diumenge, 25 de juliol del 2010

Amunt!


Ja són dies per deixar caure els pesos que subjecten el globus a terra i deixar-lo volar!!!!!

dilluns, 19 de juliol del 2010

Racó per a gnoms, o deixar fluir


La foto és meva.

Fent les tafaneres pels voltants del poble hem anat descobrint racons màgics.

Com ahir a la tarda.
S'havia fet força tard i jo ja pensava que no la podria convèncer. A la petita sí, perquè té tantes ganes de marxa que el difícil és tot el contrari: demanar-li que pari quieta un instant.

Vaig tenir sort i ella es va deixar encuriosir.

Després de poca estona de passejar vèiem davant nostre un pont molt arreglat, com és típic de la zona el tenir cura de les coses, amb el riu cantant força avall, i una cascada i tot.

Passat el pont el camí que seguia estava barrat, ideal per a gent inquieta: vam seguir enllà fins a arribar el que es diria ben bé un racó de fades: l'herba el tapissava, hi havia a més , sota els arbres , unes boniques taules de fusta per a fer-hi picnic. Després el bosc seguia amunt, convidant a explorar-hi.

Així ho va fer ella, i al cap d'uns minuts tornava contenta parlant d'un petit rierol.

M'hi vaig enfilar, el caminet duia a una part feréstega, on en un punt d'aquell rierol hi havia un pessebre. Sí, era tal mateix: una part on la molsa havia cobert una roca, damunt de la qual hi havia una cova i un gorg, i finalitzava en un salt d'aigua cap al riuet, tot a escala per a gnoms. T'imaginaves de seguida com els petits éssers devien nedar en aquell indret quan ningú els venia a estorbar.

I aleshores vaig tenir una sensació de pau molt gran, i em va venir a la ment la frase tranquil.litzadora que necessitava escoltar" Serà el que hagi de ser". SEnsació de deixar fluir, no oferir resistències!!!
Era un regal de les criaturetes?



divendres, 9 de juliol del 2010

Tot un cel per a desitjar



Des d'aquesta finestra endevino la immensitat del cel i com les constel.lacions es gronxen imperceptiblement.


I aleshores
te'm fas present
i ho omples tot.
I adquireix cada cosa un nou sentit, més profund, pausat, bell.


Cada nit li demanava a una estrella
fins que un dia una em va clucar l'ullet.


dimarts, 22 de juny del 2010

La Revetlla !!!


Demà és la gran nit, la més curta, de celebració del solstici d'estiu i la revetlla de Sant Joan.
Una de les meves predil.lectes, si no la que més.

La màgia blanca, les fogueres, els rituals per a conjurar els millors designis.
Bruixes de colors, akelarres lluminosos i festius. Les herbes avui tindran les millors propietats...

Reunió amb altres insomnes disposades a celebrar, dansar i desitjar.

El bany sota la lluna (plena a poder ser) o, en el seu defecte, un bon lloc al descobert on assaborir l'aire fresc i la nit lluminosa, un espai des d'on sentir-se fluir amb l'univers i compartir alegria arreu.

Femenina, enigmàtica, eterna.

Allà on us trobeu...hi sou més que mai!!!


Veniu, a pler, records
i atieu la foguera -la foguera joana!
Tot aquest bosc
ja només és estelles
i el llenyataire
ha perdut el passos.
Cal canviar de pressa el decorat
perquè pugui florir a temps la berbena.

Mª Mercè Marçal a Bruixa de dol. Foguera joana

dijous, 17 de juny del 2010

Dins la capsa

Aquesta setmana puc posar dins d' una preciosa capsa que m'han regalat (que és per a ficar-hi paperets on escriure-hi bons moments i coses positives experimentades), vàries aportacions, com ara:


- Un consell rebut: "recorda aprofitar i gaudir el màxim de tots i cada un dels bons moments que tinguis al teu abast. La resta, deixa-la a la vora del cami i no miris enrera mentre t'allunyes."

- Una sortida nocturna recent amb el grup d'amigues ,tan divertida com feia molt que no recordo haver tingut.

- Les paraules que m'acaba de dir la tieta, que passa per un moment delicat de salut, afirmant que tot plegat li és una gran oportunitat. Em trec el barret!!


dimarts, 15 de juny del 2010

Sobre la llibertat



Aquests dies em toca prendre alguna que altra decisió important pel meu futur i benestar.

Connectada amb aquest tema, he anat a parar a un web interessant, de tipus místic que és a l'adreça http://humanodivino.com/
.

En una entrada del mateix diu: La libertad requiere de un componente sin excepción, ser fieles a nosotros mismos, a toda costa. Por tal motivo nos resulta insoportable e intolerante. Estamos tan alejados de nosotros mismos en verdad, de un sentir natural de nuestra propia identidad, que la libertad se nos presenta solo como un concepto verbal.

Llavors explica un exercici que m'ha agradat molt, d'aquells que et proposes fer a diari i al cap d'uns dies ja oblides, per poca constància i mala memòria. Diu:

Para sentir esa libertad interior, que nunca se fue en verdad, debemos recuperar la capacidad natural de soñar despiertos. Al menos 5 minutos al día podes practicar ser, hacer y tener lo que quieras. Si ahora te pido, querido lector, que mires a través del ojo de tu mente aquello que realmente anhelas, poniéndote como protagonista de esa dulce realidad, te aseguro la sensación de libertad primaria. Quizá, un ejercicio de cinco minutos, se vuelve la actitud natural de una vida entera.

Per si algú es proposa ser més lliure i no sap com fer-ho, crec que ofereix una mica més de llum al respecte.

dijous, 13 de maig del 2010

El vincle, l'afecte ,els angelets,...


Pintura d'Auguste Macke, expressionista alemany (1887-1914)

Una cosa que vaig aprendre és que les persones essencials, "els angelets" que un bon dia vam tenir la sort de trobar i mantenir en el nostre camí, es manifesten i donen cada una en el seu llenguatge propi, que pot ser ( o no) molt diferent al que nosaltres tenim. És bo llegir entre lìnies per adonar-nos de que un altre ens estima i ens cuida. Quan no ho feia em perdia detalls que parlen tendrament. Ara ja quasi mai em sento sola, i quan em passa és perquè m'oblido momentàniament dels molts regals que la vida i els soletes del volt m'ofereixen.

Gràcies a totes i tots els angelets que sé que m'acompanyeu!! Sé qui sou perquè en els moments difícils m'heu ajudat, cadascú al seu pas.

PEr acabar unes cites per pensar sobre el vincle i l'afecte, d'un llibre interessant:

" Per construir un vincle afectiu cal que siguem presents en la vida de l'altra persona, fa falta presència i temps compartit, estabilitat."

"Quan ens vinculem a una persona, passem a formar part del relat de la seva vida per sempre. Per a bé o per a mal, adquirim un privilegi i una responsabilitat sobre ella, ja sigui adulta o infant."

"Interactuar amb una persona i vincular-nos-hi són coses diferents. Per vincular-nos amb algú, hi ha d'haver implicació afectiva."

Són cites del llibre "Eduquem l'afecte", de Pepa Horno Gocoechea.