La fotògrafa retratada

"La fotògrafa retratada", per Curro (cosí)

El vostre tapís

Del blog www.tapicesenbatik.blogspot.com

La molt bona disposició de les persones estimades de l'entorn per a ajudar és quelcom que no deixa de commoure'm. Crec que no estic mai prou feta a la idea de que la xarxa social (i no estic parlant del Facebook o altres, NOOO!!) funcionarà realment quan es necessiti; quina idea més falsa la meva!

És un engranatge extraordinari, i una de les millors experiències. Un teixit que si es pugués representar, per exemple en un tapís, tindria una bellesa indescriptible.

Gràcies una i mil vegades a cadascú que doneu sense esperar, amb tot l'amor . D'allò aparentment petit neix el més gran.

Son y Son

A través de la FLG he descobert un bloc que vull recomanar altament des d'aquí, es diu Son y Son i si cliques al damunt hi podràs fer una ullada i riure una estona.

Es tracta d'una col.lecció de tires còmiques que el seu autor, Fernando Carpena, dibuixant argentí, ha començat a penjar a la xarxa des de fa només quatre mesos, sobre un nen i els seus dos pares, dins del context de lluita i feliç aprovació final del matrimoni homosexual en aquell país (Argentina).

Molt divertida i reivindicativa, sembla ser que està batent récords a internet.

La tira de sobre és un exemple que m'ha agradat del que s'hi pot trobar. I recomano començar pels primers, llegir directament els últims per anar ràpid no és el mateix...

Un miracle quotidià

Amunt!

Ja són dies per deixar caure els pesos que subjecten el globus a terra i deixar-lo volar!!!!!

Racó per a gnoms, o deixar fluir

La foto és meva.

Fent les tafaneres pels voltants del poble hem anat descobrint racons màgics.

Com ahir a la tarda. S'havia fet força tard i jo ja pensava que no la podria convèncer. A la petita sí, perquè té tantes ganes de marxa que el difícil és tot el contrari: demanar-li que pari quieta un instant.

Vaig tenir sort i ella es va deixar encuriosir.

Després de poca estona de passejar vèiem davant nostre un pont molt arreglat, com és típic de la zona el tenir cura de les coses, amb el riu cantant força avall, i una cascada i tot.

Passat el pont el camí que seguia estava barrat, ideal per a gent inquieta: vam seguir enllà fins a arribar el que es diria ben bé un racó de fades: l'herba el tapissava, hi havia a més , sota els arbres , unes boniques taules de fusta per a fer-hi picnic. Després el bosc seguia amunt, convidant a explorar-hi.

Així ho va fer ella, i al cap d'uns minuts tornava contenta parlant d'un petit rierol.

M'hi vaig enfilar, el caminet duia a una part feréstega, on en un punt d'aquell rierol hi havia un pessebre. Sí, era tal mateix: una part on la molsa havia cobert una roca, damunt de la qual hi havia una cova i un gorg, i finalitzava en un salt d'aigua cap al riuet, tot a escala per a gnoms. T'imaginaves de seguida com els petits éssers devien nedar en aquell indret quan ningú els venia a estorbar.

I aleshores vaig tenir una sensació de pau molt gran, i em va venir a la ment la frase tranquil.litzadora que necessitava escoltar" Serà el que hagi de ser". SEnsació de deixar fluir, no oferir resistències!!!
Era un regal de les criaturetes?

Tot un cel per a desitjar

Des d'aquesta finestra endevino la immensitat del cel i com les constel.lacions es gronxen imperceptiblement.

I aleshores te'm fas present
i ho omples tot.
I adquireix cada cosa un nou sentit, més profund, pausat, bell.


Cada nit li demanava a una estrella
fins que un dia una em va clucar l'ullet.