dimarts, 19 de maig del 2009

L'Amistat




Aquella trucada en el moment de més necessitat.

Una visita generosa, on hi ha converses on hi cap de tot.

Missatges recomfortants.

Vàries persones que regalen el seu suport mentre elles tenen moments difícils alhora.

Ofertes generoses i plenes de les moltes perles del seu cor.

Cadascú a la seva manera, en el seu estil.

Em sento ,com poques vegades, tan aprop de persones que saben molt de la paraula estimar, i potser ni se n'adonen. Per elles em sento plena de gratitud i rica gràcies al seu afecte.

dissabte, 16 de maig del 2009

A L'Empordà

Dinem tots junts, després d'una retrobada emotiva i preparació de l'àpat per equips.
Els nois de l'amanida, les noietes dels pintxos de fruita, les que paren taula a fora, els encarregats de les brases i la carn al jardí.


Hi ha animació, riures provocats sobretot per dos dels majors pallassos que competeixen el el.loqüència i no paren de dir-ne de grosses.


LA quitxalla juga plegada, en el seu món propi separat del dels grans; hi ha els gatets , les joguines, els arbres, els dibuixos. La nostra filla no perd detall ni joc, té un tronc que li fa de taula, un graó apassionant de pujar i baixar, uns cadellets que agafa de qualsevol manera -pobrets!-, i ha trobat les millors mainaderes, que vetllen tot el temps perquè estigui bé.


Debats, records, silencis, molt bon rotllo entre gent macota.

Molt a gaudir, un vídeo de boda de les que fan goig d'anar, amb llagrimeta inclosa clar.
Passeig campestre, bon sopar i nit calmada amb fons de grills només.
I uns amfitrions professionals.




Això És Vida!!!

La foto és de la pel.lícula "El hada ignorante"

dimecres, 13 de maig del 2009

Sandra escriu...

Transmeto això que ha escrit la Sandra pel bloc:


Compartir és un acte de generositat,

La Judith ho fa sovint amb nosaltres a través de petites fotografies en forma de lletres que ens permeten conéixer-la més.

Sé de bona tinta que ho comparteix amb molta gent, a través d’aquest blog que un bonic dia d’estiu va decidir començar. Arribem a molts aspectes íntims de la seva vida, angoixes, moments d’alegries, formes d’entendre la vida, pures descripcions de moments empapats d’emocions …

Compartir és un acte de generositat, penso que allò que ens fa sentir quan la llegim: afinitat, sensibilitat, tristesa, ràbia, enfado, discrepància, és una suma que enriqueix d’una forma exponencial l’aprenentage de viure.

Em permeto demanar-vos que si heu estat en més d’una ocasió amb ganes de dir la vostra, simplement, encara que sigui una paraula, ens permetrà a tots treure més profit i sentir-nos més aprop els uns dels altres.

dimarts, 12 de maig del 2009

Segona vida


"Amo las horas de mi ser en sombra
donde se profundizan mis sentidos;
he hallado en ellas, como en viejas cartas,
mi vida cotidiana ya vivida,
su leyenda lejana y superada.

Por ellas sé que tengo espacio para
una segunda vida, ancha y sin tiempo.

Y algunas veces soy igual que el árbol
que, maduro y sonoro, en una tumba
cumple
aquel sueño que el muchacho antiguo
(ceñido por sus cálidas raíces)
perdió en melancolías y canciones."

Rainer Maria Rilke. Versos de un joven poeta.

dilluns, 11 de maig del 2009

Sobre tirar la tovallola


Els missatges optimistes no sempre serveixen.

Quan les coses van molt maldades no ajuda pensar que tot està en mans pròpies, és enganyós i pot arribar a perjudicar molt. I més ara en temps de crisi. La sensació de poder fer alguna cosa respecte les coses que ens passen clar que ajuda a tirar endavant.
Però hi ha moments en què tu sol no pots, en que les coses que succeeixen no són "les que et busques", que pots ser víctima de males circumstàncies, tractes injustos, ...
Pots buscar la calma sense sort, i no perquè no lluitis , vulguis aprendre, provis totes les maneres, plantis cara. Però ja no es tracta d'això.

ES pot tirar la tovallola perquè hi ha injusticies que vénen de fora i no valen arguments autoculpants "sempre està a les pròpies mans fer quelcom", bla bla. Arguments que exculpen l'altre que pot tenir responsabilitats. L'Estat per exemple, el govern, etc etc


Per anar acabant una cita que em ve al pèl de Michela Marzano de La Contra a La Vanguardia d'avui:

"Llámele suerte, destino, imponderables, lo que quiera, pero se trata de la madura aceptación de que una parte de lo que nos sucede -por ejemplo la crisis financiera- no depende exclusivamente de nosotros."

"A veces es mejor fracasar. Fracase hombre, no sé si será más feliz pero seguro que vive más tranquilo".

Ni victimisme ni l'altra banda qie seria'" he de poder amb tot doncs el què tinc és perquè m'ho mereixo".


La pintura és de David Graux.

dimecres, 6 de maig del 2009

Clarobscurs




Turbulències i clars, contrastos extrems agredolços.

El millor dels regals pel dia del sant, també en el mateix dia disgustos i decepcions. Com la vida mateixa, no hi ha claredat sense foscor, no hi ha plenitud sense malestars,
com valoraríem sinó els dies nítids, radiants i plens de música?

Vaivé constant, a cops esgotador...Però senyal indiscutible que estem vius, que ens exposem a les tempestes i tirem endavant malgrat vinguin núvols negres , segurament serà inevitable que descarreguin.

La por no ha de tenir massa espai, sí la prudència.

El valor i l'autenticitat podran amb tot. SErà una pau guanyada a pols.

dimarts, 5 de maig del 2009

Al paraís

Aquest és un dels racons on ens anem a perdre de tant en tant.
Té tant de verd que es diria que el món de sobte és el paraís,


hi ha tant de silenci que sembla que la pau és l'únic que existeixi, la calma que s'hi respira fa que de sobte l'estrés resulti més que inexplicable.


Aquest indret guaridor m'ha fet gaudir com mai de la meva família. Les tres maries hem passat cada minut calmades, felices.

Hi ha hagut moments per a tot: soledat, companyia mútua i també vida social amb amistats molt estimades.


Amb regals així em sento lleugera com una ploma, l'espontanietat estimada torna a fluir, em sento més propera que mai a la meva filla, a les meves nenes.