Lluny de l'Àfrica (malauradament)

Llibre: "Orígenes: 365 pensamientos de maestros africanos"

Cito uns quants dels textos d'aquest bonic llibre, que a part d'imatges espectaculars té frases clarividents, que provenen de la tradició oral dels grans iniciats de diferents pobles africans.
Perquè em fan reflexionar i sentir.

"El hombre debe constituir la finalidad de todo desarrollo" Ebénézer Njoh Mouelle



"Los aspectos más íntimos del desarrollo son casi indefinibles e impalpables, como la felicidad, la salud, la alegría" Joseph Ki-Zerbo



"Si eres rico pero no eres generoso es como si no tuvieras nada." Tradición oral basar.



"En verdad no es una nueva aceleración lo que el mundo necesita ahora, sino una cama, una cama donde acostarse para que su alma se conceda una tregua. En nombre de la salud! Existe civilización alguna al margen del hombre y su disponibilidad? El hombre civilizado no es acaso un hombre disponible?" Cheikh Hamidou Kane



"Compartir! Ésta es la palabra clave. La palabra esencial! Ken Bugul



"Adquiere conciencia de estar implicado en algo mucho mayor que tú mismo." Sobofu Somé



"En el ámbito del poblado, lo esencial es comunicar, exponer ante todo el mundo los problemas comunes." Joseph Ki-Zerbo



Casi ná!!

Ballem?

Això s'anima. Cada dia la petita ho és una mica menys, de bebé. Ens llevem i sap fer coses noves. Una de les sorpreses d'aquesta darrera setmana ha sigut que balla. Tant si posem música com si cantem "a pèl", comença a balancejar-se, divertidíssima, amb cara de deixar-se portar per la melodia, i a més acompanya el balanceig amb la mà, obrint-la i tancant-la, o bé extenent-la com si fos una rappera. Opcionalment pot cantar -el tema afinació es deurà anar perfeccionant capítols més endavant-.

Segurament pot tenir alguna cosa a veure, el fet que tingui bon sentit musical i del ritme, amb que la seva mama sobretot, la convida a ballar quasi cada matí: alegrement se les pot veure i gaudir (jo em poso un pitet per recollir-me le baves) amunt i avall ,giravoltant i al.lucinant a tope!!

PARAR!!!

A les preguntes que considero de gran importància fer-me sovint:

"QUÈ NECESSITO?"

"M'HO PUC DONAR?"

sovint em vénen les respostes:

ANAR POC A POC

TROBAR TEMPS PROPI


Estic per tatuar-me un senyal de "Stop" a un lloc que vegi sovint (la mà...) per recordar-me'n.
(Sóc una persona que va eminentment accelerada per la vida.)

Lograr anar poc a poc i dedicar-se temps és molt complicat, tant perquè frenar-se, preguntar-se, donar-se temps per a les coses requereix ferma voluntat i saber postposar totes les exigències: les pròpies i les de l'entorn.

I a aquest darrer volia acabar arribant: és un entorn que visc com a fet de molta gent que sempre té pressa, no té temps de res, una cultura accelerada i buida, que vol anar a tot arreu i no arriba enlloc.

Amb aquest panorama, fer-se camí contra corrent d'això i de la pròpia inèrcia de seguir-ho es fa complicat.

Per a mi és un ferm propòsit per a cuidar-me - i per tant poder cuidar- de debò.

Què en penseu? Si encara algú té temps de llegir això...

Nit a nit

Uns instants de compartir en família cada vespre , per cansades que estiguem.

Aquesta nit l' única que xerra, gateja, crida i balla és la Nora. Jo que li dic: "És l'hora d'anar a dormir els bebitos". Però ella està del tot desperta i decidida a anar a la seva.

Compartir un sopar auster, silencis, cansament i també paraules breus però imprescindibles de complicitat.
Un petit repàs de les respectives jornades laborals i casolanes en franja horària intercanviada.

