Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fills meus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fills meus. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 de juliol del 2013

Passions infantils estiuenques

Potser perquè aquests dies, gràcies a l'ajuda de la meva mare, també tinc moments de desconnexió del rol maternal, puc gaudir més encara de les moltes estones amb els petitons -i reis- de la casa. Aquests que tot ho viuen amb la intensitat de la novetat vital.
 
Com el Martí ahir veient passar cada tren de davant de casa d'uns amics una i mil vegades, tal com si fos el primer cop cada un, amb il·lusió desbordada i anunciant-ho als quatre vents. Va acabar aconseguint que molts dels convidats de l'event el pugessin a coll per a observar cada recorregut ferroviari apassionadament, acompanyat de molts somriures.
 
O com tots dos al llarg del dia d'avui banyant-se a la piscineta de goma instal·lada a la terrassa, gaudint-la com si es tractés d' una piscina olímpica.

 
De fet aquesta escena em porta a la de mi mateixa quan tenia l'edat de la Nora, en un balconet d'un metre quadrat i gaudint del mateix tipus de bany, segura de que res hi havia de més interessant a la vida per a fer.
 
La passió infantil pot ser tant positiva com igual de desmesurada però en negatiu quan quelcom no va com els menuts esperaven. Aleshores el món sembla enfonsar-se sota els seus peus i els has d'agafar ben fort per a que es puguin convèncer de que aquell fet no farà que s'acabi l'univers. (No tan allunyat de com som els adults, de fet. No cal oblidar que quan es trenquen les nostres previsions i plans ben elaborats, ploraríem i ens tiraríem a terra com criatures si no tinguéssim cert sentit del ridícul.).
 
Aquest estiu, ben mirat, es presenta més que interessant amb aquesta parella de meravelles que tenim per casa, amb edats suculentes per a assaborir-los de ben aprop!!!
 
 

dimarts, 16 d’abril del 2013

Excursionistes,cavalls i flors













Fotos meves amb el mòbil de fa pocs dies al Berguedà


Les nostres excursions cada cop són més llargues i boniques, completes. Aquest dia vam anar a visitar cavalls i vam caminar vora a dues hores. Visca els petits caminadors!!!!

dimarts, 9 d’abril del 2013

Entrada caòtica

Avui he tingut una d'aquelles tardes que a una li agradaria més de poder oblidar. Un "matxambrat" de moments caòtics i nefastos, lluitant per a superar-se uns als altres i per destrossar la meva ja fràgil paciència no abundant en dies de crispació com aquest.




Els dos nens han estat reclamant-me de mala manera des del minut zero de recollir-los al cole. D'entrada el nen duia el cabell "engominat" amb unes quantes capes de restes del dinar, que es veu que s'havia entretingut a escampar-se animadament...minuts després recollíem a la petita. Quan hi anem l'habitual és que el nen es vagi portant gradualment pitjor a cada instant i es tira a terra sense voler caminar tan bon punt entrem a l'escola.

Ella per la seva banda arrencava la nostra tarda junts amb una de les seves potents al.lèrgies als ulls que la fan cridar i plorar desesperada com si li anés la vida emmig del carrer sense que cap de les improvitzades cures la tranquil.litzés. Ell proseguia reclamant tota l'atenció que estava acabant de perdre instant rera instant: feia just tot el que sap que no ha de fer, fent-se caca com a traca final; segons després jo comprovava que no duia cap tovalloleta humida on sempre n'hi sol haver, i que cap mare era aprop per a demanar-li auxili. Ell tirat per terra, resistint-se al minut següent a que el lligués al cotxet, la nena bramant sobre l'asfalt.

 L'emoció s' ha mantingut tota la tarda sense minut de treva; hem perdut tots els autobusos pel camí - com ja és habitual-  i aconseguint molta estona després pujar-ne en un que encara estic dubtant de que no fos una llauna de sardines. Una nena li ha pres el seient a la nostra petita quan aquesta estava a un centímetre d' asseure's, davant la impassible mirada de la mare, que encara ara li ha de dir res... a tot això el meu nivell d'ira ja era tan elevat que he optat per no obrir la boca i insultar-la davant de les criatures (la llengua encara la tinc morada) però la meva fulminant mirada cap a tal exemple d'educació a la infància me la puc imaginar i jo mateixa m'espanto.
Amb gaire dies horribilis més com aquests seguits, no dubto que el meu volum de canes augmentarà exponencialment!

divendres, 22 de febrer del 2013

Playing


Avui a la xerrada per pares de l'escoleta del Martí ens han parlat sobre el joc.
Jugar no té una utilitat directament pràctica com actualment es busca en la majoria de coses: uns beneficis directes, immediats, evidents. 

Però el joc és tan important que el primer vincle mare-criatura o cuidador/a-infant s'estableix a través del mateix.

