Preparo el teu jaç,
cada detall i melodia que et convidi a quedar-te.
Un espai acollidor i íntim per a les teves arrels,
enllaçant amb les meves en una fusió sense límits.
Sento que hi ha molts aprenentatges que semblen estar superats i no, em tornen a venir situacions que els fan trontollar.
I no es pot dir que sigui gens agradable però és el que hi ha i estic en millor disposició que dies enrera per a mirar quina és aquella feina pendent que costa mil i un esforços però que em sortirà a compte tirar endavant.
PEr una banda protegir-se de malestars externs, que com molta gent experimentem actualment genera la inestabilitat econòmica, laboral,...sobretot a les grans ciutats aquest clima tens es capta i esquitxa sovint.
L'Alfons, que és una de les persones que em mereix més confiança en el referent a la salut, en comentar plegats aquesta situació, em parlava de trobar el punt a dins des d'on sentir-me bé amb mi mateixa i protegida, des d'on observar amb més serenitat allò que passa a fora, sense que cali.
Penso en com poder trobar aquest punt interior des del qual les manifestacions d'aquesta incertesa social actual, com són la por, la ràbia, la impotència, la tristesa,...no arribin a desmuntar en alguns moments allò propi que dóna sentit i força, alegria i benestar.
És el punt de dir "sóc com sóc" i és el què em val. No cediré davant les influències negatives que els altres (alguns) puguin necessitar avocar. Amb mi no ho podran fer. Peti qui peti.Per si a algú també li pot servir o pot dir la seva pròpia experiència al respecte.
En dies i nits com les d'avui, de ple maig, et recordo i enyoro especialment. Quan la fresca de la nit porta cert aroma a flors, i hi ha petards d'alguna festa major de barri proper.Em vénen al record les festes majors viscudes de petites i jovenetes al barri de Sant Pere i a la Festa Major de Terrassa. Nits de ball adult on les criatures podíem córrer lliures, menjar gelats i sentir-nos més grans i aventurers fins a altes hores. Els teus pares, com els meus, en això eren permissius i ens deixaven fer sense cap tipus de control. Quedàvem un grup i a cada festa major del barri ens passàvem els dies al carrer de dia i de nit.
Engalanàvem el carrer Catalunya amb la comissió on la teva família participava activament. La meva mare havia col.laborat més d'un cop ajudant a fer els capgrossos. Jo venia a buscar-te a casa, jugàvem entre els retalls de roba de la teva botiga, ens amagàvem al magatzem del darrera. Ens perdíem pels carrers plens de música.
Després ens trobàvem a classe, compartíem moments de tota mena, durant anys molt unides. Per mi érets, a l'igual que per a l'Anna, la Mireia,... una amiga en la que ens fixàvem molt. Una amiga més madura, serena, pausada, especial. Com si sabessis que per a tu la vida seria més curta a nivell cronològic, molt més, però més llarga en intensitat i saviesa.
Vas haver de marxar d'entre nosaltres amb 18 anys acabats de fer, la realitat de la mort sempre esperant aprop ens va caure a tots ala damunt com una llosa, en plena adolescència.
No hi ha dia que no et tingui en el meu record, ara des d'aquí llenço aquestes paraules al vent de la nit de maig, una nit com la que tu vares néixer. Per si algun d'aquests mots penetra en la teva energia, allí on siguis.
Nora de colors, d'on has tret tanta alegria?
Filleta dels meus amors, portes la gràcia, l'encant, el "duende" a dins, ben endins al cor.
Aquesta tarda petitona meva, m'has fet tan feliç...!
Els teus abraços guareixen la meva ànima i l'omplen de tendresa. Els teus somriures, carícies, salts, corredisses, les mirades picarones, tan presumida...! Quan et xerres al mirall admirant les teves gràcies, o balles abstreta en la música les mames bavegem, dutes pels teus mil i un encants.
Estic sota el teu embruix, espurna de cel, àngel ... Ho omples tot de sentit.
L'instant sobre la teva pell és eternitat.
Reposes i, en mirar-te, em sé plena dels teus somnis.
Et duria molt enllà on tot és lleuger, alegre, espontani, net.
Aquella trucada en el moment de més necessitat.Una visita generosa, on hi ha converses on hi cap de tot.Missatges recomfortants.Vàries persones que regalen el seu suport mentre elles tenen moments difícils alhora.Ofertes generoses i plenes de les moltes perles del seu cor.Cadascú a la seva manera, en el seu estil.
Em sento ,com poques vegades, tan aprop de persones que saben molt de la paraula estimar, i potser ni se n'adonen. Per elles em sento plena de gratitud i rica gràcies al seu afecte.
Dinem tots junts, després d'una retrobada emotiva i preparació de l'àpat per equips.
Els nois de l'amanida, les noietes dels pintxos de fruita, les que paren taula a fora, els encarregats de les brases i la carn al jardí.
Hi ha animació, riures provocats sobretot per dos dels majors pallassos que competeixen el el.loqüència i no paren de dir-ne de grosses.
LA quitxalla juga plegada, en el seu món propi separat del dels grans; hi ha els gatets , les joguines, els arbres, els dibuixos. La nostra filla no perd detall ni joc, té un tronc que li fa de taula, un graó apassionant de pujar i baixar, uns cadellets que agafa de qualsevol manera -pobrets!-, i ha trobat les millors mainaderes, que vetllen tot el temps perquè estigui bé.
Debats, records, silencis, molt bon rotllo entre gent macota.
Molt a gaudir, un vídeo de boda de les que fan goig d'anar, amb llagrimeta inclosa clar. Passeig campestre, bon sopar i nit calmada amb fons de grills només.
I uns amfitrions professionals.
Això És Vida!!!
La foto és de la pel.lícula "El hada ignorante"