amb gust i sensibilitat, he anat a parar a les cançons d'Adrià Puntí, el qual m'havia cridat l'atenció des de fa molt però no m'havia dedicat a escoltar-lo bé. (També he anat a parar al seu bloc. )

Ara, es deu tractar del moment adient per a degustar-les, vénen i algunes d'aquestes peces em fan sentir molt. Són perles rares, amb expressions tan visualment poètiques com les que diuen així:

Cau polsim de flors
Plouen claus del cel

no em fa falta tenir por, ploro i prou.



I acabo amb la frase que va dir l'Eduard Punset, en el programa dedicat a aquest mateix d'El Convidat (aquell programa és el que em va captivar especialment):


ÉS que el món és fantàstic. I la gent és fantàstica, i no ho sap.

És d'un entusiasme del tot contagiós. No creieu?

dilluns, 19 d’abril del 2010

Escoltant i Sentint Facto Delafé y las Flores Azules

Somiar desperta.

Somiar somiant.

Notar el tacte de les coses pausadament.

Les olors, des de la de les flors primaverals

a la de la teva pell, les dels indrets.

Les olors que tenen els records.

Escoltar i volar

directament transportada a un racó

que sento que s’assembla al meu,

que s`uneix immediatament

al meu món sensible.

Complicitat emocional.

Sensualitat total.

L’esclat dels sentits.

De la màgia del que no es veu i ho envaeix tot

Facto de la Fe em fa sentir tot això

I molt més del que no es pot arribar a parlar

Perquè els mots a vegades, són sobrers

dimecres, 17 de març del 2010

Celebracions possibles de la primavera



Aquest juraria que és l'any que més il.lusió em fa que arribi el bon temps, l'olor de flors, l'airet fresc d'herba, les tardes més llargues i profitoses per gaudir-les a l'exterior. I és que s'ha fet esperar tant!


Se m'acudeixen algunes bones maneres de celebrar-la. En comptes de tantes festes religioses, que han perdut el seu sentit, seria molt més lògic fer grans festes en el canvi d'estació. De fet l'arrel de moltes de les festes religioses és pagana, com Sant Joan o Nadal, els solsticis d'estiu i hivern respectivament.



Celebraré la primavera damunt l'herba d'un parc que estimo, el de la meva ciutat natal. Escoltant jazz i en la millor companyia, la de vàries persones estimades que farem un dia més de picnic-jazz
al Festival de Jazz de Terrassa
.


Però la idea d'un picnic al camp no la descarto gens, o la de pujar a la Mola... si les esquenes ho permeten.
Són algunes de les més volgudes tradicions d'aquesta època de l'any.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Mentrestant




A fora fa fred i és fosc. Circulem en el cotxe amb la tranquil.litat d'haver començat el cap de setmana en divendres, amb aquella sensació d'estar com flotant en una dimensió diferent tot viatjant de nit amb la música suau sonant i la son a frec de la vigília.


La lluna plena i taronja, enorme, ens acompanya jugant a fet i amagar amb una bufanda de núvols.
I mentrestant sona a la ràdio una versió techno pop de "Sounds of silence" de Simon and Garfunkel curiosa i bonica alhora. Em relaxo i deixo portar. És una sensació màgica. Res ocupa la meva ment més enllà del moment.

Decidim aturar-nos a comprar uns entrepans per sopar. En sortir del cotxe un fred intens m'abraça. Fred desitjat, hivern que s'apropa de la mà del Pre-Pirineu.

Escrit el 6/11/09

divendres, 13 de novembre del 2009

Du hast


D'estètica provocadora, fosca i potent, són una font d'energia renovadora per a treure dimonis i entrar a la vena emocions fortes. Són capaços d'oferir una bons dosi d'agressivitat estètica però una via de canalitzar fúria creativa i depuradora.

Sortim com motos avui del seu concert, i som una munió de gent vestida de negre que no voldries trobar-te venint de cara en massa i estant tu sola en una nit com la d'avui, al metro. I en canvi una gent totalment civilitzada, pacífica, com si sortíssim d'un concert hippie de bon rotllo, penya satisfeta d'haver vibrat en multitud amb l'hiperpotent so i els efectes de llums i sobretot pirotècnics. La veu alemanya d'ultratomba del cantant és imprescindible per a fer-nos saccejar de dalt a baix.

Una nit al meu aire, amb amics de molt nivell, una nit per a recordar, per única. per a fer-me sentir com quan tenia 20 anyets i cap tipus de preocupació més enllà de buscar emocions i gaudir-ne a tope!!!

RRRaaam-steinnnnn!!!!

dimecres, 29 de juliol del 2009

Música i mar




La musique souvent me prend comme une mer!
BAUDELAIRE

En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira.- Talment, en l'alta nit,
puja fins els estels el perfum de les roses.-

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit en la platja,
jo somio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.


18 de març, 1937


MÀRIUS TORRES. POESIES I ALTRES ESCRITS

dijous, 30 d’abril del 2009

Amor, amor


"Amor, amor, meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent, t'estimo encara:
ho saps, t'estimo."
De la cançó de Guillermina Mota


Amor, amor, amor, ets El Regal, el somni fet real,
caliu i màgia fets dona.
La llar on em refugio, orígen i destí dels meus anhels.
Pètal delicat, nimfa.
Quasi et puc tocar i aleshores desapareixes, aquosa, un miratge d'amor.

Res més delicios que l'olor i escalfor de la teva pell. Refugi folrat de glicines...