dissabte, 12 de desembre del 2009

Col.lecció de moments (caga tió FLG)




Arribem de la trobada anual de la FLG per a celebrar Nadal i que els petits facin cagar el tió. La triomfal arribada allà de la nostra filla, i com es manega en situacions socials grans em deixa perplexa.

Es velluga com peix a l'aigua, com més al seu aire millor, anant per les taules dels desconeguts i fent-se al grup escollit com si en formés part de sempre. Fent amistat amb petits i grans. DEmanant braços als que li cauen millor d'aquest segon grup i fent adéu a les mames del pal: "Me'n vaig amb fulanito, amb vosaltres dues ja ens veurem."
Tirant-se al tobogàn "a lo camikaze" i jo amb els pèls de punta veient la baixada salvatge, a ella com més perillosa més l'emociona!!
Veient-la amb les amistats que ja reconeix, anomena i ... i també si pot domina , com quan li prenia al Jan els seus àlbums i , ai de tu que li agafessis a ella!!! Ell tot conformat li explicava com es posaven les enganxines.
Si no li dones el què vol quan ho exigeix, te la lia que no saps ni cap a on mirar ni què dir.
L'estona en que es cantaven ranxeres ella ballava, aplaudia apassionadament en acabar-se les cançons.Tota ocasió és bona per a encomanar alegria d'existir.
Col.leccionem moments que seran per a la memòria, que m'ajuden a conèixer-la més i a sorprendre'm totalment.
El que més m'agrada és la sociabilitat, l'entusiasme i autonomia que té...calculo que als deu anys ja farà plans d'emancipació , això segur que ja no m'agradarà tant. De moment: a disfrutar ella i tots els que l'envoltem!!!!

dijous, 3 de desembre del 2009

El català



La meva llengua em fa sentir plena. És tan bonica, sona tan bé, n'estic enamorada!!!
Com no , és una qüestió totalment emocional, visceral.
Si me la prenguessin seria tan pobra que no em quedaria gaire.

La gent que la rebutja jo em pregunto: renunciarien ells a la seva pròpia llengua? Aquí a Catalunya en alguns àmbits hi ha gent amb altres llengües maternes que se sent exclosa perquè el català és demanat sovint (a nivell formatiu, laboral,...). Però en realitat volem preservar-lo, i no és a cas la nostra terra per a poder demanar que s'utilitzi el català? O a Cáceres demanaran que es parli i escrigui en una llengua que no sigui el castellà?

Sí. Reconec que sóc de les que es passa amb facilitat al castellà si l'interlocutor no canvia al català. Sí, sé que ho faig malament perquè no faig cap favor a la meva llengua, que no és precisament majoritària en el món. A vegades segueixo parlant en català peti qui peti i aleshores em sento satisfeta. I cada vegada més estic trobant gent que no canvia al castellà mai, si no és que parlin amb algú de fora de Catalunya que no entengui la nostra llengua.

I molta d'altra gent castellano parlant que quan se'ls parla el català finalment perden la vergonya i es van atrevint a respondre en català.

És curiós perquè mai m'he definit com a nacionalista però m'identifico amb la cultura catalana, no gens amb l'espanyola. Com s'entén? Jo no m'entenc gaire...

I als que us hi atreviu: què us passa a vosaltres?



La foto és de la GRAN Festa del Vi de Poboleda d'aquest any.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Entusiasme



Viure per a l'entusiasme!!! La mateixa paraula "entusiasme" convoca una gran força, una atracció irresistible per allò que ens agrada. Deixar-se arrossegar amb valentia per nous camins, per la improvització, espontanietat i passió.

No és això estar aquí? No és de debò fer-se un collaret amb allò que realment ens empeny a saltar, a gaudir, a superar?

Entusiasme és una paraula que ja encomana de tota la bona energia per a sortir de camins monòtons i fer una nova via, lliure, plena.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Restar


Foto:Zúrich Alessandro Della Bella

El temps em du a entendre més coses que abans em resultaven injustes o alienes, a tirar endavant, i m'ensenya a prendre el que hi ha, però també a no resignar-me si puc. I si ho haig de fer , fer-ho amb més humor.


MÉS VIDA (Miquel Martí i Pol, del llibre "L'àmbit de tots els àmbits", 1980)

Que és bo saber restar quan tot incita
a desistir.
Tanquem, si cal, les portes
i convertim la casa en un reducte
on cada cosa, a poc a poc, reprengui
dimensions comprensibles i amigues.

Res no ens limita fora del refús
d'aquest espai. En la incertesa granen
veus i més veus i al lluny el mar proposa
l'impuls del vent i la llum de les rutes.

Sempre el ponent convoca focs i aurores.

Saber restar, vet ací la consigna,
i preservar cadascú el petitíssim
terreny en que proclama, altiu, més vida.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Mentrestant




A fora fa fred i és fosc. Circulem en el cotxe amb la tranquil.litat d'haver començat el cap de setmana en divendres, amb aquella sensació d'estar com flotant en una dimensió diferent tot viatjant de nit amb la música suau sonant i la son a frec de la vigília.


La lluna plena i taronja, enorme, ens acompanya jugant a fet i amagar amb una bufanda de núvols.
I mentrestant sona a la ràdio una versió techno pop de "Sounds of silence" de Simon and Garfunkel curiosa i bonica alhora. Em relaxo i deixo portar. És una sensació màgica. Res ocupa la meva ment més enllà del moment.

Decidim aturar-nos a comprar uns entrepans per sopar. En sortir del cotxe un fred intens m'abraça. Fred desitjat, hivern que s'apropa de la mà del Pre-Pirineu.

Escrit el 6/11/09

dilluns, 16 de novembre del 2009

Activitat frenètica



El nivell d'activitat de la nostra petita va en augment de forma exponencial dia a dia.
Ja no és només que li interessa TOT sinó a la velocitat a la que ho explora. Va a varis calaixos, superfícies i armaris per minut, i no crec exagerar.

El tema és que, evidentment, no només ho mira sinó que el joc, l'aprenentatge, és remenar-ho, treure-ho, llepar tot allò que poc abastar, ficar-se a la boca i canviar de lloc, quant més àmplia sigui la superfície que cobreixi de milers de coses millor.


I veus el petit personatge fent feina, i servidores al darrera a tot drap mirant de posar tot a lloc. Una autèntica cursa d'obstacles perduda d'entrada. Mai aquesta seva velocitat vertiginosa pot ser igualada, ni tan sols ens hi podem apropar. Per tant, imagines com pot acabar el pis? I com es pot arribar a dormir de pla a la nit?

divendres, 13 de novembre del 2009

Du hast


D'estètica provocadora, fosca i potent, són una font d'energia renovadora per a treure dimonis i entrar a la vena emocions fortes. Són capaços d'oferir una bons dosi d'agressivitat estètica però una via de canalitzar fúria creativa i depuradora.

Sortim com motos avui del seu concert, i som una munió de gent vestida de negre que no voldries trobar-te venint de cara en massa i estant tu sola en una nit com la d'avui, al metro. I en canvi una gent totalment civilitzada, pacífica, com si sortíssim d'un concert hippie de bon rotllo, penya satisfeta d'haver vibrat en multitud amb l'hiperpotent so i els efectes de llums i sobretot pirotècnics. La veu alemanya d'ultratomba del cantant és imprescindible per a fer-nos saccejar de dalt a baix.

Una nit al meu aire, amb amics de molt nivell, una nit per a recordar, per única. per a fer-me sentir com quan tenia 20 anyets i cap tipus de preocupació més enllà de buscar emocions i gaudir-ne a tope!!!

RRRaaam-steinnnnn!!!!