Una de clown

LA Maria és una amiga bibliotecària i clown, una combinació si més no curiosa. Ella té aquestes dues facetes, jo diria, la més seriosa i l'altra, la de l'espectacle: l'humor incorporat en cada part de la seva persona i aquest fons potser una mica tristó dels pallassos.

Divendres la Nora i jo vam tenir sort: la Maria actuava, juntament amb tres clowns més, a la plaça més propera a casa nostra. Feia un any i quatre mesos que no la veia "en acció", des que sóc mare. Per això aquest divendres ens ho vam passar especialment bé; passat tant de temps la vaig veure molt més segura i tranquil.la, feta als escenaris.

El què ens va oferir es tractava d' un monòleg en el que parlava per telèfon. És boníssim i enginyós; tant la Nora i jo com la resta del públic que era allà vam gaudir des del principi ja que el toc d'humor i la seva pròpia presència, el seu rostre i expressions, van convidar a uns bons somriures tendres d'entrada, que culminaven en espetecs de rialles.

Cada cosa i gest pensats al detall, que ella cuida en tota la interessant història, el toc rumbero -no podia faltar!- i el fons melancòlic són ben bé parts d'ella mateixa que m'ha encantat compartir d'aquesta forma diferent.

Gràcies Maria, i recomano a la gent que s'informi i vagi a veure-la, per la meva banda farem promoció bloggera.

(Per cert, a que no endevines Maria per què el text és rosa?)

Llépols

Quan vam arribar de Deltebre (fa dos caps de setmana), trobava a faltar algun detall, a penes imperceptible...què era?

Els sons dels molts animals que viuen al Delta.

A cada racó n'hi havia. Els ànecs (o el què fossin) reunits a la vora de les basses, les nits de cric-crics, el cel sobtadament envaït d'estols d'ocells, els gatets llépols* i la mare (batejats ràpidament per la Júlia com a Pinotxo, Spiderman i la Pepa), les visites de la gosseta Fibi , del Jordi. La granja amb els burros, que la Nora crec que s'hagués endut a casa. Les gallines amb els petits darrera, els galls vigilant la situació, els titos esterrufats (o galls d'indi en el parlar de la zona).

Llevar-se sentint les orenetes, adormir-se amb les granotes, visitar els martinets, els flamencs (bé, de mooolt lluny, els prismàtics fan meravelles...) els bernats pescaires, veure els xatracs i els seus nius en les dunes del desert a la platja del Fangar, amb el miratge de l'aigua de fons.

Com m'agradaria viure en un lloc tan tranquil com aquest, on només se senten els animals...

* llépol vol dir llaminer, ho diuen molt a Deltebre, em va agradar la paraula.

Les fotos són de Ju i Sandra respectivament

Escletxes de llum

Passa el què passa
passa que vols que tot passi i no passa
i el què et fereix, agredeix i t'avoca al pitjor no esdevé passatger, sinó que ja sembla immutable.

Però saps què? Que la pell, imperceptiblement, es va fent més gruixuda, les faltes de segons qui llisquen sobre la pell fresca, i t'adones que tota la resta, al teu voltant, és bonic , desitjable i únic, per a ser immensament celebrat.


I amb això em quedo!

Una delícia pel cor

Tinc, tenim, l'immens privil.legi de gaudir minut a minut de la nostra nena. Un angelet que un bon dia de febrer va arribar a les nostres vides per omplir-les de llum.

Cada dia nous regals, delícies. Bitxo espavilat on n'hi hagin, amb bon cor, paciència, i un mal geni que apareix i desapareix.

Una escena divertida entre moltes, d'ahir a la tarda: entra disparada en una botiga i es posa a ballar a tot ritme al mig de la mateixa la cançó d'Abba que està sonant, davant l'atònita mirada de la dependenta, i sota la ràpida supervisió de la meva amiga que l'empaitava.

Allà on va saluda, somriu, sedueix i encandila a qui es troba, coneguts i desconeguts. Al veïnat la saluda un munt de gent, quan anem en el bus fa riure al més seriós, porta la festa incorporada. Nosaltres la mirem, quasi incrèdules de veurs els efectes que pot produir en la gent un bitxet tan petit, la seva capacitat d'arribar al més tendre de cada un.

Encara que mil molles de melangia ballin
mogudes per fils tristos de pluja sense solc,
amor, ara et convoco, vol clar de voliana:
surt del celler on l'0ratge ha reclòs el teu vi.
Que el llevant esbarrii un polsim de revetlla!
Plana damunt els núvols amb les ales del maig!
Acosta la teva ombra amb seguici de cintes,
al cel posa-hi domassos, estrelles als terrats!
I duu-nos en carrossa un sol vell amb copalta
i un doll de serpentines que amanti tot el món.

CAu de llunes. Ma Mercè Marçal

Això s'anima!

Quin gust tornar a entrar en el meu i nostre raconet de històries vàries.

Han sigut unes mini-vacances merescudes, molt necessàries i útils...per a no fer res. d'entre d'altres activitats. He tingut el gran privil.legi de poder descansar, que amb el ritme que es porta en aquesta casa de mares currantes a dins i a fora, ja és dir MOLT.


Descans, pànxing, sofing, llegir, veure pel.lis, veure alguna gent estimada -quan les agendes ho han permès-. I tantes activitats lúdico-apalancades com el cos i la ment necessitaven.



I avui, després de la reentré laboral ahir, bones notícies comencen a arribar. Escriu la Maria dient que la Nora ha entrat a l'escola bressol pública nova al barri!!!

En entrar a casa resulta que ha arribat la revista vigent del Lambda on hi ha una agradable coincidència que consisteix en que , d'una banda, surten en portada i interior les nostres amigues la Rosa i la Lola amb els seus bessons: el Jan i la Júlia; es tracta d'un article titulat "Històries de famílies" que és molt emotiu i retrata la seva bonica història.
D'altra banda a la revista també es parla d'aquest blog, l'"Aquí i ara" en l'apartat: "Blogs amb nom de dona", que escriu la Susanna Àlvarez. L'ha anomenat "Una petita joia" i té una mirada amb bons ulls d'aquest raconet de colors; el què explica l'autora em ruboritza una mica i dóna més empenta i millor energia per a seguir. Gràcies mil Susanna, m'ha agradat molt el teu escrit!!!!


Els dies són plens d'emocions de les que pugen l'ànim. Als moments grisots passats segueixen ara cels sense núvols i amb una llum que ho omple tot de màgia.

Esperem que aquest només sigui l'inici!!

Què vull?

Apertura sense límits, aire, vent que s'enduu tempestes, sol per a daurar la pell,
música, poesia, paisatges de natura purificadora,
fonts d'aigua, cascades, llum etèria i plena d'energia.

Que corri l'aire, que res lligui, fluir, saber estar, saber gaudir del que hi ha , saber compartir i somiar.

Paciència, pau, i encara més calma.

Calma suficient per a pensar, dedicar-se instants més importants que tots els altres junts, on una decideix tot allò que val la pena i el que no. On una simplement no fa res, descansant de tot, de tant, de tants pesos imposats des de fora i fets propis.

Instants on saber assaborir les meravelles que a cada un li dóna estar viu.