dilluns, 9 de novembre del 2009

mmm fruuiitaaa


No, no és una campanya de la Generalitat d'educació de la ciutadania per a que mengi fruita.

Però és que aquest cap de setmana ha arribat un moment molt esperat per a nosaltres: la Nora no només ja no es nega a provar cap trosset de fruita per petit que sigui, sinó que la demana i la menja amb passió. Que si ara un plàtan a grans mossegades, que si la poma (molts trossos acompanyats d'un més que expressiu mmmmmm, que fa goig :-), aquest vespre una mica de pera i tot.

El moment culminant imagino que serà quan la veiem menjar una macedònia amb alegria!

Quin és el secret? Podeu llegir-ne una bona part a continuació.

Si hi ha algun pare o mare desesperats perquè no els tasta la fruita podeu provar de fer el joc que ens ha funcionat: ensenyeu-li què és cada fruita, jugant amb ella, pelant-la al seu davant, que la remeni, mengeu-la davant d'ell/a fent grans demostracions de la seva excel.lència, i segurament així començarà a desitjar-la i la curiositat li podrà als escarafalls.
La resta l'ha fet possible una fruita boníssima del Berguedà, i que a la noia li ha vingut la inspiració en aquest precís moment. SEmpre el ritme l'acaben posant ells!!

dijous, 5 de novembre del 2009

Entranyables


Tinc la gran sort de treballar al servei de persones que són, moltes d'elles, entranyables. Sovint han suportat i suporten grans dosis de patiment, d'incomprensió social, d'aïllament respecte als altres. Poden sentir-se inferiors,disminuïts finsitot en alguns casos, diferents en molts, estranys, canviats, que no són com el model ideal de persona que se'ns ven actualment (competitiu, d'èxit, aconseguint sempre el que es vol,...)

Ells, en relació amb tots aquests cànons, són d'un altre planeta. A mi aquest seu planeta diferent m'agrada. M'agrada el que expliquen i com ho fan, m'agrada la seva particularitat, la de cada un. La manera tan sensible de captar les coses, d'una intel.ligència a vegades superior, al contrari del que pot pensar més d'una persona "sana".

La importància que poden arribar a donar a quelcom diminut, el seu desig i lluita per a trobar-se amb l'altre.


Els joves que jo atenc em fan sentir plena amb la meva professió, per tot aquest molt que em donen al compartir-hi les hores.

L'obra de la imatge és una pintura d'Andrea Himsalam anomenada "Tendresa"

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Indesitjables!!



Estava pensant en algunes de les coses que m'irriten i m'han vingut al cap aquell tipus de persones que més al.lèrgia em provoquen, que són les que anomenaré "de caràcter crític negatiu destructiu". Són aquelles que sempre necessiten remarcar tot el què no fan bé els altres (excepte els seus "escollits" i elles mateixes, clar), que estan centrades en tot el dolent de fora, sempre apunt per a criticar, matxacar i fer mal a les persones que tenen com a víctimes o centre de la seva mirada sempre malèvola. Gent que es creu per damunt dels altres, del bé i el mal, però que si les mires atentament notes que no se suporten a sì mateixes.

Per mi són una espècie a tenir tan lluny com les meves cames i cervell permetin, lluny a milers de quilómetres si pot ser. Llàstima que en l'entorn quotidià sempre n'hi sol haver alguna més o menys aprop que t'has de menjar amb patates, perquè el guió ho exigeix.

M'he arribat a fer bastant bona en saber capejar a gent així. I ho dic amb la satisfacció de quan has fet grans esforços i han valgut la pena.

En tot cas reivindico la crítica constructiva, la persona valenta que si té res amb algú li ho diu, que no apunyala per l'esquena, que sap fer del seu viure un aprenentatge positiu, no una pila de brossa immensa que només fa que perjudicar els altres, però sobretot a sí mateix@!!!

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Save energy




Em vinc sentint en aquestes darreres setmanes com si fos un telèfon mòbil quan la darrera ratlleta de bateria parpadeja. Al límit de forces. Sempre hi ha una minúscula reserva que deu ser la que fa que segueixi tivant. Puc notar el benefici de cada segon de respir i relaxació del que puc disposar, per breu que acabi sent. Quin benestar, quan s'està al límit, poder estalviar una mica d'energia!

Les meves nenes malaltes. La casa i la feina no permeten baixar la guàrdia en cap moment.

Però també em sento més valenta. He vist que puc amb molt. Que les persones sempre ens n'acabem ensortint. I ben aviat crec que ens serà possible celebrar tot plegat i passar full sense mirar gaire enrere.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

"Juno"




A la darrera sessió de cinema a casa vam disfrutar amb la pel.lícula "Juno" (2007, Canadà -E.E.U.U.), dirigida per Jason Reitman, amb guió brillant i oscaritzat de Diablo Cody i magistralment protagonitzada per Ellen Page.

És el retrat d'una adolescent gens convencional en relació a una aventura vital que li succeeix i que no explicaré.


A Juno vam poder veure una història intel.ligent, sensible, bonica, que fuig d'estereotips, on els seus personatges actuen segons les pròpies conviccions, fent bé les coses: pensant-les abans.


Tan de bo hi haguessin més adolescents i més persones com la Juno. Si veieu o ja coneixeu el film potser penseu el mateix.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Mots



Ja ha arrencat.

Unes deu o dotze paraules ho canvien tot. Perquè trenquen amb el seu aïllament de tots aquests mesos de vida per permetre que entenguem què vol, sent, què necessita o li agrada, què ha vist i ho pot compartir.

Paraules que ens apropen molt més, creix la complicitat!!

Per això deu ser que aquests dies està especialment, enormement contenta, radiant. Reparteix petons, abraçades, xerrades, discursos inintel.ligibles en el seu noranta per cent.

El bon humor que ella porta és el millor aire fresc que pot entrar a casa aquests dies.


La il.lustració és d'un llibre que es diu "Cuento para contar mientras se come un huevo frito", de Mariona Cabassa

dimarts, 13 d’octubre del 2009

On vull ser

De com un paisatge pot guarir un cor que pateix...