Sobre la llibertat

Aquests dies em toca prendre alguna que altra decisió important pel meu futur i benestar.

Connectada amb aquest tema, he anat a parar a un web interessant, de tipus místic que és a l'adreça http://humanodivino.com/

.

En una entrada del mateix diu: La libertad requiere de un componente sin excepción, ser fieles a nosotros mismos, a toda costa. Por tal motivo nos resulta insoportable e intolerante. Estamos tan alejados de nosotros mismos en verdad, de un sentir natural de nuestra propia identidad, que la libertad se nos presenta solo como un concepto verbal.

Llavors explica un exercici que m'ha agradat molt, d'aquells que et proposes fer a diari i al cap d'uns dies ja oblides, per poca constància i mala memòria. Diu:

Para sentir esa libertad interior, que nunca se fue en verdad, debemos recuperar la capacidad natural de soñar despiertos. Al menos 5 minutos al día podes practicar ser, hacer y tener lo que quieras. Si ahora te pido, querido lector, que mires a través del ojo de tu mente aquello que realmente anhelas, poniéndote como protagonista de esa dulce realidad, te aseguro la sensación de libertad primaria. Quizá, un ejercicio de cinco minutos, se vuelve la actitud natural de una vida entera.

Per si algú es proposa ser més lliure i no sap com fer-ho, crec que ofereix una mica més de llum al respecte.

El vincle, l'afecte ,els angelets,...

Pintura d'Auguste Macke, expressionista alemany (1887-1914)

Una cosa que vaig aprendre és que les persones essencials, "els angelets" que un bon dia vam tenir la sort de trobar i mantenir en el nostre camí, es manifesten i donen cada una en el seu llenguatge propi, que pot ser ( o no) molt diferent al que nosaltres tenim. És bo llegir entre lìnies per adonar-nos de que un altre ens estima i ens cuida. Quan no ho feia em perdia detalls que parlen tendrament. Ara ja quasi mai em sento sola, i quan em passa és perquè m'oblido momentàniament dels molts regals que la vida i els soletes del volt m'ofereixen.

Gràcies a totes i tots els angelets que sé que m'acompanyeu!! Sé qui sou perquè en els moments difícils m'heu ajudat, cadascú al seu pas.

PEr acabar unes cites per pensar sobre el vincle i l'afecte, d'un llibre interessant:

" Per construir un vincle afectiu cal que siguem presents en la vida de l'altra persona, fa falta presència i temps compartit, estabilitat."

"Quan ens vinculem a una persona, passem a formar part del relat de la seva vida per sempre. Per a bé o per a mal, adquirim un privilegi i una responsabilitat sobre ella, ja sigui adulta o infant."

"Interactuar amb una persona i vincular-nos-hi són coses diferents. Per vincular-nos amb algú, hi ha d'haver implicació afectiva."

Són cites del llibre "Eduquem l'afecte", de Pepa Horno Gocoechea.

Esclat primaveral

Aquest cap de setmana la primavera per fi ha fet el seu niu.
Dissabte fregava plats a la cuina i em sentia com flotant; mirava per la finestra el sol posar-se suaument damunt el verd dels arbres, les fulles tremolaven lleument per l'emoció mentre passaven orenetes xisclant alegres. El cel no podia ser més clar, ni l'aire més net.
L'esclat d'aquesta estació porta quelcom encisador i màgic que omple cada un dels sentits.

Sant Jordi

Un Sant Jordi ambdues senzilles roses, un llibre i un passeig ple de parcs on jugar i agafar motos de plàstic, amb berenar a la xocolateria com a regal final. Una altra diada rodona.



Que els dracs bressolin princeses sota l'esguard de sols i llunes...


La il.lustració és d'Anna Silivonchik

Escoltant i Sentint Facto Delafé y las Flores Azules

Somiar desperta.

Somiar somiant.

Notar el tacte de les coses pausadament.

Les olors, des de la de les flors primaverals

a la de la teva pell, les dels indrets.

Les olors que tenen els records.

Escoltar i volar

directament transportada a un racó

que sento que s’assembla al meu,

que s`uneix immediatament

al meu món sensible.

Complicitat emocional.

Sensualitat total.

L’esclat dels sentits.

De la màgia del que no es veu i ho envaeix tot

Facto de la Fe em fa sentir tot això

I molt més del que no es pot arribar a parlar

Perquè els mots a vegades, són sobrers

Crazy Heart

Si cregués en la reencarnació, em seria fàcil pensar que en una de les vides anteriors vaig viure a algunes de les zones àrides dels Estats Units. Com descrivia en un post antic em fascinen aquells paisatges, com també moltes road movies que estan filmades allà, els ambients rudes que s'hi creen,...
Una d'aquestes road movies que m'ha agradat darrerament és "Crazy Heart" (aquí s'anomena "Corazón Rebelde"), que explica una història que té lloc a les terres eixutes de Santa Fe (i a d'altres indrets). En Jeff Bridges (actor que admiro), hi fa un gran paper, pel qual va guanyar un òscar.
REcomano aquesta bonica història d'amor, soledat, lluita personal i superació.

En aquests moments

Uns projectes que neixen i creixen amb rapidesa sense a penes esperar-los.
Passió per les coses i els detalls.
Una vida viscuda com a única , fugaç i també intensa.
Són moments a no passar per alt, de pur creixement.
Igualment, de certs dolors escassos però punyents en la seva incertesa.
També de moltes alegries.
I sobretot l'actitud, tenir l'actitud valenta i positiva, sempre si es pot, fa un gran gran bé.


Per cert, que torni la República!!