No es pot estimar sense conèixer, sense confiança, ens explicava la mestra que ens ha fet la xerrada.
Descobriment, coneixement, estimació són els passos que fa l'infant. i el mateix fa a l'hora de jugar. Fa vincle amb les persones  i amb els objectes, amb les joguines.

No sempre cal estar jugant amb els nens però és important mostrar-los un interès per allò que fan mentre juguen. Un interès real, doncs en la infància la capacitat de detectar allò que transmetem no verbalment està molt accentuada, i per tant els nens notaran si estem atenent-los o bé si estem allà de cos present però pensant en una altra cosa.

En anglès, a diferència del que passa amb el català o el castellà, no s'usa la mateixa paraula per referir-se a "play" que per dir "game", o sigui que diferencien lèxicament el joc dels jocs. To play pot ser una actitud davant la vida. Ha remarcat la importància de transmetre a les criatures l'actitud lúdica vers tot, les ganes de jugar malgrat les circumstàncies més o menys desfavorables que a les persones els toqui passar.

Ha recordat la Mary Poppins i la cançó "A spoonful of Sugar" on diu que tot es pot fer jugant. Aquí podeu gaudir d'aquest deliciós fragment.





Si transmetem això als fills serà molt més apassionant viure, per ells, i també mitjançant els joc els podrem fer entendre més les coses i fer que siguin més flexibles.

També ha parlat de que cal educar posant límits i per a la frustració, ensenyant-los que en el joc, com en la vida, es perd també, no s'obté sovint tot el que es vol. Ha posat l'exemple del tortell de Reis. Ara a l'hora de comprar el tortell et pregunten quantes corones vols. Però si, de fet, el joc tracta de que només la persona que tingui la figura a dins el seu tros tindrà la corona, i paga qui té la fava; però de corones en donen vàries per si hi ha varis fills, per allò de que cap se'n quedi sense. Això afavoreix que privem als nens del disgust, no els prepara per tots els contratemps que de forma natural s'aniran trobant, pels nos que hi ha cada dos per tres.

Per acabar, una cita que vaig llegir i em va agradar molt:
"Según como nosotros, los adultos, nos comportemos y vivamos en el amor, podremos ser modelos y guías adecuados para nuestros hijos. Lo que somos  enseña a los niños mucho más que lo que decimos, de manera que debemos ser lo que queremos que nuestros hijos sean." Joseph Chilton Pearce, Introducció a Teaching Children to Love, de Doc Lew Childre.



dilluns, 18 de febrer del 2013

Menuts



Ara vull parlar de vosaltres, els més menuts de la casa. Parella d'ocells d'ales tendres i precioses, cada un dels dies de la meva vida que puc compartir amb vosaltres em doneu l'alè més pur.

Avui vull assaborir aquests moments de silenci que tinc ara evocant les vostres carones, les rialles i també els crits, somriures pícars, còmplices, espavilats, les xerrades que cada dia feu més completes, tu petita ja quasi filosòfiques, i tu menut amb frases que no sé ni com, amb menys de dos anyets, ja saps construir! I amb quin sentit de l'humor feu anar tot aquest llenguatge tendre!!


L'alegria i la simpatia s'encomanen al veure-us jugant plegats, fent salts, ballant, revolucionant tot el vostre entorn, contagiant de pura joia tot allò que toqueu, tot aquell amb qui esteu. La vostra relació de germans, que es busquen, es protegeixen, s'envegen i sobretot que fa un gran equip disposat sempre a fer una festa de tota ocasió. Doneu amor i felicitat a qui us vol dedicar tan sols uns minuts.

No es pot arribar a definir ni a descriure allò que em feu sentir. Es massa fort, no m'hi cap al pit ni en totes les paraules que se'm puguin ocórrer.
Tots els sentits treballen al màxim quan us imagino aquí aprop. I tan bon punt em separo uns metres de les personetes més meravelloses de la meva vida, és com si em faltés una part essencial de mi mateixa. 

divendres, 25 de novembre del 2011

GERMANS



Complicitats, enfados, cures, competitivitats, emmirallaments, aprenentatges... tantes altres coses de les que no podia parlar gaire a nivell vivencial fins fa poc, per no haver tingut germans.

Ara disfruto amb els nostres fills mirant com es busquen, juguen junts -sí, ja han començat- riuen plegats. Tenen ja un equip format, duet simpàtic, clucada d'ull entre iguals.

Els nostres menuts estan doblement espavilats l'un amb l'altre. Ell ja va néixer i creix amb la "canya" d'ella i a sobre s'ho passa teta, ella té un màster en compartir atenció i portar-ho amb molta dignitat. Només llevar-se ja el busca per tot el pis.

Penso que tenen sort i que per poc que s'entenguin de grans (a saber com serà) moltes són les coses positives que s'enduran, ja ho estan fent fa temps.