Petits detalls quotidians que donen tot un sentit a la vida.

Darreres lectures

Vull parlar d'alguns llibres llegits darrerament/actualment, reprenent el fil dels comentaris que algunes persones vau fer en el post "Llibres que recomaneu", del 10 de setembre:


"El déu de les coses petites" d' Arundhati Roy: me'l va regalar la meva tieta fa molt, però fins aquest estiu no l'he llegit complet: molt vívida cada descripció, transporta a l'Índia a través de moltes sensacions. hi ha algun succés dur; intriga amb les històries narrades a través de flashbacks, que muntes com un puzzle.
"Los reglones torcidos de Dios" de Torcuato Luca de Tena : ara l'estic llegint a estones quan puc, és "un totxo" de gruixut, succeeix en un sanatori mental de no fa tants anys: amb un panorama força desolador, com es pot imaginar. Hi ha un rerefons de misteri. M'està agradant força.

"Persépolis" de Marjane Satrapi :el recomano molt per damunt de la pel.li, o en tot cas veure aquesta un cop gaudit el llibre, com sol passar. És en format còmic. Va arrasar en el seu moment perquè és original i tota una lliçó d'història de l'Iran molt amena de llegir i mirar.

"Omple'm de petons. Com criar els vostres fills amb amor." De Carlos González. És una visió allunyada i crítica amb teories pediàtriques rotllo "mètode estivill", més propera a entendre el nen i el que deu sentir, no tant a pensar que el nen fa rebequeries perquè està mal acostumat, i aquest tipus de discursos.

"El celler." Noah Gordon. Novel.la que viatja per la Catalunya (i a estones per l'Espanya) del segle XIX, per terres viticultores, de la mà d'un protagonista que es fa cada cop més entranyable per ser senzill i alhora intel.ligent ,i pencaire(molt català).

Una causa: lluita contra la discriminació dels trastorns mental

L'Antoni Basses va llegir, en el Dia Mundial de la Salut Mental a la plaça Sant Jaume, el següent manifest elaborat per la Federació Catalana d'Associacions e Familiars de Malalts Mentals (FECAFAMM), que em sembla molt interessant:


http://www.els3turons.org/pdfs/manifest_dmsm_08.pdf

Mal viatge

Aquesta tarda la Nora i jo hem tingut un mal viatge, cada una el seu.
Està malalta (encostipat+tos+febre), (jo també : mal d'orella, de coll...).
A la Nora ja de normal li costa menjar, aquests dies malaltona encara més. Ha berenat la meitat del normal, l'he ajudada a dormir (tot això ha costat la tiiraaa d'estona). Entre una cosa i una altra posava una rentadora, preparava la casa per a fregar el terra,... La poso al llit costosament acabada d'adormir i sento soroll d'aigua al quartet del safareig. Cara de pànic: El tub de desaigüe de la rentadora, que dóna al safareig, s'havia sortit d'aquest i estava tot el quartet inundat. En aquell mateix moment la Nora ha començat a plorar desconsoladament, a tossir molt fort, jo no podia deixar de recollir aigua (empapava tovalloles, llençols, fregona,..a tot drap) sinó anava tot al parquet, s'acabava d'inundar tot, impossible deixar-ho. La Nora no parava de plorar i tossir molt fort; de seguida que he aturat "el cop" de l'aigua he anat cap al seu llit i allí estava: vomitant; l'he agafada i ha seguit treient tot el berenar per tot arreu,pobreta.
Quiinaaa peenaa, pobreta petitona meva, quina maleïda situació!!
Porto tota la tarda com catatònica, esgotada, i fent-me retrets per no haver-ho sabut portar tot millor. Com deia el capità Haddock: LLAMPS I RELLAMPS!!!
Ella, que és una machine, s'ha refet de seguida i després d'una bona dormida ja gatejava com una deseperada pel passadís.